Selecciona Edició
Connecta’t

Puigdemont rebutja que el pacte basc serveixi per al conflicte català

Sáenz de Santamaría ofereix “lleialtat i entesa” al Govern d'Urkullu

La vicepresidenta de el Gobierno, Soraya Sánez de Santamaría, saluda a la seva arribada a Guernica.

El president català Carles Puigdemont no atura el rellotge del referèndum d'independència previst per a la segona quinzena de setembre del 2017. A Guernica, Biscaia, i després del jurament i presa de possessió del seu homòleg a Euskadi, Iñigo Urkullu, va rebutjar que el pacte subscrit entre el PNB i el PSE per reformar l'Estatut basc dins del marc de la Constitució serveixi per a Catalunya. “Nosaltres ja vam recórrer aquest camí amb una proposta de reforma de l'Estatut, que tenia una àmplia majoria i va passar el que va passar”, va dir en referència a les modificacions que va patir al Congrés dels Diputats.

Era un dia de celebracions i de felicitacions per al Govern basc. Puigdemont va començar la seva breu al·locució a la Casa de Juntes de Guernica agraint el tracte que havia rebut com a convidat del lehendakari. “Entre les nostres dues nacions”, va deixar caure, “existeix una antiga tradició de respecte, afecte i solidaritat i la meva presència aquí respon a aquesta vocació de respecte i acompanyament en els moments importants”.

Però a continuació —i davant les preguntes dels periodistes— va rebutjar que la proposta basca per reformar l'Estatut pactada entre PSE i PNB i ancorada en la Constitució tingués en aquest moment cap capacitat per desbloquejar el conflicte de Catalunya.

Al seu entendre el poble català ja ha recorregut aquest camí amb la proposta de reforma de l'Estatut del 2005, que va rebre el suport de tots els partits excepte el PP. L'Estatut va acabar al Tribunal Constitucional amb una sentència que va declarar inconstitucionals 14 dels seus articles. Entre ells, els que feien referència a Catalunya com a nació o l'ús del català en alguns àmbits.

“És cert que nosaltres vam recórrer ja un camí en aquest sentit amb la reforma de l'Estatut i el pacte pel dret a decidir, d'ampli espectre i acord”, va recordar. “També coneixen molt bé com va ser el final d'aquest recorregut, i no per decisió de Catalunya, sinó per decisió d'un tercer, que, quan se l'apel·la als grans pactes d'Estat en aquests assumptes, sempre acostuma a desaparèixer”. Es referia al PP, que va ser qui el 2006 va recórrer 30 dels seus articles.

Puigdemont i la vicepresidenta de l'Executiu central, Soraya Sáenz de Santamaría, es van saludar amb un petó quan la ministra va entrar a la Casa de Juntes de Guernica. Tots dos es van asseure espatlla amb espatlla i van creuar algunes paraules —poques— en un moment de cert desglaç en les relacions entre l'Administració central i la catalana, després dels primers contactes entre tots dos i després del nomenament d'Enric Millo, portaveu del grup popular al Parlament, com a nou Delegat del Govern a Catalunya.

El Govern en minoria del PP i la necessitat de buscar aliats per negociar els Pressupostos Generals de l'Estat han propiciat un canvi de rumb de Mariano Rajoy en les formes en la seva relació amb Catalunya.

El nou delegat català ja ha traslladat a les autoritats catalanes que l'Administració central està disposada a introduir millores en el sistema de finançament i a posar sobre la taula més inversió en infraestructures.

Gestos

Malgrat tot, Puigdemont no va rebaixar ahir gens les seves crítiques al mur que suposa l'Estat a l'hora de buscar acords. Urkullu i Puigdemont coincideixen que qui ha de moure fitxa és el Govern de Mariano Rajoy. Malgrat que les vies que estan proposant bascos i catalans per ampliar el perímetre dels seus autogoverns són radicalment diferents, els presidents de totes dues comunitats estan a l'espera de gestos que confirmin que les noves paraules —i, potser, formes— es concretaran en fets i solucions que confirmin aquest aparent desglaç.

La mateixa Soraya Sáenz de Santamaría —que va pensar en Enric Millo, un home amable, per recompondre la imatge de l'Estat i combatre l'independentisme— va parlar ahir a Guernica d'“una nova època” també en les relacions amb Euskadi.

Al País Basc segueix, tanmateix, al capdavant de la Delegació del Govern, Carlos Urquijo, un polític del PP que manté una guerra oberta en defensa dels símbols de l'Estat.

Poc després que Urkullu s'emocionés en rebre la makila (bastó) que simbolitza el comandament a Euskadi, Sánez de Santamaría li va oferir telegràficament, però de forma clara, “la màxima lleialtat i voluntat d'entesa”. “S'obre un període de parlar molt, una etapa de treballar tots junts, i a partir de dies com avui més de cerimònia, s'obren dies de feina que espero que siguin intensos i fructífers”. Ho va dir en referència a Euskadi, però va sonar a un discurs general per a qui vulgui escoltar-lo.

A Euskadi, sense entrar a negociar la reforma de l'Estatut, les dues administracions tenen pendent no només la negociació del contingent, que arrossega unes discrepàncies de més de 1.400 milions, sinó a més l'actualització dels criteris per fixar-lo. Sáenz de Santamaría tindrà davant, en aquesta nova etapa que augura, dos diputats coneguts. D'una banda, Josu Erkoreka, que va ser diputat al Congrés abans de ser nomenat portaveu al primer Govern d'Urkullu. Per una altra, Pedro Azpiazu, també diputat al Congrés, que defensarà a partir d'ara la cartera d'Hisenda al nou Govern basc.

PNB i PSE van donar ahir valor a la presència de la vicepresidenta a Guernica. Ho van interpretar com un símptoma de millora, encara que van recordar que el 2012 la representació de l'Estat anava a càrrec de Cristóbal Montoro i les relacions han “estat inexistents”.