Selecciona Edició
Connecta’t

Reus va ajudar 774 veïns que no podien pagar la llum el 2015

La ciutat, amb un potent teixit econòmic, va ser incapaç d'activar els mecanismes d'auxili social per ajudar la dona a qui van tallar la llum

Protesta a Reus per la mort d'una dona a qui van tallar la llum.
Protesta a Reus per la mort d'una dona a qui van tallar la llum.

La tràgica defunció en un incendi domèstic d’una dona de 81 anys que s’havia d’il·luminar amb espelmes perquè li havien tallat la llum ha posat la ciutat de Reus en el focus de l’actualitat. El municipi, habituat a treure pit perquè és un robust pol d’activitat econòmica gràcies al seu potent teixit industrial i comercial, ha quedat assenyalat perquè no ha estat capaç d’activar els mecanismes d’auxili social per ajudar una senyora gran que no podia pagar els rebuts de la llum. El cas il·lustra la dualitat d’una ciutat que va il·luminar la màxima “Reus, París, Londres” però que ara acumula un deute municipal superior als 220 milions d’euros i registra una taxa d’atur de més del 17%.

El Consistori no ha dubtat a atribuir tota la responsabilitat de la mort a Gas Natural, a qui acusa d’haver tallat el subministrament elèctric de la dona sense haver-ho consultat prèviament amb els serveis socials municipals. La companyia, que ha suspès tots els talls de llum a la ciutat fins que no es revisin els casos un a un, al·lega que des del 2014 ha atès 150 clients de Reus que estan en situació de “vulnerabilitat”, però que el Consistori mai va incloure la dona de 81 anys en les llistes de persones amb dependències. L’alcalde, Carles Pellicer, insisteix que denunciarà l’empresa davant la Fiscalia.

Molt a prop de la plaça del Mercadal, seu de l’Ajuntament, vivia la Rosa, l’àvia que va morir víctima del foc. Residia al carrer Santa Anna, un passadís ombrívol que està ple de bars i restaurants. Damunt dels locals moderns, hi ha pisos antics que acumulen tants metres quadrats com mancances. L’Ajuntament de Reus, amb poc més de 100.000 habitants al seu càrrec, va prestar el 2015 ajudes socials a 1.398 veïns que no podien pagar el rebut de l’aigua i va tramitar 182 expedients d’assistència per al gas. En el cas de la llum, la subvencions van beneficiar 774 veïns. En total, el Consistori va gastar 304.000 euros en ajudes. Fonts municipals informen que, per auxiliar les famílies que es troben en “necessitat socioeconòmica”, la regidoria de Benestar Social convoca cada any una subvenció per contribuir a evitar la pobresa energètica durant el període hivernal.

Paral·lelament, la ciutat es complau de tenir un musculós teixit comercial i un potent conglomerat industrial. Batejada com la capital comercial del sud de Catalunya, l’última aposta en aquest camp, el complex Fira de Reus, va generar una inversió de 110 milions d’euros. Indústries de primer nivell mundial operen des de Reus. La multinacional Borges, amb 675 milions d’euros de facturació, té a Reus més de 300 treballadors i processa a les seves plantes 20.000 tones anuals d’ametlla, que equivalen a un 9% del consum anual europeu. La fruita seca ha donat projecció internacional a la ciutat. Al municipi es troba la seu del consell mundial del sector, l’International Nut and Dried Fruit Council. Industrias Rodríguez, fabricador, entre d’altres, de la marca de dolços Virginias, és un altre pes pesant de l’agroalimentació, que suma gairebé 50 milions d’euros en vendes, dels quals més de la meitat es deriven dels torrons. Més enllà del sector agroalimentari, la ciutat allotja el clúster TIC Catalunya Sud. Empreses com T-systems o Ticnova, matriu de la cadena de botigues Beep i PcBox, tenen la seu al polígon tecnològic reusenc. Segons dades de l’Ajuntament, més de 40 empreses formen part del clúster i el sector tecnològic dóna feina a 1.300 persones a la ciutat.

Reus mai ha amagat la seva ambició. Poques coses il·lustren tan ben com l’Hospital Sant Joan aquest caràcter devastador i desmesurat. L’equipament colossal va tenir un cost de 170 milions d’euros (el del nou hospital de Tarragona que projecta el departament de Salut és de 48 milions). L’Ajuntament va al·legar en el seu moment que les mides del complex sanitari es devien al fet que donaria cobertura a tot el territori que va des de Montblanc fins a Horta de Sant Joan. La Rosa vivia només a uns metres de l’Ajuntament, i tots els mecanismes per parar-li atenció van fallar.

 

MÉS INFORMACIÓ