Selecciona Edició
Connecta’t

Espanya també és un desastre europeu

Carles Puigdemont i Ramon Tremosa presenten l'Estat espanyol com el pitjor membre de la UE

Tremosa, Puigdemont i Sarri en la presentació.
Tremosa, Puigdemont i Sarri en la presentació.

Si Espanya fos una persona de carn i ossos, seria la suma de tots els dolents de les pel·lícules de James Bond; seria el veí que et pren de bon matí el diari abans que tinguis temps de recollir-lo; Espanya seria el passatger que no cedeix el seient de l'autobús a la velleta. Aquest és el resum en sensacions de la presentació, aquest dimecres a Barcelona, del llibre L'Europa que han fet fracassar (Pòrtic), escrit per l'eurodiputat Ramon Tremosa i el seu assessor Aleix Sarri. Espanya ha estat presentada com la tinya, el pitjor dels membres de la Unió Europea, el més centralista, el menys democràtic, el que es passa per l'arc del triomf amb més impunitat les normatives comunitàries. “Espanya ignora de forma sistemàtica les lleis europees. No només és deslleial als seus socis europeus, que s'esforcen a complir [les lleis], sinó que Espanya acredita davant del món que és incapaç d'afrontar els seus reptes de futur”, ha dit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, estrella convidada de l'acte.

Catalunya, exemple d’obediència

Espanya és un desastre absolut davant del qual, òbviament, Catalunya vol fugir per ser el Massachusetts d'Europa o la Dinamarca del Sud –tots dos exemples són d'Artur Mas–. “Araceli Mangas, catedràtica de Dret de la Universitat Complutense de Madrid, declara literalment: ‘No crec que Espanya sigui un Estat de dret europeu’. Possiblement aquesta afirmació no admet gaires més explicacions. Hem d'explicar a Europa quina és la realitat de l'Estat espanyol però també quina és la voluntat dels catalans, perquè nosaltres sí que volem ser exemple d'obediència”, ha explicat Puigdemont. El president ha posat com a exemple del fracàs d'Espanya l'incompliment de les normatives europees vinculades a la pobresa energètica, les energies renovables i infraestructures. Puigdemont ha revelat –sense fer públic cap nom– que ha mantingut reunions amb empreses energètiques que li han assegurat que no volen invertir més a Espanya però que, en canvi, es mostren interessades a invertir en una Catalunya independent.

Conviure amb Trump

Puigdemont ha ofert dades interessants, sempre per presentar Espanya com una catàstrofe i Catalunya com “un país que s'assembla molt a aquests països centreeuropeus i la seva idea sagrada de seguretat jurídica”; així, Puigdemont ha destacat que Alemanya genera en un sol dia tanta energia renovable com Espanya en tota la seva història: “Espanya té la legislació d'autoconsum energètic més restrictiva del món”.

Puigdemont ha defensat que Catalunya serà clau per a la reconstrucció de la idea d'Europa i ha demanat que sigui oberta de ment respecte al futur president dels Estats Units, Donald Trump: “No totes les conseqüències socioeconòmiques del trumpisme han de ser dolentes per a Amèrica. Hem d'aprendre a conviure amb una realitat de la qual sabem ben poca cosa”.

La conferència, davant d'un públic entregat, amb moltes cares conegudes del Partit Demòcrata Europea Català (PDECat) –Francesc Homs s'ha endut una ovació torera per la seva imputació pel 9-N–, s'ha centrat en el procés d'independència malgrat que el llibre no només tracta de la qüestió catalana. Tremosa ha ofert algun apunt al marge del procés, com quan ha defensat la cancellera Alemanya, Angela Merkel, davant de les crítiques dels qui la consideren culpable de la crisi social i l'austericidi. Tremosa ha destacat que a Alemanya el mercat bancari és especialment sòlid i competitiu per la seva atomització: mentre els tres bancs més grans d'Alemanya controlen el 12% del mercat de crèdit, els tres més grans a Espanya en dominen el 60%, segons Tremosa.

Espanya, líder en inseguretat

Tremosa també ha utilitzat la gestió de Merkel per carregar contra el Govern espanyol: “Que Espanya faci AVE buits, aeroports sense avions, autovies sense cotxes, no és culpa de Merkel; que Espanya tingui l'energia més cara no és culpa de Merkel, perquè Alemanya és qui la té més barata, perquè Merkel va dir als monopolis elèctrics que d'aquí a deu anys tothom tindrà un molí eòlic i plaques fotovoltaiques a la teulada. Merkel està fent el contrari que Espanya, que legisla a favor dels monopolis elèctrics. No diguem la inseguretat jurídica: Merkel protegeix la seguretat jurídica de les pimes, en contra del Govern espanyol, que ha expropiat dues vegades, amb efectes retroactius, els de les fotovoltaiques [...] Espanya és líder en males pràctiques, i inspira països que no volen fer cas de la Comissió Europea. Espanya lidera la inseguretat jurídica”.

Fora de la UE es viu bé

L'eurodiputat del PDECat també ha donat a entendre que viure fora de la UE no és cap drama i que al Regne Unit li anirà ara molt millor que no pas depenent del centralisme polític de Brussel·les: “Els diaris de fora, el think-tank Bruegel, el Financial Times, diuen que Anglaterra està fent un win-win amb el Brexit perquè tindrà el control de les fronteres, com el Canadà, només tindran la immigració que controlen i qualificada; i com que hi ha un gran dèficit comercial cada any amb la Gran Bretanya, no podran haver-hi sancions ni aranzels perquè és de l'interès d'Alemanya, d'Holanda, de França de tothom seguir exportant a la Gran Bretanya. Resulta que sortir de la UE no és sortir de l'espai sideral, al contrari, serà un business per als britànics. I aquí no es diu res d'això”.

França també rep

Aleix Sarri ha centrat la seva intervenció a criticar Espanya però també França, tots dos, segons ell, paradigmes del centralisme i d'una política irresponsable de culpar la UE dels seus problemes: “La globalització obliga el centralisme a reformar-se o a empobrir les regions. Creiem que països com França i com Espanya han optat per empobrir les regions. Cada cop que trien fer un nou AVE a Espanya, trien empobrir les regions. Aposten per una Espanya que xucli totes les energies cap a Madrid. Igual que França. Avui París és el problema més gran de França. Perquè com més gran es fa París amb la globalització, més absorbeix l'energia del país i més arruïna els territoris”. Sarri ha denunciat que “França i Espanya són europeistes només retòricament, perquè són al·lèrgics a cedir sobirania”.

L'assistent de Tremosa al Parlament Europeu ha explicat que l'avantsala del populisme actual ha estat la gesticulació del “és culpa d'Europa” –molt similar al que a Catalunya es coneix com l'“Espanya ens roba”: “Els populistes eren els d'abans, el PP de torn, el PSOE de torn, que es dedicaven a culpar Europa de tot el que anava malament, a nacionalitzar tots els èxits i a europeïtzar tots els fracassos. Han generat un caldo de cultiu que ha fet que arribin Nigel Farage, Marine Le Pen a França, Wilders a Holanda i Grillo a Itàlia”.