Selecciona Edició
Connecta’t

El Suprem anul·la una hipoteca tòxica de 8,5 milions d’euros a una escola

El centre va veure en risc la seva viabilitat després d’acumular pagaments per 1,16 milions d’euros derivats d’un contracte de permuta

Una protesta d'afectats per la hipoteca.
Una protesta d'afectats per la hipoteca.

El Tribunal Suprem ha declarat “ferma” una sentència de l’Audiència de Barcelona que anul·lava una hipoteca tòxica que es va contractar en una escola de la capital catalana per realitzar obres de rehabilitació en un edifici al qual volia traslladar les seves aules. L’entitat que li va donar el crèdit, per un import de 8,5 milions d’euros, també haurà de retornar més d’1,16 milions al col·legi pels pagaments que va haver d’afrontar derivats d’aquest contracte. El Suprem considera que la caixa “va incomplir els seus deures legals d’informació”, especialment de l’“alt nivell de risc”, i afegeix que això “invalida” el consentiment que en el seu moment va donar al client.

L’escola, que ha demanat no fer públic el seu nom, va decidir al setembre del 2007 demanar un crèdit per finançar la compra i rehabilitació d’un immoble en el qual instal·lar-se. Per a això, va acudir a CatalunyaCaixa, que juntament amb l’Institut Català de Finances (ICF), li va prestar 11,4 milions d’euros per a l’operació. L’advocat del Col·lectiu Ronda Òscar Serrano, que ha defensat el centre educatiu, explica que poc després l’antiga caixa d’estalvis li va oferir un swap o permuta sobre la seva part del préstec, de 8,5 milions d’euros. “Es tracta d’un producte molt complex, pel qual si l’Euríbor puja per sobre del sostre fixat se li retorna una diferència, però si baixa, aquest desfasament havia de ser assumit per l’escola”, explica.

A la pràctica, aquest producte es basa que el client aposti per si els tipus pujaran o baixaran. Si bé l’Euríbor va arribar a màxims (per sobre del 4,8%) a l’octubre del 2008, quatre mesos després de la contractació del producte, aquest de seguida es va desplomar, de manera que sis mesos després estava per sota de l’1%. Segons Serrano, l’entitat podia intuir-ho en les projeccions que manejava, però no el client, que “creia que contractava un producte que el protegia davant de noves pujades” perquè així l’hi havien venut. La conseqüència és que el rebut de la hipoteca es va disparar, de manera que l’escola va haver d’afrontar rebuts trimestrals de més de 100.000 euros. En només tres anys, la factura va acumular 850.000 euros, i quan l’Audiència Provincial va dictar sentència aquesta ja arribava als 1,16 milions. “L’escola va haver de plantejar-se pujar les quotes dels pares, ja que la situació va arribar a ser molt traumàtica”, assenyala Serrano, que afegeix que la hipoteca en realitat era un “producte especulatiu pur”.

El Suprem avala la sentència de l’Audiència de Barcelona en inadmetre el recurs de cassació que va realitzar CatalunyaCaixa. En el seu moment, l’Audiència va considerar que la informació que es va donar al client “ometia tota referència a les característiques de l’instrument”, especialment a l’“alt risc econòmic” i presentava només com una “hipòtesi remota” la possibilitat que el swap pogués generar liquidacions negatives, com va passar al cap de poc temps. El Suprem recorda que proporcionar tota la informació és “una obligació activa” i no “de mera disponibilitat”, per la qual cosa no serveixen les al·legacions de l’entitat que el client va poder demanar aclariments. També rebutja l’argument que l’escola, en ser una empresa mercantil, podria haver-se assessorat, ja que “la formació necessària per conèixer la naturalesa, característiques i riscos d’un producte complex com és el swap no és la del simple empresari, sinó la del professional del mercat de valors o, almenys, la del client experimentat en aquest tipus de productes”.

Anul·lat un altre ‘swap’ d’un milió

Serrano explica que aquesta pràctica va ser estesa durant els anys de la fi de la bombolla immobiliària i financera i el principi de la recessió. Precisament, el Col·lectiu Ronda acaba d’aconseguir que el Suprem anul·li un altre contracte que un empresari del marbre del barri d’Horta de Barcelona va subscriure amb Caixa Penedès el 2009 per un milió d’euros. Curiosament, aquest empresari havia signat amb anterioritat un swap amb la mateixa entitat per un valor molt inferior, 50.000 euros, que mai va arribar a activar-se perquè no va passar el test d’adequació.

En aquest cas, la permuta consistia a fixar una barrera del 5% durant tota la durada del contracte. Si l’Euríbor a tres mesos la superava, l’entitat li bonificava un 0,10% anual. Si baixava, s’establia un complicat mecanisme pel qual l’empresari havia d’abonar la diferència entre un tipus sòl i l’Euríbor. Com que aquest va baixar de forma contínua, la factura va anar creixent. Si bé en primera instància es va estimar la demanda de l’empresari, l’Audiència la va rebutjar. El Suprem, en canvi, acaba donant-li la raó atès que “no consta aportat a les interlocutòries el test de conveniència ni el d’idoneïtat” ni que se li hagués explicat el “clar desequilibri” respecte als riscos que assumia l’entitat i el client abans que aquest signés el contracte. Per això, el Suprem anul·la el contracte i obliga Caixa Penedès a retornar les quantitats abonades per l’empresari fins avui.