_
_
_
_
_

La cultura catalana recupera el pols, segons el CoNCA

Augmenta el consum de llibres, teatre i cinema, però es mantenen les xifres negatives de la música i els museus

José Ángel Montañés
Llibreria Calders, a Barcelona.
Llibreria Calders, a Barcelona.Alfredo Arias

La cultura revifa. Podria ser el titular si no fos perquè ja s'ha publicat moltes vegades. El cas és que els últims indicadors mostren que ja s'ha tocat fons i que es registra una certa tendència a la recuperació que no es veia des del 2013, segons les dades que han difós aquest dijous Carles Duarte i Gemma Sendra, president i vicepresidenta del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), que conté el ja tradicional informe Estat de la cultura i de les arts 2016. Nexes i divergències en la política cultural. Entre les dades més destacades: la facturació en el sector del llibre ha crescut un 5,3%; l'exhibició cinematogràfica augmenta el nombre d'espectadors (8,3%), la recaptació (10,4%), les produccions (31%) i la quota de pantalla en català (2,5%); el sector teatral incrementa la recaptació (18,5%).

Per contra, hi ha sectors en què les xifres no han remuntat el sot que ha suposat la crisi. Com la música en viu, amb xifres negatives en el nombre de concerts programats (-4,2%), el nombre d'assistents (-4%), la facturació (-2,8%), unes xifres gens favorables a les quals se suma la caiguda de la facturació de la indústria discogràfica, que se situa a un mínim històric de 8,6 milions d'euros (un 15,6% menys). Els museus, segons l'informe, tampoc han remuntat, ja que els 115 museus i les 391 col·leccions van veure com baixava el nombre de visitants un 6,1% (el 2014) i també van disminuir les activitats programades (-9,9%) i el nombre de participants (-12,4%).

La millora es produeix, sens dubte, per un increment pressupostari, que també constata l'informe. Després de cinc anys de caiguda continuada, en els dos últims anys els pressupostos d'ajuntaments i diputacions de Catalunya han augmentat 60 milions d'euros, i han passat de 822 i 882 milions entre el 2013 i el 2015.

Mig plenari interí

Al juliol va acabar el mandat de la meitat dels membres del plenari del CoNCA: Carles Duarte, Gemma Sendra, Isona Passola i Pilar Parcerisas, però segueixen de forma interina fins que s'aprovi un nou reglament, cosa que no es produirà fins que tirin endavant la llei d'acompanyament dels Pressupostos de la Generalitat, en la qual es defineix la forma de vinculació laboral dels membres del CoNCA. Duarte ja va assegurar al març que no continuarà, però la resta encara no s'han pronunciat. “No hi ha crisi, perquè segueix funcionant amb normalitat i la prova és aquest informe que presentem”, va explicar Duarte. “Es busca un nou règim de vinculació per evitar que es produeixin incompatibilitats Es un disbarat que una persona jubilada no pugui ser membre del CoNCA", ha afirmat Duarte, així com que persones vinculades al món professional "no poden ser membres del CoNCA perquè ja tenen un contracte amb la Generalitat".

Malgrat aquestes dades esperançadores, Duarte i Sendra assenyalen que els motius de preocupació són encara evidents perquè la crisi ha deixat un rastre de destrucció al seu pas. Per exemple, entre el 2008 i el 2013 el sector cultural va tancar 6.527 empreses i va perdre més de 28.000 persones, a més d'experimentar un descens de 1.649 milions anuals en el valor agregat brut (VAB). Malgrat la disminució, la cultura va aportar 3.758 milions al VAB català el 2014, un 2% del total, i s'ha situat per sobre de sectors com l'agricultura, va destacar Duarte, cosa que evidencia la capacitat de la cultura com a motor econòmic.

En aquest sentit, Duarte i Sendra van tornar a recordar l'aposta decidida del CoNCA de reivindicar una partida pressupostària més gran. “És lògic que si s'aporta un 2%, s'hi inverteixi un 2%”, va dir Duarte. Als Pressupostos d'aquest any la partida per a Cultura és de només un 0,7%, de manera que està molt lluny de l'índex reclamat.

Durant la presentació Sendra va remarcar l'absència d'interès per tots els que no consumeixen cultura. “La majoria no ho fan per falta de recursos socials i econòmics. La bretxa entre els països del sud i els del nord a Europa és cada vegada més gran”. En aquest sentit, el CoNCA treballarà en els propers anys per estendre “els drets culturals i democratitzar la cultura”.

L'informe llança un clar suspens a la política del Departament de Cultura. Segons una enquesta realitzada als agents culturals, la política cultural de la Generalitat només aconsegueix un 4,6 de mitjana sobre 10. El finançament “insuficient” de la cultura (2,4) i la “falta de suport als nous creadors” (3,8) són els factors que reben menys puntuació. Les més altes, sempre per sota del 5 són la producció (4,9) i la coordinació institucional (4,7). La distància entre els agents culturals i el departament de Ferran Mascarell i Santi Vila és més que evident, ja que la percepció és que mentre que per als primers és fonamental garantir l'accés dels ciutadans a la cultura, el departament s'ha centrat a reforçar la identitat nacional, promoure la internacionalització i preservar i difondre el patrimoni durant el 2015.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_