_
_
_
_
_

Les principals novetats de la nova gramàtica catalana (I)

Repassem algunes de les noves regles de l’Institut d’Estudis Catalans

Qui esperi grans novetats pel que fa a l’admissió de noves formes i estructures lingüístiques s’endurà una decepció. O no. Perquè el que destaca de la GIEC és la manera com la descripció de la llengua es modula a través d’orientacions i no pas de prescripcions explícites, en tant que s’hi ometen sistemàticament els mots correcte i incorrecte i queda per a l’usuari la decisió d’emprar o no aquestes admissions. Alguns exemples:

L’ús del gerundi per expressar l’acció posterior al verb (en frases com S’han examinat aprovant l’assignatura), i que en la gramàtica de Fabra de 1956 dona lloc a “una frase incorrecta”, passa a ser aquí “inadequat”, o bé no és “viable” o “apropiat”.

Es presenta com una forma normal, això sí, amb l’etiqueta de col·loquial i substituïble per el en registres formals: Sempre em diu lo que he de fer. Tenint en compte l’adequació al registre, es pot entendre com a forma vàlida, per exemple, en una ficció audiovisual que busqui la versemblança.

Una estructura com Porto tres dies sense fumar, tradicionalment substituïda per Fa tres dies que no fumo, és considerada una “construcció temporal relativament recent”.

Es consagra finalment la possibilitat d’usar indistintament per o per a per a les construccions finals, d’acord amb els parlars que diferencien cada fórmula. Val a dir, però, en les explicacions la GIEC utilitza per a.

Si finsaraera una estructura sistemàticament perseguida com a interferència de el qual, ara “en registres informals també apareix la construcció d’influència forana el que precedida d’una preposició”. I hi afegeix: “Es tracta d’un recurs que s’evita en els registres formals, en què s’usa el relatiu compost el qual”.

Un respir per al lector amoïnat: exemples com tinc que venir o hi ha que dir continuen exclosos del que entenem per català correcte, en tant que “no són acceptables” (imagina’t n’hi ha que dir).

La GIEC obre finalment la porta a utilitzar frases com A l’entrar ell, tots l’alçaren, al costat de la construcció en + infinitiu, “a la qual s’ha donat preferència en els registres formals”. Com que no sembla que hi posi restriccions, cal entendre que és vàlida en tots els contextos.

Es consagra la possibilitat de combinar dos pronoms febles amb el pronom hi en funció de complement indirecte, d’acord amb la variant dialectal: li’l, li la, li’ls, li les en valencià, però: l’hi, la hi, els hi, les hi en la major part del domini lingüístic. També es resol el sistema en combinació amb els pronoms en i ho (n’hi, l’hi).

La nova gramàtica no s’ha obert a la possibilitat que la fórmula és clar pugui ser lexicalitzada en una proposta recent, un esclar molt abundant: “L’expressió és clar (...) és una interjecció que expressa que es troba del tot evident allò que es diu”, i sí que recull la possible pronunciació amb la e inicial neutralitzada. En la llista d’interjeccions no hi trobem tampoc sisplau sinó si us plau.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_