Selecciona Edició
Connecta’t

Rafael Catalá: “Cal complir la llei a Catalunya”

“Si un ajuntament incompleix una llei catalana estic segur que la Generalitat el porta als tribunals”, diu el ministre de Justícia

Rafael Catala
Rafael Catalá, durant l'entrevista.

Rafael Catalá (Madrid, 1961) ha estat renovat com a ministre de Justícia amb l'encàrrec d'engegar grans reformes, com la nova llei d'enjudiciament criminal perquè siguin els fiscals els que dirigeixin la instrucció penal, i l'aplicació del pacte amb Ciutadans, que inclou la modificació del sistema d'elecció dels vocals del Consell General del Poder Judicial, la supressió dels aforaments i mesures de regeneració. El titular de Justícia considera que les eleccions han purificat la responsabilitat política de la corrupció i s'aventura cap a un pacte amb el PSOE i Ciutadans sobre la justícia, imprescindible per poder aprovar aquestes mesures, a més de defensar el paper de la justícia per donar resposta a "infraccions legals" que hi pugui haver a Catalunya.

Pregunta. No hi ha cap altra manera d'abordar el problema de Catalunya que no sigui perseguint als jutjats els qui promouen el procés independentista?

Resposta. En un Estat de dret qui incompleix la llei ha de tenir la resposta de la justícia. No podem dubtar-ho gens i si a Catalunya hi ha infraccions legals, hi ha d'haver respostes judicials, i així seguirà sent. Això no treu que, a més, hi hagi negociació política, i n'hi ha hagut. Hi ha hagut molta política i dedicació del Govern espanyol a Catalunya i en aquesta legislatura el president ha posat de manifest que és un objectiu ser capaços de dialogar i trobar alternatives dins de la Constitució, com que els espanyols som iguals en drets i obligacions, hi ha un principi d'unitat d'Espanya, de sobirania nacional de tots i no d'una part… Tindrem més flexibilitat per buscar solucions polítiques a reivindicacions de la societat catalana. Però qui incompleixi les lleis es trobarà amb l'acció de la justícia.

P. Asseure al banc dels acusats un expresident de la Generalitat i un exconseller no incrementa el sentiment independentista i no és contraproduent?

R. Doncs no ho sé. Però si un president de la Generalitat, un conseller o una presidenta del Parlament han incomplert una llei, han de respondre davant dels tribunals. Fa dies comentava amb el president català que si un ajuntament incompleix una llei catalana estic segur que la Generalitat el portaria davant dels tribunals. Si un particular incompleix una llei del Parlament de Catalunya segur que els serveis jurídics de la Generalitat el portarien davant dels jutjats o li enviarien els Mossos d'Esquadra. Si passa amb la legalitat catalana, per què no ha de passar amb l'espanyola o les sentències del Constitucional?

P. Serà possible en algun moment una consulta pactada a Catalunya?

R. Amb el nostre sistema actual i la nostra Constitució, no. Els referèndums s'estableixen per a competències pròpies territorials, però el que es planteja aquí és un referèndum que no és propi de la competència de Catalunya, sinó de tot Espanya. Mentre uns pocs vulguin decidir el que ens correspon a tots això no serà possible.

P. Fa un any i mig va dir que calia reformar la Constitució. Encara ho manté?

A Catalunya qui incompleixi la llei es trobarà amb l’acció de la justícia

R. La nostra Constitució ens ha generat una etapa de benestar, creixement i salut democràtica extraordinaris, com no havíem conegut mai. Ha prestat bons serveis i per descomptat que és possible reformar-la mentre es faci amb consens i diàleg i per abordar assumptes en què estiguem d'acord. Sempre hem dit que es pot abordar si es té clar què volem i no ficar-nos en un camí que no sabem on ens porta, que parlem prèviament sobre què volem fer. En la successió a la Corona per eliminar la preferència de l'home, aquí hi serem amb naturalitat, però si és que els espanyols no siguem iguals en drets el PP no participarà mai en aquest debat. La reforma de la Constitució no pot ser un eslògan, s'ha d'identificar i concretar, amb ajustos i millores. Posar-nos a revisar-ho tot des de zero és inadequat i és de qui no reconeix el mèrit d'aquests 40 anys.

P. Aprovarà mesures contra la corrupció?

R. N'hem aprovat moltes, perquè es vivia un rebuig absolut. Hem parlat de finançament de partits perquè es reconegui la seva responsabilitat penal, hem incrementat les penes, els mecanismes perquè el que roba retorni fins a l'últim euro, un estatut de l'alt càrrec… moltes coses. Segurament es pot seguir millorant i veure com funciona quan s'estabilitzin aquestes mesures. La corrupció és qüestió de lleis, però també de valors.

P. Des del punt de vista polític, el PP ha fet prou després de saber-se que hi ha indicis de finançament il·legal, de pagaments en negre d'obres a la seu o de destrucció de proves?

R. Hem fet moltes coses en la direcció de promoure totes aquestes reformes i les hem aprovat en solitari al Congrés. L'explicació ha anat per la via de l'apartament i expulsió de persones que s'ha acreditat que han comès aquests delictes i en les campanyes electorals del 2015 i el 2016 hem reconegut en molts actes públics els errors comesos i hi ha hagut una pèrdua de suport popular que en alguna mesura està associada al malestar social i la crítica cap a la corrupció. Però la corrupció és de persones, no d'organitzacions.

P. La responsabilitat política està saldada?

R. En el nostre sistema se salda quan hi ha eleccions. Quan anem a votar fem balanç i valorem què ens sembla la gestió d'un Govern o les propostes de l'oposició, i en els últims dos anys i mig hi ha hagut tot tipus d'eleccions i hi ha hagut ocasió perquè els ciutadans hagin emès el seu veredicte.

P. És lògic que els successos d'Alsasua es considerin delicte de terrorisme?

P. No és problema de com ho percebo jo, sinó de tipificació legal, i el que dóna seguretat és que hi ha un jutge que ho determina. Que un jutge de l'Audiència Nacional ho qualifiqui com a delicte de terrorisme em mereix confiança.

P. No és desproporcionat que puguin ser condemnats amb penes de fins a 20 anys?

R. Si un jutge de l'Audiència i especialista que ha fet aquest treball conclou que aquesta és la tipificació dels fets, la meva reacció és respectar-ho. En tot cas, com que aquest és un Estat de dret els acusats tindran totes les vies d'al·legacions, recurs o impugnació.

MÉS INFORMACIÓ