Selecciona Edició
Connecta’t

Les principals novetats de la nova gramàtica catalana (II)

Repassem algunes de les noves regles de l’Institut d’Estudis Catalans

Qui esperi grans novetats pel que fa a l’admissió de noves formes i estructures lingüístiques s’endurà una decepció. O no. Perquè el que destaca de la GIEC és la manera com la descripció de la llengua es modula a través d’orientacions i no pas de prescripcions explícites, en tant que s’hi ometen sistemàticament els mots correcte i incorrecte i queda per a l’usuari la decisió d’emprar o no aquestes admissions. Alguns exemples:

Les principals novetats de la nova gramàtica catalana (II)

 Perbé que la GIEC apunta que la locució a nivell de “s’utilitza col·loquialment amb valors figurats”, de seguida ens apunta les alternatives, que “resulten més adequades”. En lloc, doncs, de dir a nivell musical, se’ns aconsella emprar pel que fa a la música o musicalment parlant.

Les principals novetats de la nova gramàtica catalana (II)

 S’admet la locució per delimitar el tema sobre el qual es parla, fins ara bandejada, com una variant de respecte a o respecte de sense complement explícit: Els hem donat bibliografia al respecte (la fórmula solia substituir-se per sobre la qüestió i equivalents).

Les principals novetats de la nova gramàtica catalana (II)

La GIEC sembla donar preferència a la forma en plural, en entendre que es tracta d’un compost de dos adjectius i, per tant, amb flexió de gènere i nombre. Tot i això, interpreta el cas de blaugrana com vacil·lant (seguidors blaugranes, seguidors blaugrana) perquè “la forma invariable té més tradició”.

Les principals novetats de la nova gramàtica catalana (II)

Es resol finalment la vacil·lació entre com i com a, en casos com S’estimen com germans (hi ha una comparació, en què s’estimen com germans però no ho són) i S’estimen com a germans (són germans i s’estimen com s’estimen els germans). La GIEC, però, obre la possibilitat d’emprar com a en l’ús comparatiu i sense determinant a causa de la seva vitalitat en alguns parlars (baleàric i dialectes occidentals), tot i que “s’usa d’una manera més vacil·lant o són desconegudes en català central i septentrional”.

Les principals novetats de la nova gramàtica catalana (II)

 S’admeten totes dues locucions, un cop lexicalitzades a partir del masculí. Fins ara, en tant que participis, les fórmules a partir de degut i donat eren acceptades mentre concordessin amb un antecedent (Va ser un accident degut a la pluja); ara es pot introduir una construcció causal sense l’antecedent explícit (Degut a la pluja es va suspendre el partit).

Les principals novetats de la nova gramàtica catalana (II)

El tòpic que el complement directe, en català, no porta mai la preposició a ja era qüestionat amb una casuística abundant, però ara s’ha sistematitzat: amb un pronom (No he vist a ningú); quan el complement està fora de lloc (A la Maria la veig sovint); quan segueix un subjecte postverbal (L’aconsella com un pare al seu fill); per simetria amb un complement precedent (Us esperen a tu i al teu fill).

Les principals novetats de la nova gramàtica catalana (II)

S’admet l’anteposició de l’adverbi de negació i l’opcionalitat d’ometre el no, en casos com Ningú (no) podrà afirmar el contrari. Ara bé, en lletra petita la GIEC afegeix que “és poc freqüent l’anteposició de gens o mai”, cosa que convertiria una frase com Mai (no) caminaràs sol en una possibilitat remota.

Les principals novetats de la nova gramàtica catalana (II)

S’inclou a la GIEC a formulació de les hores i les seves fraccions per mitjà de l’escreix afegit a l’hora complerta fins a la mitja (les sis i quart) i de la resta de l’hora següent (les cinc menys quart), per bé que circumscrita als parlars baleàric i valencià.

MÉS INFORMACIÓ