Selecciona Edició
Connecta’t

El Papa estén l’autorització del perdó a les dones que hagin avortat

Bergoglio ja havia concedit la gràcia de forma temporal durant el Jubileu de la Misericòrdia

El papa Francesc es dirigeix a la multitud congregada a la plaça de Sant Pere del Vaticà, dimecres passat.
El papa Francesc es dirigeix a la multitud congregada a la plaça de Sant Pere del Vaticà, dimecres passat. EFE

A través d’una carta apostòlica, el papa Francesc ha concedit a tots els sacerdots la facultat d’absoldre “d’ara endavant” “els qui hagin procurat el pecat de l’avortament”. L’1 de setembre del 2015, Jorge Mario Bergoglio va anunciar que durant la celebració del Jubileu de la Misericòrdia –inaugurat el 8 de desembre del 2015 i clausurat diumenge passat– els sacerdots podrien perdonar l’avortament, un pecat que la doctrina catòlica considera molt greu i que comporta l’excomunió, a les dones o els metges que se n’haguessin penedit. “Moltes d’elles”, va dir llavors el Papa, “porten en el cor una cicatriu per aquesta elecció soferta i dolorosa”. El que fa ara Bergoglio és convertir en permanent la facultat de perdonar l’avortament perquè, segons explica, “cap obstacle no s’interposi entre la petició de reconciliació i el perdó de Déu”.

Tot seguit, el papa Francesc adverteix: “Vull emfatitzar amb totes les meves forces que l’avortament és un pecat greu, perquè posa fi a una vida humana innocent. Amb la mateixa força, tanmateix, puc i he d’afirmar que no existeix cap pecat que la misericòrdia de Déu no pugui assolir i destruir, allà on troba un cor penedit.” A la carta apostòlica, Jorge Mario Bergoglio demana als sacerdots que posin la seva vida al servei del “ministeri de la reconciliació, perquè a ningú que s’hagi penedit sincerament”, no només de l’avortament, sinó de qualsevol pecat per greu que sigui, “se li impedeixi d’experimentar la força alliberadora del perdó”.

Ja el setembre del 2015, i a la carta dirigida a monsenyor Rino Fisichella, president del Consell Pontifici per a la Nova Evangelització, el Papa explicava així la seva decisió: “Alguns viuen el drama de l’avortament amb una consciència superficial, gairebé sense adonar-se del gravíssim mal que comporta un acte d’aquest tipus (...), però molts d’altres, en canvi, el viuen com una derrota perquè consideren que no tenen cap altre camí per on anar. Penso, de forma especial, en totes les dones que han recorregut a l’avortament. Conec bé els condicionaments que les van conduir a aquesta decisió. Sé que és un drama existencial i moral. He trobat moltes dones que portaven en el cor una cicatriu per aquesta elecció soferta i dolorosa”.

En aquella ocasió, vigílies del Jubileu de la Misericòrdia, Bergoglio també plantejava un senyal d’acostament als fidels que acudeixen a la tradicionalista Fraternitat Sant Pius X, fundada el 1970 per Marcel Lefebvre i que no combrega amb el rumb pres per l’Església a partir del Concili Vaticà II: “Confio que en el futur pròxim es puguin trobar solucions per recuperar la plena comunió amb els sacerdots i els superiors de la Fraternitat”. A la seva carta apostòlica d’avui, Francesc també estén “més enllà del període jubilar” l’autorització perquè els fidels que, “per diversos motius freqüenten les esglésies on celebren els sacerdots de la Fraternitat Sant Pus X”, puguin “rebre vàlidament i lícitament l’absolució sacramental dels seus pecats”.

Diumenge passat, el Papa va clausurar el Jubileu de la Misericòrdia i va tancar la Porta Santa de la Basílica de Sant Pede. A més de desenes de milers de fidels i les màximes autoritats italianes, a la cerimònia van assistir els 17 cardenals –13 electors i quatre d’emèrits– creats per Jorge Mario Bergolgio dissabte passat, entre ells l’arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro; de Mèrida (Veneçuela), Baltazar Enrique Porras Cardozo; de Tlalnepantla (Mèxic), Carlos Aguiar Retes, i de Brasília (Brasil), Sérgio da Rocha.

MÉS INFORMACIÓ