Selecciona Edició
Connecta’t

Els socialistes accepten parlar de “nació” basca

El PSE posa com a condició que la noció es buidi de contingut jurídic

Idoia Mendia i Miguel Ángel Morales amb Andoni Ortuzar i el lehendakari.
Idoia Mendia i Miguel Ángel Morales amb Andoni Ortuzar i el lehendakari.

El PNB i el PSE van ratificar dilluns un acord de coalició que obre el debat de la reforma de l'Estatut a conceptes com a “nació” o el “dret a decidir pactat” i dins de la llei. L'acord, que permetrà al PSE tenir tres conselleries al Govern d'Iñigo Urkullu, els deixa les mans lliures per defensar els seus projectes, però, davant del model català, dins de la llei. El PSE accepta parlar de nació, però desvinculant el concepte del suposat dret a formar un Estat.

Els socialistes bascos estan disposats a estudiar la incorporació del concepte de nació al futur text estatutari “si queda clar que no es fonamenta en una suposada sobirania diferenciada”. S'acullen al que estableix el Consell d'Europa quan es refereix a la reivindicació com a nació d'una comunitat que s'autodefineix com a tal per raons culturals, històriques o lingüístiques. I citen el Tribunal Constitucional en una sentència del 2010, en què ja va aventurar durant la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que una definició com a nació d'aquesta naturalesa (no juridicopolítica) podria ser perfectament compatible amb la Constitució, “que ja distingeix entre nacionalitats i regions”.

Socialistes i penebistes es donen llibertat, no obstant això, per defensar en la ponència d'autogovern els seus respectius models d'Estat i accepten no posar línies vermelles al debat ni tan sols a l'hora de parlar del dret a decidir.

En el document ho plantegen de la manera següent: “Reconeixement del dret a decidir del poble basc i el seu exercici pactat en un marc de negociació i acord dins de l'ordenament jurídic vigent a cada moment”. “Nosaltres no creiem que existeixi, però no podem impedir que el PNB ho plantegi”, aclareix el PSE.

En el que sí que estan d'acord és en el fet que la reforma de l'Estatut ha de servir per enfortir l'autogovern i que la millor via per fer-ho seria una reforma constitucional que blindi les competències exclusives davant de les retallades a través de recursos al Tribunal Constitucional o de lleis orgàniques. “Hem detectat un fort procés de recentralització a l'Estat que desconeix la voluntat política territorial i ignora la seva pluralitat i diversitat”, expliquen en un document de 70 fulls.

El PNB —però també el PSE— vol evitar que la ponència d'autogovern s'eternitzi en els seus debats sense arribar enlloc i d'alguna manera s'han marcat un termini estimat de vuit mesos, encara que amb una formulació ambigua que permet fixar el començament dels treballs per elaborar l'esborrany quan ho considerin oportú.

El PNB i el PSE són molt escrupolosos en la redacció de l'acord perquè quedi molt clar que tot s'ha de fer dins de la llei i, per tant, a anys llum del model de desconnexió unilateral que proposen els independentistes catalans.

Ratificació en referèndum

L'acord al qual arribin de manera majoritària i consensuada en la ponència d'autogovern i que sigui aprovat per les institucions competents —també el Congrés dels Diputats— l'hauran de ratificar els ciutadans en una consulta prevista a la Constitució, com ja va passar el 1979.

Així ho especifiquen en l'últim punt del document, en el qual detallen el procediment i contingut de l'actualització del nou pacte estatutari basc. “Els acords seran sotmesos a la decisió de la ciutadania, perquè els ratifiqui mitjançant referèndum”. El PSE va registrar al gener aquesta redacció en la ponència d'autogovern, precisament per forçar que passi pel Congrés.

Encara que en el document no s'especifica el repartiment de carteres, els socialistes han buscat les polítiques socials. El PSE dirigirà els departaments d'Habitatge, Turisme i Treball en el proper Govern. El PNB i el PSE completen amb la seva coalició a l'Executiu basc una aliança que arriba a tots els nivells institucionals, com els ajuntaments de les capitals basques i les tres diputacions forals.

La reforma de l'Estatut ocupa tot just 10 de les 70 pàgines del document sobre els pilars per construir Euskadi amb més i millor ocupació, més equilibri social, més convivència i més i millor autogovern.

MÉS INFORMACIÓ