Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern central oferirà més inversió per contenir l’independentisme

Millo diu que ara l'Estat disposa de recursos per a finançament i infraestructures

Enric Millo, nou delegat del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría i María de los Llanos de Luna.
Enric Millo, nou delegat del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría i María de los Llanos de Luna.

El Govern de Mariano Rajoy oferirà millores en el sistema de finançament i més inversió en infraestructures per contenir l'independentisme. Enric Millo, delegat del Govern a Catalunya, ja va insinuar ahir aquest objectiu i va avisar que seria un error que, ara que l’Estat disposa de més recursos, la Generalitat es negui a negociar. La cúpula del PP català sosté que Rajoy confia a segellar una treva amb Carles Puigdemont basada en aquests dos aspectes. El president insisteix que convocarà un referèndum, però l'esperança del PP és que sigui receptiu després de l'aprovació dels Pressupostos i no depengui tant de la CUP.

Millo, que va prendre possessió del càrrec dilluns, va admetre que la seva missió és evitar “la col·lisió” entre les dues administracions i bastir ponts de diàleg. Sota la premissa que, al seu judici, a Catalunya no hi ha cap majoria social independentista, el delegat va al·legar que l’Estat ara disposa de més recursos tant per abordar la reforma del finançament “justa i equitativa” i les necessitats en infraestructures, una de les reivindicacions bandera de la Generalitat. El delegat, que va atribuir la inacció del Govern en la primera legislatura al fet que havia de combatre la crisi, va acceptar una relació bilateral amb el Govern català sempre que els acords siguin de caràcter multilateral i aprovats per totes les comunitats.

La vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, i el mateix Millo han donat senyals de voler obrir una nova etapa de diàleg amb la Generalitat per desencallar una situació tremendament enquistada. Aquests missatges, però, han estat acollits amb un enorme escepticisme per l’Executiu català. La portaveu del Govern, Neus Munté, i el vicepresident, Oriol Junqueras, van reclamar “fets” i no només “paraules” per constatar que no es tracta d'una operació de maquillatge. La seva posició és que fa cinc anys que intenten negociar sense que hi hagi hagut mai ningú a l'altre banda de la taula.

La Generalitat no dóna el diàleg per trencat però ha advertit que la millor carta de presentació no és l'aprovació del suplicatori contra Francesc Homs; la citació en el jutjat de Carme Forcadell, presidenta del Parlament, o la suspensió durant tres anys de la carrera judicial de l'ara senador Santi Vidal. La seva posició és inamovible: reivindica les 46 mesures que ja li va plantejar Puigdemont a Rajoy, entre les quals, el referèndum, que vol convocar amb el permís de l’Estat o sense, i avisa que la seva posició va molt més allà del finançament.

Malgrat això, la direcció popular, que reclama des del 2012 una millora del finançament per a Catalunya, fa una lectura més optimista. Té la certesa que a partir del gener, quan previsiblement s'aprovaran els Pressupostos, ara en tràmit parlamentari, Puigdemont no dependrà tant dels vots de la CUP i intentarà aplicar la geometria variable, pactant indistintament amb el PSC, el PP o Ciutadans per tirar les seves lleis endavant. La seva sensació és que el Govern català no renunciarà òbviament a l'independentisme, però sí que podria aixecar el peu de l'accelerador i aparcar el referèndum.

Sigui com sigui, el Govern central està disposat a demostrar un acostament amb Catalunya. Sáenz de Santamaría ha assumit la carpeta catalana i no és gratuït que vagi a tenir un despatx en la Delegació del Govern espanyol. El primer gest va ser el nomenament de Millo com a delegat, que suposa un gir de 180 graus respecte a Llanos de Luna, la seva antecessora i advocada de l’Estat. L'exdelegada ha litigat contra 260 ajuntaments per prendre decisions relacionades amb l'independentisme.

Munté ja va dir dimarts que Millo tenia una “magnífica” oportunitat de demostrar aquesta voluntat de diàleg deixant de perseguir els càrrecs electes catalans. Malgrat el seu to conciliador, el delegat va assenyalar que està disposat a dialogar amb les entitats secessionistes per buscar les raons de per què s'ha arribat fins a aquest atzucac. Va avisar, però, que no pot tirar enrere tots els contenciosos presentats per l’Advocacia de l’Estat perquè estan en tràmit judicial. Això sí: va dir que no veia inconvenient que els alcaldes vagin a treballar el 6 de desembre, Dia de la Constitució, sempre que no s'obrin els ajuntaments perquè hi vagin els funcionaris.

La distància entre els dos executius va quedar palesa dimecres en el Congrés quan el ministre de Foment va anunciar inversions en Rodalies.. El conseller de Territori, Josep Rull, va replicar que no desitgen un nou programa sinó el traspàs de trens, vies, catenàries i estacions. Segons Rull, l’Estat incompleix sistemàticament les seves inversions: el 2015 només va executar, va dir, el 26% del que s’havia pressupostat. “Entre el que es pacta i el que pressuposta hi ha una diferència extraordinària i aquesta diferència encara és més gran, entre el que es pressuposta i el que s’executa”.