Selecciona Edició
Connecta’t
Eleccions a la dreta | França

La dreta elimina Sarkozy a la primera com a candidat a l’Elisi

L'excap de l'Estat pateix una humiliant derrota en la primera volta de les primàries del seu partit

Nicolas Sarkozy i Carla Bruni-Sarkozy surten de votar a les primàries.
Nicolas Sarkozy i Carla Bruni-Sarkozy surten de votar a les primàries. EFE

Nicolas Sarkozy va patir diumenge la més humiliant de les derrotes, la procedent de les seves pròpies files. L'expresident de França, que va tornar el 2014 a la política activa amb l'objectiu exprés de reconquistar l'Elisi, ha estat eliminat en la primera volta de les primàries de la dreta per triar candidat a l'Elisi, superat per l'ex-primer ministre François Fillon, guanyador inesperat de la jornada, i pel seu rival i també ex-primer ministre Alain Juppé. La derrota de Sarkozy implica la seva retirada definitiva de la política.

Els sondejos s'han tornat a equivocar. Al llarg de tota la campanya, les enquestes van coincidir a donar com a finalistes Juppé, en primer lloc, i Sarkozy, però finalment seran l'ex-primer ministre François Fillon, gran triomfador de la jornada, i l'actual alcalde de Bordeus, els que disputaran l'esprint final.

Sarkozy ha reconegut la seva derrota i ha anunciat que donarà suport a Fillon. "Respecto i entenc la voluntat dels electors d'haver escollit altres candidats. Vull felicitar Alain Juppé i François Fillon, que s'han classificat. Són dues personalitats de gran qualitat que fan honor a la dreta francesa", ha assenyalat.

Com era d'esperar, Sarkozy, exministre de l'Interior i Finances abans de conquistar l'Elisi el 2007, ha fet tot un comiat de la política amb comentaris personals. Va valorar "les dures proves"  que han hagut de superar els seus fills i la seva dona, la cantant Carla Bruni, per viure al costat d'"un home que aixeca tantes passions". "Ara espero aixecar més passions privades que públiques". "Adéu a tots", ha conclòs.

Segons el recompte de 8.400 taules d'un total de 10.229 taules electorals, Fillon havia aconseguit el 44% dels vots en una massiva participació que es va apropar als quatre milions d'electors. Juppé, amb el 28%, ocupava la segona oposició i, en la tercera, Sarkozy, amb el 21%. Juppé va confirmar que disputarà la segona volta: “He decidit continuar la lluita per tots els que creuen en mi, en els meus principis i en la idea que tinc de França”.

Tant Fillon com Juppé mantenen aferrissats enfrontaments amb l'expresident, la qual cosa converteix el fiasco de l'excap de l'Estat en un tràngol encara més amarg. Estava tan convençut de la seva victòria que els dies anteriors a la votació va difondre per Twitter missatges com aquests: “Us necessito. Compto amb vosaltres. Percebo que guanyaré. Guanyarem”.

Encara és pitjor per a ell que el guanyador sigui Fillon. Era el seu primer ministre i, com a tal, va haver de patir nombrosos menyspreus i crítiques de Sarkozy. “Jo decideixo, ell executa” és la frase que va deixar per a la història.

Una clau d'aquesta ensopegada ha estat la participació, molt més elevada que la prevista: al voltant de quatre milions de votants. El 2012, quan Sarkozy va perdre les eleccions presidencials davant de François Hollande, van ser 16,8 milions de francesos els que van donar suport al líder conservador.

Tots els experts en demoscòpia assenyalaven que els militants (uns 200.000) del partit conservador, Els Republicans, eren partidaris de Sarkozy, però molt menys els simpatitzants, que s'inclinaven per Juppé o un altre dels set candidats que s'han presentat a les primàries.

Probablement, han estat aquests simpatitzants els que han rebutjat les propostes tan radicals exposades per Sarkozy durant aquesta campanya. Fins i tot votants habituals de l'esquerra han participat (un 15% dels votants, segons un sondeig per a la cadena BFMTV) en aquests comicis oberts per, segons van dir a les xarxes socials, impedir el pas a Sarkozy.

Els programes que han desgranat els set candidats han estat molt similars, propis de l'ala ortodoxa de la dreta. Tots han proposat endurir la criticada reforma laboral, posar fi al límit legal de 35 hores laborals per setmana, reduir la despesa pública, beneficiar fiscalment les empreses, retardar l'edat de jubilació (avui és als 62 anys) o eliminar centenars de milers de llocs de treball públics.

Només les propostes davant del terrorisme i la migració els han distingit i aquí és on Sarkozy ha exposat fórmules molt similars a les de l'ultradretà Front Nacional. Ho va fer per atreure el seu electorat més dur, temptat de seguir engreixant els ultres, però sobretot perquè, també segons tots els sondejos en aquest cas, el candidat que surt d'aquestes primàries serà el que lluiti contra Marine Le Pen per arribar a l'Elisi en la segona volta de les presidencials de la primavera.