13 anys després de la mort de Floquet de Neu no hi ha cap carrer en honor seu

Les portades de les guies turístiques de Barcelona es dissenyen amb imatges de grans símbols de la ciutat, com la Sagrada Família, el modernisme de Gaudí, la Rambla… Fa anys que va caure d'aquestes portades la imatge de Floquet de Neu, l'únic goril·la blanc del món. Floquet va morir el 24 de novembre del 2003. Joan Clos, llavors alcalde de la ciutat, va fer pública la notícia de la defunció batejant el primat com a “ciutadà Floquet”. Va morir amb gairebé 40 anys, una edat que Teresa Abelló, la biòloga encarregada de primats del Zoo de Barcelona, considera “molt acceptable per a un goril·la”. Han passat 13 anys des que el símbol va ser sotmès a una eutanàsia i la majoria de promeses i reconeixements que va fer la classe política a la memòria del distingit ciutadà han estat incomplides. Joan Clos va prometre una estàtua hiperrealista del goril·la i un carrer o plaça amb el nom de Floquet de Neu. Però res es va complir.

Anys més tard, el govern de Xavier Trias va proposar obrir un vial al parc de la Ciudadella i batejar-lo amb el nom del primatòleg Jordi Sabater Pi, que va comprar el goril·la albí a un caçador i el va portar a Barcelona. Es pretenia fer així un reconeixement indirecte a Floquet. L'obra va quedar desestimada. Segons l'Ajuntament de Barcelona, no es va arribar a fer cap tràmit per incloure Floquet de Neu al nomenclàtor de la ciutat, el nom no està aprovat ni apareix en cap llista com a pendent. La ponència que s'encarrega del nomenclàtor no ha rebut cap sol·licitud perquè s'assigni el nom de Floquet de Neu.

L'1 d'octubre del 1966 uns caçadors de Guinea Equatorial van abatre una família de goril·les. A l'esquena d'una femella va aparèixer una cria albina d'entre dos i tres anys. Un dels caçadors va vendre l'estrany espècimen a Sabater Pi. L'1 de novembre d'aquell mateix any el goril·la va arribar a Barcelona i el va rebre l'alcalde, José María de Porcioles. Un any després l'animal va ser portada de la revista National Geographic i es va convertir en un dels símbols de Barcelona.

El setembre del 2003, el segon tinent d'alcalde i president del Zoo de Barcelona, Jordi Portabella, anunciava el principi de la fi: “No és qüestió d'anys i tampoc de mesos, és qüestió de setmanes”. Floquet s'estava morint, el càncer de pell va posar fi a la seva vida.

Sabater Pi va manifestar que el goril·la hauria de dissecar-se per conservar-lo per als especialistes, atès que l'animal era únic. El primatòleg creia que el goril·la dissecat seguiria atraient visitants.

La direcció del Zoo, però, tenia altres plans per a Floquet. Portabella va anunciar que el símbol de Barcelona seria incinerat per preservar “la seva dignitat”.

Teresa Abelló treballa amb els primats del Zoo des del 1985. La biòloga reconeix: “A mi em preocupaven tots els goril·les, però Floquet era tan especial que semblava que només hi hagués ulls per a ell”. La biòloga es va reconciliar amb l'albí en l'última època de la seva vida: “Va ser un avi exemplar, jugava i cuidava els seus néts, un animal entranyable”. Recorda amb els ulls emocionats com es movia, com se li pelava el nas quan li tocava el sol, com li curaven la nafra que tenia en una aixella. El 23 de novembre del 2003 el deteriorament del goril·la era molt evident, havia perdut molt de pes. L'agonia era irreversible. L'endemà una injecció letal va posar fi en només uns segons a la vida del primat. No va patir.

Responsables del parc, d'universitats i instituts, després de signar contractes de confidencialitat, van procedir a repartir-se les relíquies del goril·la. El Banc de Teixits Animals (BTAC) es va quedar fluids, teixits i el cervell de Floquet de Neu; l'Institut Universitari Dexeus va ser agraciat amb el tub de l'aparell reproductor del goril·la on s'emmagatzemen els espermatozoides; hi ha diferents mostres de teixits i ADN a la UPF; la UB en té mostres de pell i el Museu de Ciències Naturals conserva una caixa amb diferents parts de l'esquelet i la pell del goril·la. Es va fer un motlle de la cara, les mans, els peus i el pit del goril·la per dissenyar l'escultura hiperrealista que no es va arribar a fer. El motlle es conserva però, com la resta de relíquies, tampoc es pot veure, ja que es va signar un contracte de confidencialitat.

Les restes que no va voler ningú es van incinerar i es van guardar en una urna biodegradable amb llavors de l'arbre Calodendrum capense, una espècie típica de l'Àfrica. L'urna es va enterrar al zoo. Les males llengües diuen que un tallagespa va acabar amb la tija que acabava de néixer. La veritat és que sis anys després de la mort del símbol es va remodelar la zona i on hi hauria d'haver nascut un arbre amb les restes del goril·la ara hi ha un parterre on salten els cangurs vermells.