Selecciona Edició
Connecta’t

Les terceres vies proliferen a Catalunya a l’espera que fracassi el sobiranisme

Les plataformes, avalades pel PSC o Unió, reivindiquen recuperar un catalanisme transversal

L'exconseller de la Generalitat Antoni Fernández Teixidó durant l'acte de presentació Lliures
L'exconseller de la Generalitat Antoni Fernández Teixidó durant l'acte de presentació Lliures

El procés sobiranista català viurà el desenllaç definitiu la tardor del 2017, després de l'anunciat referèndum, i diversos sectors polítics i socials en vaticinen el fracàs. Per preparar aquest escenari i recompondre l'espai polític han sorgit en els últims mesos a Catalunya diverses iniciatives que reclamen una tercera via amb la finalitat de superar l'immobilisme del Govern del PP i l'aposta independentista. Són plataformes que avala el PSC o la gairebé extinta Unió Democràtica i que reivindiquen recuperar un catalanisme transversal en el qual puguin cabre des dels liberals, democristians, socialistes i fins i tot els antics comunistes.

En l'epíleg del franquisme i l'inici de la transició les forces polítiques que reclamaven la recuperació de la democràcia estaven agrupades en l'Assemblea de Catalunya, que va ser capaç d'aglutinar ideologies molt diverses sota el lema de llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia.

La situació política actual és molt diferent d'aquella, però el notari Mario Romeo entén que és necessària la unitat d'acció de sectors molt diversos però coincidents que “el futur de Catalunya no està escrit ni predeterminat per ningú”. Romeo presideix l'associació Tercera Via creada fa dos anys, i és també un dels impulsors de Portes Obertes, l'última plataforma que es va presentar el 14 de novembre passat a Barcelona amb assistència de dirigents del PSC i d'Unió. Entre ells, Miquel Iceta, Pere Navarro, Celestino Corbacho, Josep Antoni Duran Lleida o l'expresident de la Generalitat, José Montilla.

Romeo assegura que Portes Obertes es proposa “generar el debat i propagar que la majoria dels catalans no vol trencar i que la petició de més autogovern i el reconeixement de Catalunya com a nació pot reunir amplis sectors de la població”.

En la seva opinió, “els independentistes són igual d'immobilistes que el PP, perquè demanen la lluna però quan es pot avançar amb el tema de finançament no volen acudir a les reunions”. És un discurs molt semblant al que fa el PSC, partit en el qual milita Romeo. Això no li impedeix, diu, impulsar aquestes plataformes, per sobre d'interessos orgànics i electorals.

“Els partits estan molt predeterminats per la dinàmica política, que tenen com a eix el procés sobiranista”, afirma. Una altra cosa és l'escassa influència que fins ara han tingut aquestes iniciatives similars i per aquest motiu Romeo admet que l'ideal seria crear “una plataforma de plataformes”. Allà podrien aglutinar, a més de Portes Obertes i la Tercera Via, Construïm, un altre moviment impulsat per Unió Democràtica que es va presentar el març del 2015 i del qual no se'n va saber gaire més, especialment després que el partit democristià entrés en concurs de creditors. El portaveu de Construïm, Ignasi Rafel, s'ha unit ara a Portes Obertes, que també té el suport de l'exdiputat del PP per Girona Jordi de Joan.

A les entitats ja citades, cal afegir-hi Federalistes d'Esquerra, que no es mostra favorable a la fusió. És l'única iniciativa d'aquest tipus que defensa sense embuts la celebració d'un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. I després hi ha Societat Civil Catalana, defensora de la unitat d'Espanya, situada a la dreta i que flirteja sovint amb PP, Ciutadans i fins i tot amb el PSC.

En les presentacions de les plataformes que es defineixen com a catalanistes apareixen sempre al·lusions a la “situació de desgast i esgotament” que viu la societat catalana a compte del procés independentista, s'advoca per sumar forces, ser transversals, i expressions similars però sense resultats tangibles més enllà dels actes que desperten l'atenció mediàtica.

La influència de l'ANC

“No volem influir en els partits, per a això ja hi ha l'ANC”, assegura un altre impulsor de Portes Obertes que reclama l'anonimat per parlar amb llibertat i marcar distàncies amb la pressió que exerceix l'Assemblea Nacional Catalana en els partits independentistes, expressada en les manifestacions que es convoquen des del 2012 amb motiu de la Diada. Una pressió que va culminar amb el cèlebre reclam de la llavors presidenta de l'entitat, Carme Forcadell, a Artur Mas (“president, posi les urnes”), instant-lo a celebrar la consulta. Forcadell és avui presidenta del Parlament.

“Tenim gent federalista, autonomista, confederalista i hem decidit actuar de manera conjunta amb Construïm i la Tercera Via, però això no és cap club dels ex del PSC ni d'Unió”, explica aquest mateix impulsor de Portes Obertes.

L'exdiputat d'Unió al Parlament Roger Montañola respecta aquestes plataformes però destaca que “per refer la política s'ha d'actuar, més enllà de mirar-se la realitat des de la graderia, i l'acció política la fan els partits”. Montañola és un dels impulsors de Lliures, una altra plataforma presentada a Barcelona el 26 d'octubre i nascuda també per ocupar un espai catalanista, però de centre dreta.

La gran diferència amb les ja descrites és que Lliures es proposa crear un “partit liberal i humanista” capaç d'actuar de contrapès a l'“hegemonia discursiva d'esquerres de quants més impostos es paguin és millor”, postil·la Montañola. Coincideix amb Portes Obertes, Construïm i la Tercera Via a arremetre contra “la deriva del procés” i el pensament estès que “si algú discrepa de l'independentisme ja se'l qualifica d'unionista”.

I els diferencia que, segons Montañola, no són “una unió de persones amb reminiscències del passat quant a idees ni que aspira tornar a una etapa ja superada”. La majoria dels integrants tenen menys de quaranta anys i no han estat mai en política, però els caps visibles són el mateix Montañola i l'exconseller de la Generalitat Antoni Fernández Teixidó, exmilitant de la Lliga Comunista, el CDS o l'extinta Convergència. “Lliures és molt més que Montañola i Teixidó”, argüeix l'exdiputat democristià.