_
_
_
_
_

Eto’o afronta 10 anys de presó per defraudar Hisenda

La Fiscalia demana la mateixa pena de presó per a l’antic representant del davanter i els exigeix a tots dos el pagament d’una multa de 14 milions

Jesús García Bueno
Samuel Eto'o, en la seva etapa com a jugador del Barça.
Samuel Eto'o, en la seva etapa com a jugador del Barça.VICENS GIMÉNEZ

Samuel Eto’o afronta un futur judicial ombrívol. La Fiscalia ha demanat que el jugador sigui condemnat a 10 anys i mig de presó per haver defraudat a Hisenda gairebé 3,5 milions d’euros durant la seva etapa com a jugador del Barça (2006-2009). Si l’acusació prospera, Eto’o haurà d’abonar, a més, una multa que supera els 14 milions d’euros per quatre delictes de frau fiscal, segons l’escrit al qual ha accedit EL PAÍS. A aquesta mateixa petició s’enfrontarà, en el judici, l’home que va ser representant i mà dreta del jugador durant bona part de la seva trajectòria esportiva: Josep Maria Mesalles.

Eto’o va ser un dels primers jugadors d’elit de la lliga espanyola a qui l’Agència Tributària va posar en el punt de mira per la gestió dels seus drets d’imatge. Hisenda va comprovar que el davanter camerunès –va fitxar el juny del 2015 per l’equip turc Antalyaspor Kulübü– va simular la cessió dels seus drets a dues empreses: una d’espanyola i una altra d’hongaresa. Gràcies a aquest ardit, els ingressos milionaris que obtenia de la marca esportiva Puma per l’explotació comercial d’aquests drets no quedaven sotmesos a l’IRPF.

Com que la Fiscalia creu que Eto’o era el propietari real d’aquests drets, conclou que hauria d’haver tributat el tipus màxim de l’IRPF (aquells anys estava fixat en el 45%) i no el de l'impost de societats, més beneficiós. Amb aquests arguments, la Fiscalia es va querellar contra Eto’o l’estiu del 2012. En els quatre anys investigats –que coincideixen amb la seva etapa final al FC Barcelona– el jugador va defraudar un total de 3,46 milions. Segons la documentació aportada per Hisenda, Eto’o va percebre cada temporada entre 1,5 i tres milions de Puma.

Claus de la causa contra el golejador

Les penes. La Fiscalia demana un any i mig de presó per al delicte fiscal del 2006, i tres anys més per cadascun dels altres tres delictes fiscals (2007, 2008, 2009). En total, deu anys i mig. L'Advocacia de l'Estat, que defensa els interessos d'Hisenda, també exerceix l'acusació.

La multa. Eto'o s'enfronta al pagament d'una multa de més de 14 milions i, a mig fer amb el seu exrepresentant, a l'abonament de quatre milions com a responsabilitat civil.

El frau. La Fiscalia creu que Eto'o va defraudar un total de 3,4 milions d'euros. Per exercicis, els imports són, en xifres rodones: 500.000 (2006), 900.000 (2007), 1,1 milions (2008) i 900.000 (2009).

Els impostos. Els ingressos que va obtenir per l'explotació comercial dels seus drets d'imatge no els va declarar com a IRPF, la qual cosa li va evitar pagar el tipus màxim (45%).

Les empreses. El jugador va simular, segons l'acusació, la cessió dels seus drets a una empresa espanyola (Bulte 2002) i a una altra d'hongaresa (Tradesport). Amb Tradesport va poder evitar pagar impostos a Espanya i aconseguir un gravamen més avantatjós, que en alguns casos podia arribar al 3%.

Guerra amb Mesalles

Els problemes amb el fisc van posar en relleu una guerra que ja havia esclatat entre Eto’o i qui va ser el seu home de confiança fins al 2011, Josep Maria Mesalles. La petició de pena, de fet, es dirigeix per igual a tots dos: contra el davanter, per ser el “tributari obligat” i perquè va signar tots els contractes de cessió de drets d’imatge; també era el titular dels comptes utilitzats per les societats Bulte i Tradesport. Però també es dirigeix contra Mesalles com a “representant legal” del jugador. A més de la multa, que és individual, el fiscal demana que tots dos assumeixin “de manera solidària” la responsabilitat civil del cas: uns quatre milions d’euros, xifra que es correspon amb la quota defraudada a Hisenda. Les penes són molt elevades perquè es tracta de quatre delictes i, sobretot, perquè Eto’o, a diferència d’altres jugadors immersos en causes similars, no ha retornat els diners presumptament defraudats. Per aquest motiu no se li poden aplicar circumstàncies atenuants que farien rebaixar la pena.

Tot just s’ha divulgat la querella, el jugador ha emès un comunicat per treure’s qualsevol responsabilitat. Eto’o va atribuir els seus problemes amb la justícia a “l'assessorament deslleial i fraudulent” de Mesalles, que va ser el seu assessor, representant i advocat i s’ocupava de tots els seus assumptes legals, econòmics i fiscals, va dir. El desembre del 2012, Eto’o va declarar com a imputat davant la titular del jutjat d’instrucció número 2 de Barcelona, Maria Eugènia Canal. Va insistir en aquesta línia. Com més tard va fer Leo Messi en relació amb el seu pare, el davanter camerunès va afirmar que es limitava a jugar a futbol i que els assumptes econòmics estaven en mans de Mesalles.

Llavors, Eto’o ja s’havia querellat contra el seu antic representant per diversos delictes, entre aquests, estafa i apropiació indeguda. L’acusa d’haver-lo desposseït, mitjançant maniobres empresarials, de bona part del patrimoni que va acumular gràcies als ingressos obtinguts com a futbolista. El juliol del 2013, el jutge que investiga aquesta causa va accedir a la petició de l’exjugador del Reial Madrid, del Mallorca i del Barça –entre altres equips– i va imposar a Mesalles una fiança de gairebé 15 milions d’euros.

Immobles al Camerun

El jugador xifra en més de 12 milions el perjudici que li va causar Mesalles en desposseir-lo del seu patrimoni immobiliari. El 2002, Eto’o va adquirir el 100% del capital de Bulte, la societat que es va convertir en propietària de diversos immobles comprats amb diners del jugador: dos habitatges a Mallorca, dos habitatges a Diagonal Mar de Barcelona, un apartament a París i un edifici a Douala (Camerun). Deu anys més tard, i després d’una sèrie de maniobres (préstecs, societats) el jugador amb prou feines posseïa l’1% de l’empresa Bulte. “En resum”, va precisar el jutge en la seva interlocutòria, “el patrimoni adquirit suposadament amb diners d’Eto’o ha passat de facto a les mans de Mesalles o altres persones relacionades amb ell a través de societats interposades”.

El camerunès segueix marcant gols a l’Antalyaspor, turc

Tot i que ja fa alguns anys que és fora de les grans lligues, Samuel Eto’o segueix en actiu als 35 anys. El camerunès milita a l’Antalyaspor, que disputa la Superlliga turca, i segueix fent el que sempre ha fet: marcar gols. La temporada passada va anotar 20 punts en 31 partits i aquesta n’ha fet tres en vuit partits. El seu equip, això sí, està lluny de competir per alguna cosa a la Lliga turca.

Eto’o ha recobrat la punteria en l’últim any. Des que va abandonar l’Inter de Milà després de la temporada 2010-11 i va marxar a l’Anzhi rus, el davanter va començar una peregrinació per diferents competicions europees i els seus números golejadors van anar descendint. Everton, Chelsea i Sampdoria van ser les seves parades, i en cap va encaixar realment. Al club italià, fins i tot va tenir problemes amb el tècnic, Sinisa Mihajlovic, poc després d’aterrar a Gènova. La polèmica ha envoltat en més d’una ocasió a Eto’o al llarg de la seva carrera. Són conegudes algunes de les seves sortides de to, com la que va protagonitzar fa dos mesos quan va afirmar que no se’l respectava “per ser negre” i l’Antalyaspor el va suspendre per un partit.

Eto’o sempre ha mogut grans quantitats de diners. El Madrid el va vendre al Barça el 2004 per 27 milions, xifra semblant a la que va aconseguir l’Inter pel seu traspàs a l’Anzhi. En l’equip rus el camerunès es va convertir el 2011 en el jugador més ben pagat del món amb un salari entorn dels 20 milions d’euros.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_