_
_
_
_
_

Barcelona, la pedra a la sabata d’Airbnb

El departament legal de la companyia destina molts professionals a negociar amb les administracions

Protesta de l'Associació de Veïns y Amfitrions contra l'Ajuntament de Barcelona.
Protesta de l'Associació de Veïns y Amfitrions contra l'Ajuntament de Barcelona.Albert Garcia

La plataforma de lloguers de vacances Airbnb presumeix d'estar present en 34.000 ciutats de 191 països, i d'haver arribat a acords amb més de 200 ajuntaments (en alguns cobra la taxa turística). Barcelona, que dijous va anunciar que els imposarà una segona multa (de 600.000 euros) per anunciar pisos sense llicència turística, és la pedra a la sabata d’Airbnb. L'única ciutat del món que els ha multat. El garbuix de legislacions turístiques diferents a cada ciutat fa que la companyia hagi d’invertir molt en el seu departament legal, els professionals del qual s'encarreguen de les relacions amb les administracions. Així opera el portal en algunes de les grans ciutats turístiques.

Berlín. Per frenar la pujada dels lloguers Berlín va prohibir el maig passat llogar pisos per períodes curts i els veïns poden denunciar-se entre ells si algú ofereix casa seva a Airbnb. La iniciativa té pocs efectes, però, per la falta de claredat de la norma i l'escassetat d'inspeccions. Només a l'inici van caure els anuncis registrats, però s'han anat recuperant i Berlín és la ciutat d'Alemanya on més èxit té el portal.

Londres. Des del 2015, els propietaris d'habitatges de Londres poden llogar-los legalment, sencers o per habitacions, en llocs web com Airbnb per un temps no superior a tres mesos a l'any. Fins llavors llogar a turistes era il·legal i els propietaris s'enfrontaven a multes de fins a 20.000 lliures. La legalització va prosperar malgrat les protestes veïnals per les molèsties en alguns edificis o les de barris que demanaven limitar a un sol mes la possibilitat de llogar.

Amsterdam. En ple debat sobre la capacitat de suportar turisme, l'Ajuntament ha endurit les multes contra el lloguer il·legal de cases a través d’Airbnb (han passat de 13.500 a 20.500 euros) i ara ha de decidir si rebaixa a 30 dies l'actual límit de lloguer anual, que està en 60. Per acollir turistes (màxim 4 per pis) cal demanar permís a la comunitat, l'Ajuntament cobra impostos als propietaris i pot tancar els pisos si no s'ajusten a la norma. Si ho fan, Airbnb suprimeix l'adreça de la seva pàgina.

París. En la ciutat més visitada del món la relació de l'Ajuntament amb Airbnb és excel·lent. Els pisos no s'anuncien si no tenen permís i paguen impostos i la taxa turística a través del portal des del 2015. La relació amb aquest web i HomeAway ha aconseguit tan bon nivell que l'alcaldessa, Anne Hidalgo, va permetre a HomeAway instal·lar un apartament a la torre Eiffel durant tota l’Eurocopa.

Lisboa. Després d'un acord amb l'Ajuntament, a Lisboa des del maig passat Airbnb cobra als seus hostes una taxa d'un euro per dia amb un màxim de set per estada. La ciutat té 2.100 ofertes al web, al marge de si tenen llicència per a ús turístic. La ciutat espera recaptar set milions d'euros.

Roma. A Itàlia, la polèmica s'ha afrontat en l’àmbit nacional. La Cambra dels Diputats ha rebutjat aquesta setmana la proposta del Partit Democràtic (en el Govern) de gravar amb un 21% l'activitat del portal. Un dels seus principals detractors va ser el primer ministre, Matteo Renzi, del mateix partit, que va llançar aquesta idea: “Els impostos s’abaixen i no s’apugen”. Els pisos anunciats al portal continuaran sense pagar impostos a Itàlia, en contrast amb el lloguer temporal, gravat amb un 21%. Tampoc se'ls exigirà tenir llicència de lloguer turístic ni pagar la taxa turística que paguen els hotels o hostals (d'entre 3 i 7 euros). El sector acusa la plataforma de competència deslleial.[APARTADO]

San Francisco. Airbnb, que té la seva seu a la ciutat, manté una relació tensa amb l'Ajuntament. Des de la prohibició absoluta fins a la tolerància, el portal ha jugat de manera agressiva amb tanques publicitàries molt provocadores, preguntant als ciutadans on anaven a parar els seus impostos. L'últim acord amb el Consistori permet oferir allotjament 60 dies a l'any i en un sol apartament o habitació per amfitrió. A més, han creat un registre compartit amb tots els que ofereixen cases.

Nova York. La ciutat manté una batalla contra webs com Airbnb. L’Estat de Nova York acaba de reforçar la legislació que des del 2010 prohibeix i sanciona els lloguers inferiors a 30 dies en els habitatges multifamiliars. Les multes per violar la regulació poden arribar als 7.500 dòlars i la norma permet als veïns denunciar els apartaments compartits. Airbnb, que va tractar d'evitar la mesura amb una proposta d'últim minut favorable a l'autoregulació del negoci, creant un registre, va denunciar immediatament la legislació per anul·lar-la. Ara intenta negociar un compromís al marge dels tribunals, mentre la gent segueix llogant els seus apartaments perquè les autoritats no tenen mitjans per controlar-ho.

Amb informació de Clara Blanchar, Sandro Pozzi, Rosa Jiménez Cano, Carlos Yárnoz, Luis Doncel, Isabel Ferrer, María Salas, Pablo Guimón i Javier Martín.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_