La Generalitat vetarà empreses que evadeixin impostos en paradisos fiscals

La Generalitat introduirà amb la llei d’acompanyament dels Pressupostos limitacions de contractació pública per a grups empresarials que operin en paradisos fiscals. Seguint el precedent impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, el Govern establirà una clàusula que obligarà “els licitadors, adjudicataris i subcontractistes a complir rigorosament la legislació tributària, la laboral i de la Seguretat Social, i molt específicament que no duguin a terme operacions financeres contràries a la normativa tributària en països que no tenen normes sobre controls de capitals i són considerats paradisos fiscals”.

El Departament d’Exteriors, Transparència i Relacions Institucionals és el responsable de la contractació pública de la Generalitat. La conselleria que dirigeix Raül Romeva assegura a EL PAÍS que la consideració de paradís fiscal serà la que estableixi la Unió Europea. La Comissió Europea preveu que el 2017 entri en vigor la llista única comunitària de països considerats paradisos fiscals —estats que són opacs fiscalment i no aporten informació tributària a tercers—. El decret d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona que regula aquesta matèria prioritza la consideració de la UE, però també admet la llista de paradisos fiscals del Ministeri d’Hisenda espanyol. El ministeri considera que hi ha 34 països opacs fiscalment amb Espanya.

Una portaveu de la conselleria confirma que s’estudiaran mesures de transparència similars a les de l’Ajuntament barceloní, com obligar les empreses licitadores a declarar en el seu plec d’ofertes, o al seu perfil de contractant públic, quins vincles té amb societats registrades en paradisos fiscals. La norma barcelonina, com la que prepara la Generalitat, proposa accions que s’emmarquen en la legislació estatal de contractació pública, que impedeix sancionar les opcions d’un licitador de contractació pública pel fet d’operar legalment en paradisos fiscals.

El decret de l’alcaldessa Ada Colau, que va entrar en vigor el juny passat, esmenta una moció del 2015 del Parlament de Catalunya com a text inspirador en la nova regulació de contractació pública. La moció sol·licitava al Govern “estudiar, detectar i activar els mecanismes necessaris per a prohibir la contractació d’empreses privades per a prestar serveis públics que tinguin la seu social en paradisos fiscals o societats que formin part de la matriu industrial domiciliada en paradisos fiscals”. L’efectivitat d’aquesta moció és molt limitada, entre altres motius perquè pocs grups empresarials tenen la seu social en paradisos fiscals. Des de la presa de possessió del Govern de Junts Pel Sí (JxSí), el gener passat, fins a principis de novembre, la Generalitat ha concedit contractes a com a mínima una dotzena de multinacionals amb filials registrades en paradisos fiscals, segons indiquen en les seves memòries anuals, sentències judicials i les declaracions a les autoritats borsàries dels Estats Units: Generali, Pfizer, OHL, Axa, Menarini, Air Products, General Electric, Endesa, Gas Natural, BDO, i Stryker.

Les mesures que s’aplicaran amb els pressupostos del 2017 tenen el seu origen en el mandat que el Parlament va elevar al Govern l’octubre passat. Les resolucions aprovades durant el debat de política general, pactades entre JxSí i la CUP, sol·liciten al Govern que en sis mesos posi en marxa “clàusules socials en la contractació pública de l’Administració de la Generalitat i les entitats del sector públic en els àmbits següents: g) La transparència fiscal i la no-utilització de paradisos fiscals d’acord amb la normativa vigent.” La segona resolució parlamentària sobre aquesta qüestió és idèntica a la clàusula que prepara la Generalitat —esmentada al principi d’aquesta informació— amb la diferència que també inclou Andorra i Mònaco. Tots dos principats ja no són considerats paradisos fiscals per la UE. Andorra ja ha expressat el seu malestar a la Generalitat i Mònaco va fer aquesta setmana pública una declaració de protesta a través d’EL PAÍS. Representants de JxSí han assegurat que incloure Mònaco i Andorra va ser una iniciativa de la CUP. La conselleria de Romeva descarta posicionar-se sobre la menció parlamentària de Mònaco i Andorra.

La CUP vol anar més enllà

Un portaveu del Partit Demòcrata Català Europeu (PDECAT, l’antiga CDC) explica que els punts programàtics del PDECAT s’estan materialitzant en les mesures que durà a terme el govern de JxSí. Mireia Vehí, diputada de la CUP, destaca que el seu partit vol anar més enllà, i proposa restringir l’accés a la contractació pública a multinacionals que transfereixin ingressos a societats en països de baixa pressió fiscal, com poden ser els casos denunciats per la UE de Google a Irlanda o Ikea a Holanda i Luxemburg. Vehí també esmenta la francesa Leroy Merlín com a empresa que no hauria de rebre contractes públics perquè utilitza enginyeria fiscal per evitar pagar impostos locals. L’Ajuntament de Sabadell va expedientar el juliol passat Leroy Merlín, Ikea i Conforma per eludir impostos municipals. ERC no ha respost a les sol·licituds reiterades per participar en aquesta informació.