_
_
_
_
_

Vall d’Hebron crea un equip per tractar hemorràgies postpart

La unitat, única a Espanya, assisteix les complicacions per la invasió de la placenta a la paret de l'úter

Jessica Mouzo
Intervenció a una pacient amb placenta accreta a Vall d'Hebron.
Intervenció a una pacient amb placenta accreta a Vall d'Hebron.Vall d'Hebron

L’Hospital Vall d'Hebron de Barcelona ha posat en marxa una unitat especialitzada pionera a Espanya per tractar una de les complicacions més perilloses en un part, la placenta accreta. Des de fa un parell d'anys, el centre sanitari ha anat configurant un equip multidisciplinari per tractar les perilloses hemorràgies que provoca aquesta patologia, que es produeix quan la placenta, en comptes d'adherir-se durant l'embaràs a l'úter i desprendre's fàcilment després del part, acaba envaint la paret de la matriu.

"En condicions normals, la placenta s'adhereix a l'úter i ho fa elegantment, sense envair la seva paret muscular, de manera que després del part la separació entre la placenta i la matriu es produeix de forma natural. No obstant això, de vegades la placenta envaeix la paret muscular de l'úter i penetra a l'interior d'un teixit en què no hauria d'estar". explica el doctor Manel Casellas, responsable de la unitat i metge en el servei d’obstetrícia de l'hospital. "Quan el metge intenta extreure-la manualment, es produeix una hemorràgia molt perillosa", afegeix el doctor. Aquest problema afecta una de cada 533 dones embarassades i té una taxa de mortalitat del 7%.

La unitat va arrencar a final del 2014 i des de llavors ha atès 12 pacients. "Controlem l'embaràs des de la sospita de placenta accreta fins a sis setmanes després del part. El més segur per a la mare és fer-li una cesària en la setmana 34 i una histerectomia", apunta Casellas. Dins del seguiment interdisciplinari de les pacients participen també anestesistes, efectius del banc de sang, neonatòlegs, uròlegs i fins a equips de radiologia intervencionista, "que els col·loquen catèters a les artèries ilíaques que actuen com una aixeta i tanquen el torrent sanguini on hauríem d’operar si fos necessari".

La literatura científica assenyala les cesàries prèvies com l'element de risc. "Està vinculat a l'augment en la taxa de cesàries. El risc augmenta amb el nombre de cirurgies a l'úter que hagi sofert la pacient", afegeix Casellas. Encara que hi ha altres estratègies mèdiques, el metge insisteix que la cesària i la histerectomia en la mateixa intervenció és el més segur per a les pacients. "En principi, no haurien de tenir seqüeles després de la intervenció més enllà de la infertilitat, però com que són dones que ja han tingut diverses cesàries i ja tenen fills, el desig de fertilitat sol estar satisfet", indica.

A més de centrar l'atenció en aquestes pacients, la unitat preveu obrir línies d'investigació per indagar en una patologia amb molts clarobscurs.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_