Selecciona Edició
Connecta’t

El Gran Recapte o com despertar consciències una vegada l’any

A Catalunya hi ha 235.000 persones amb necessitats alimentàries

El Banc d'Aliments de Barcelona, el 2015.
El Banc d'Aliments de Barcelona, el 2015.

El perfil del donant és divers: aturats, treballadors, jubilats, nens... El Gran Recapte compta cada any amb milers de persones que, almenys una vegada l'any, aporten el seu granet de sorra contra la fam. La gran campanya de recollida de menjar que realitzen anualment els quatre bancs d'aliments catalans espera recaptar 20 quilos per a cadascuna de les 235.000 persones amb necessitats alimentàries de Catalunya. "Són massa les persones que hem d'atendre", explica Eduard Arruga, president del Banc d'Aliments de Barcelona. Durant el tret de sortida de la campanya, divendres passat, Arruga va fer una crida a la participació ciutadana per demostrar la seva solidaritat. Tanmateix, va advertir: "Això no es pot convertir en un mecanisme per deixar tranquil·les les consciències una vegada l'any, sinó per despertar-les". Aquest cap de setmana, els quatre bancs d'aliments de Catalunya han recol·lectat més de 4.000 tones de queviures. La quantitat exacta se sabrà d'aquí a un parell de setmanes.

Durant la campanya del 2015 es van recollir 4.642 quilos, però per a aquesta edició l'organització no es va marcar un objectiu referent al pes perquè es prefereix augmentar en productes d'alt valor alimentari, que es conservin bé i no requereixin gaire despesa energètica per cuinar, com oli, llet, conserves i aliments infantils. "Les conseqüències de la crisi segueixen aquí", explica Arruga, mentre dos jubilats aporten dues bosses amb pasta i llegums al mercat de les Corts. "A mi m'agradaria que cada any tinguéssim menys 'clients' i que això no fos necessari; les administracions són les que han d'abordar la pobresa", afegeix. 

La realitat és que el Gran Recapte cada any se supera en xifres: dels 1.000 quilos recaptats el 2011 als gairebé 5.000 del 2015. Per aquest any s'ha superat la xifra rècord de voluntaris: 26.500, mig miler més dels que el Banc d'Aliments va demanar per cobrir les necessitats. Des de primera hora, el degoteig de donants és constant. A les 11.00, una de les dues neveres de cartró habilitades per a la recollida al mercat de Sants ja està plena a vessar. "No cal ni que ho demanis, la gent està molt conscienciada i dóna de seguida", explica Felipa Prado, de 70 anys, una de les voluntàries. 

“No arribo a final de mes i he donat una bossa de menjar”

La febre de la solidaritat durant la campanya arriba fins a l'extrem que fins i tot els mateixos necessitats fan donatius. Com Enriqueta C., mare de tres nens i a l'atur des de fa un any. "Acabo de donar una bossa de menjar per un valor de sis euros i no arribo a final de mes", explica. "Suposo que ho he fet perquè l'any que ve puc ser jo qui la rebi", afegeix amb un sospir.

Una altra donant, professora d'una escola de Viladecans, porta una bossa per valor de 10 euros. A la tarda, explica, en portarà una altra. "És cert que molta gent ho fa per netejar la consciència una vegada l'any, però jo ho faig per convicció: cada dia veig com molts dels meus alumnes arriben a l'escola en dejú", explica.  

“Els que més pateixen són els que més aporten”

Nou Barris és un dels districtes amb més atur i pobresa de la capital. Des de primera hora, molts dels punts habilitats per donar ja estan tan plens com els dels districtes més rics. "Una mare ha portat una bossa plena de menjar que ha comprat amb la targeta d'ajuda de la seva filla", explica visiblement emocionada Charo Mondelo, coordinadora de la campanya en un supermercat del passeig de Valldaura. "Els que més pateixen són els que més aporten", afegeix Teresa Cases, una altra voluntària, de 83 anys.

"Encara que els que més se'n beneficien crec que són els supermercats", explica un altre voluntari del mercat de les Corts. El president del Banc d'Aliments de Barcelona recorda com en la primera edició havien de demanar de genolls un petit espai als supermercats per a la campanya. "Ara, en canvi, són ells els que ens truquen", diu. Per evitar que les grans superfícies facin negoci, el Banc d'Aliments requereix que siguin els supermercats els que es facin càrrec de la despesa d'emmagatzematge i transport. "A més, al llarg de l'any els demanem que ens donin entre un 10 i un 20% del que hagin venut aquest cap de setmana", explica Arruga. 

La classificació dels aliments recollits a Barcelona es durà a terme en una nau industrial cedida pel Parc Logístic de la Zona Franca, i els altres productes dels bancs es classificaran al polígon Industrial AgroReus (Reus, Baix Camp), en un magatzem del Banc d'Aliments de Girona i en un altre de la Fira de Lleida. Aquest dilluns començarà el repartiment.