Selecciona Edició
Connecta’t

El PNB i el PSE tanquen un “acord polític” per a un govern de coalició a Euskadi

Les dues parts encara han de concretar l'estructura de l'Executiu i el repartiment de conselleries

Íñigo Urkullu i Idoia Mendia.
Íñigo Urkullu i Idoia Mendia.

Como va avançar EL PAÍS, el PNB i el PSE han tancat un "acord polític" sobre un govern de coalició a Euskadi durant els propers quatre anys, encara que no han concretat l'estructura d'aquest executiu ni quins departaments podrien quedar en mans dels socialistes. Fonts coneixedores del procés negociador han confirmat a Efe que aquest acord se sustenta en quatre grans eixos: l'ocupació i el desenvolupament econòmic, els serveis públics, la pau i la convivència i el desenvolupament de l'autogovern basc.

Una vegada concretades les prioritats polítiques del Govern Basc de l'onzena legislatura, les mateixes fonts donen per fet que els socialistes entraran a la institució, encara que no s'ha determinat quina serà la seva estructura, ni el número de departaments que la compondran, ni quins seran per als socialistes. No obstant això, reconeixen que "hi haurà ajustos" i que el proper executiu no mantindrà idèntiques conselleries a les actuals (vuit), ni en el número ni en la seva composició.

L'acord haurà de ser ratificat demà per l'Assemblea Nacional (PNB) i pel Comitè Nacional (PSE-EE), per la qual cosa encara no s'ha detallat quan se signarà de manera oficial, encara que tot apunta que podria ser dimarts, un dia abans del ple d'investidura del lehendakari. Amb aquest acord, el candidat del PNV, el lehendakari en funcions, Iñigo Urkullu, previsiblement, serà reelegit per al càrrec dijous en segona votació i per majoria simple, amb el suport de 37 parlamentaris, els 28 del seu grup i els nou del PSE-EE.

El principal escull de la negociació s'ha centrat en el desenvolupament de l'autogovern i en les qüestions relatives a la pau i a la convivència, tal com va confirmar ahir el líder dels socialistes biscaïns, Mikel Torres. Pel que fa a la pacificació, va explicar que després del cessament definitiu de la violència d'ETA, el seu partit ha reivindicat la reparació del dany causat a les víctimes i la salvaguarda de la seva memòria. Sobre l'actualització de l'autogovern basc, Torres va demandar que s'hauran de "construir pilars més sòlids per a un futur", davant la necessitat de crear a Euskadi un "espai social propi, diferenciat, més desenvolupat econòmicament i socialment progressista".