Selecciona Edició
Connecta’t

La Corunya beurà aigua d’una antiga mina

La ciutat i la seva comarca seran les primeres d’Europa a proveir-se de l’immens llac emergit en un jaciment de carbó ja esgotat

El llac artificial, amb una central tèrmica.
El llac artificial, amb una central tèrmica.

Si hi ha un símbol a Galícia de la lluita camperola per la terra aquest és la vall d’As Encrobas, un enclavament fèrtil del municipi de Cerceda (la Corunya) que va ocupar portades a la premsa internacional a finals dels setanta com a estampa de l’agonia franquista. Els veïns, en la seva majoria dones i ancians comandats per un capellà roig, es van alçar llavors contra l’expropiació a preu irrisori de les seves finques agràries per excavar una gran mina de carbó. Les protestes no van frenar la transformació del paratge en terreny lunar durant 30 anys però avui, amb el jaciment esgotat, la ciència i la naturalesa han retornat la vida a As Encrobas.

Unión Fenosa, concessionària de la mina de Meirama, va iniciar el 2008 la transformació del buit de l’explotació en un llac per complir amb l’exigència legal de restaurar la zona una vegada que el lignit es va acabar. El mateix havia fet abans Endesa en el pròxim Ajuntament d’As Pontes (la Corunya), però en aquest cas la ubicació estratègica de la bassa i la qualitat de la seva aigua n’han propiciat un ús insòlit: que serveixi per proveir, sense depuració prèvia, les llars dels 400.000 habitants de la comarca de la Corunya.

El projecte és únic a Europa, subratllen els seus promotors, i només se’n coneixen casos similars als Estats Units, encara que es tracta de llacs nascuts en mines molt més petites que subministren aigua a poblacions també menors. Països com Sud-àfrica, ple d’explotacions mineres esgotades i amb dificultats de proveïment, ja s’han posat en contacte amb Gas Natural Fenosa per conèixer l’experiència desenvolupada a Cerceda, explica Roberto González Philippon, responsable d’Explotació d’Actius Miners de la Unitat d’Operacions de Recursos Naturals de Gas Natural Fenosa.

Clot de la mina de Meirama abans de convertir-se en un llac.
Clot de la mina de Meirama abans de convertir-se en un llac.

Solucions per al canvi climàtic

La Xunta ja ha realitzat part de les obres per connectar, a través d’una canonada d’1,3 quilòmetres i amb un cost de 10 milions d’euros, el llac d’As Encrobas amb l’embassament de Cecebre, el pantà del qual avui beuen els de la Corunya i que té una capacitat set vegades menor. El buit miner, del qual Fenosa va extreure 94 milions de tones de lignit per alimentar una central tèrmica que segueix funcionant a Meirama amb carbó importat, servirà com a reservori per a una comarca de precipitacions generoses que, no obstant això, segons esgrimeixen la Xunta i els responsables del projecte, no té el subministrament garantit per al futur a causa del canvi climàtic i l’augment de la població.

“A la Corunya hem viscut situacions d’estrès hídric. No són comparables a les del sud d’Espanya, però a més de molta aigua es necessita un lloc on emmagatzemar-la. El canvi climàtic marca una tendència cap als extrems i cal planejar solucions de futur com aquesta”, explica Jordi Delgado, del Grup d’Enginyeria d’Aigua i Medi Ambient (Geama) de la Universitat de la Corunya, que ha col·laborat en l’ompliment del llac que duplicarà la reserva actual d’aigua de l’àrea de la Corunya.

Delgado explica que, a més de la qualitat de l’aigua, hi ha una “circumstància casual” que permet que l’antiga mina serveixi per a proveïment. El llac, que ocupa 171 hectàrees, amb 2,2 quilòmetres de longitud, un d’ample i 205 metres de profunditat, està situat en la mateixa conca que l’embassament que assorteix les aixetes de les llars de la Corunya, exactament a 13 quilòmetres de distància riu amunt, i la seva gran capacitat permetrà, a més, “regular” les inundacions en aquesta comarca.

Investigadors universitaris

Al capdavant del procés l’empresa va situar investigadors de les universitats de la Corunya i Santiago. Els encarregats de pilotar l’ompliment del buit de la mina van ser els enginyers del Geama de la institució de la Corunya. En comptes d’esperar que el forat s’inundés només gràcies a l’abundant pluja de la zona, van optar per forçar la inundació mitjançant el desviament de cabal dels rierols de l’entorn de Meirama, una alternativa que reduïa el temps i millorava les propietats de l’aigua, argumenten. “Hem obtingut una qualitat molt semblant a la d’aquests rius; no és exactament igual simplement perquè l’aigua del llac està retinguda, no corre”, explica Jordi Delgado.

L’Ajuntament de la Corunya, governat per Marea Atlàntica, dóna suport al fet que el llac s’usi per al proveïment perquè els milers d’analítiques realitzades per la Universitat “garanteixen la qualitat de l’aigua”. “És el llac més monitorat i més ben estudiat d’Europa”, defensen des del Geama, que va realitzar “més de 500.000 registres d’una llista ingent de paràmetres” amb “tecnologia pionera”. Des del govern local de la Corunya, amb tot, subratllen que vigilen i exigeixen permanentment “el compliment estricte del control de les analítiques” i “totes les mesures de precaució de l’impacte ambiental” en la construcció de la canonada que unirà el llac amb l’embassament de Cecebre, una àrea de gran valor ecològic.

En Marea i BNG sí que critiquen el projecte. La primera d’aquestes forces rebutja que la Xunta gasti 10 milions d’euros per poder usar el llac com a reserva de proveïment quan els plans hidrològics del Govern gallec rebutgen “expressament” que es tracti d’una “alternativa viable” i proposen altres solucions més senzilles i barates. El primer partit de l’oposició a Galícia s’oposa al fet que l’obra sigui abonada amb fons públics i no per l’empresa i qüestiona també la qualitat de l’aigua que sortirà del llac miner per l’elevada concentració de níquel.

Sobre els antics abocadors que envoltaven la mina de Meirama, avui hi creixen 450.000 arbres i els rius desviats per explotar la mina han recuperat en part el seu curs i la vegetació de ribera. En la restauració ambiental del miler d’hectàrees que conformen el llac i el seu entorn hi va col·laborar l’equip de l’Estació d’Hidrobiologia d’Encoro do Con, de la Universitat de Santiago, que xifra en 839 les espècies que han repoblat de forma natural el paratge reviscut d’As Encrobas.

L’enclavament és, de moment, un recinte barrat en el qual només es permeten visites programades, a l’espera que la Xunta tramiti la desafectació dels terrenys, que segueixen sota domini públic miner. El llac passarà a les mans de l’Administració autonòmica, però l’àrea que l’envolta és propietat de Fenosa, que té previst negociar el seu ús amb el Govern gallec. “Tant de bo aquest projecte serveixi d’exemple sobre com generar valor després de l’explotació i ajudi a canviar la percepció que es té de la mineria”, conclou González Philippon.

“Els veïns hem pagat un preu molt alt”

La mina de Meirama es va empassar fa gairebé 40 anys una vall bella i fructífera de la qual vivien moltes famílies agricultores. Els qui encara conserven aquella estampa en la memòria observen amb nostàlgia el llac i els boscos que Fenosa mostra amb orgull després d’invertir 60 milions d’euros en el projecte.

“És més bonic que el forat que hi havia, però només impressiona el qui no va conèixer la vall d’As Encrobas”, apunta María Pardo, que va viure el 1977, quan era una nena, les escaramusses entre la Guàrdia Civil i els habitants del llogaret, en la seva majoria dones i ancians, que, en virtut d’un decret signat per Franco mentre estiuejava a la casa pairal de Meirás, van ser desallotjats per força de les seves cases i terres perquè l’empresa pogués explotar l’abundant lignit del subsòl.

“A sota la vall hi havia molta riquesa, però a dalt també”, prossegueix Pardo, membre del moviment veïnal. “Els qui vivim aquí hem pagat un preu molt alt durant aquests 30 anys d’explotació. Érem un munt i ara en quedem quatre. Contaminació, soroll, pistes desfetes per les quals no podia circular l’autobús escolar…” Els residents de l’entorn de l’antic jaciment de carbó reclamen que l’àrea rehabilitada s’obri al més aviat possible per al gaudi públic.