Selecciona Edició
Connecta’t

Última visita amb Zafón al cementiri dels llibres oblidats

L’escriptor publica ‘El laberint dels esperits’, el tancament de la sèrie supervendes iniciada a partir de ‘L’ombra del vent’

Última visita amb Zafón al cementiri dels llibres oblidats Ampliar foto

L’escriptor Carlos Ruiz Zafón tanca el cementiri dels llibres oblidats. L’autor visita per última vegada la biblioteca situada en una Barcelona imaginària i boirosa per acomiadar-se de la sèrie de L’ombra del vent. L’últim llibre de la tetralogia supervendes, El laberint dels esperits (Planeta), ha sortit a la venda aquest dijous a Espanya i Llatinoamèrica amb un tiratge de 700.000 exemplars. En català l’edita Columna (Edicions 62). Per escalfar les vendes de la novel·la, l’autor ha avançat que és la història amb més “intriga i misteri” de les quatre. “He trigat més del que pensava a escriure aquest llibre. És la pedra d’encaix del laberint. És el més laboriós, el que havia somiat molts anys abans”, ha assegurat l’autor de L’ombra del vent (2001), El joc de l’àngel (2008) i El presoner del cel (2011). “Em sento més savi, més vell i en pau” després d’haver acabat aquest projecte, ha afegit el novel·lista.

La sèrie de caire gòtic centrada en el llibreter Daniel Sempere i la seva família en la Barcelona del segle passat arriba a la seva fi, però, tot i que Ruiz Zafón acumula un exèrcit de 25 milions de lectors, aquest dijous al migdia encara contemplava desubicat l’expectació creada al seu voltant. “Semblo el cérvol que es queda atrapat a la carretera”, ha confessat al periodista Carles Francino mentre desenes de càmeres intentaven fer-li fotos.

Com en les anteriors presentacions de l’autor, l’Editorial Planeta ha tirat la casa per la finestra. En aquesta ocasió ha triat una zona amb gran significat per a l’argument de les obres, el Tibidabo, i ha embarcat més de 200 persones, entre periodistes i llibreters, en una excursió en funicular fins al cel de Barcelona. Amb la ciutat als peus i una lleugera boira reveladora que difuminava l’horitzó, la presentació s’ha fet al Temple Expiatori del Sagrat Cor de Jesús. Els turistes no donaven crèdit a la gentada que s’amuntegava als voltants de l’església. Ja a dins, des de l’última fila un sacerdot repassava atònit el muntatge desplegat a l’altar, que s’ha convertit, per a l’ocasió, en una mena de llibreria, amb llibres destenyits col·locats en piles. Al centre, dues butaques on han segut Ruiz Zafón i Carles Francino, que han anat desentranyant les claus d’El laberint dels esperits.

La novel·la, ha explicat l’autor, arrenca a la Barcelona de finals dels anys 50. Daniel Sempere, casat amb la Bea i amb un fill, continua indagant sobre la mort de la seva mare. Un nou personatge, Alicia Gris, arribada des de les ombres de la guerra, aterra en les seves vides per fer-les trontollar. És brillant, atractiva i lluita en favor de la veritat. Però ho fa amb mètodes una miqueta particulars. “L’Alicia em rondava pel cap des de feia temps”, ha explicat sobre el personatge Ruiz Zafón.

En paral·lel, baixes passions com l’odi cobren més protagonisme, si és possible, a El laberint dels esperits. “Ningú es veu a ell mateix com un dolent o una mala persona, a la vida real, els dolents es consideren persones virtuoses que sempre tenen la raó”, ha opinat l’escriptor.

El laberint dels esperits està ambientat al barri del Raval, la torre del Pinar del Tibidabo i en altres enclavaments de Barcelona tan suggeridors com el Cercle Eqüestre. Una part de l’obra també transcorre a Madrid, en concret al Círculo de Bellas Artes, l’Hotel Palace o el Café Gijón. Amb la sèrie completa a les llibreries, Ruiz Zafón creu que mai més s’embarcarà en un projecte tan complex, però ja està rumiant noves idees literàries. “Em ve de gust més que mai explicar històries, sense pensar si interessaran”, ha conclòs l’escriptor.