Selecciona Edició
Connecta’t

Monedes locals en rodatge

Santa Coloma de Gramenet aposta per un sistema de pagament alternatiu que sorgeix de l'Ajuntament mentre que a Vilanova i la Geltrú va néixer d'un grup de ciutadans

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

La proposta de l'Ajuntament de Barcelona de crear una moneda local, que l'alcaldessa Ada Colau ja portava al programa electoral i que podria implantar-se el 2019, ha situat aquest tipus de moneda alternativa en l'agenda. Però no és la primera vegada. A Vilanova i la Geltrú (Garraf), les turutes fa dies que circulen, encara que el seu ús és molt minoritari, i a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) està gairebé llesta una moneda local que entrarà en circulació el 2017. L'alcaldessa de la ciutat, Núria Parlon, destaca que, molt semblant a la de Bristol (Regne Unit), es tracta d'una “moneda local que canalitza la despesa pública” i que té el vistiplau del Banc d'Espanya.

La moneda de Santa Coloma de Gramenet, a la qual donaran nom els ciutadans en un procés participatiu obert, començarà a circular a principi de l'any que ve. Es tracta d'una moneda digital que té com a objectiu dinamitzar el comerç local i promoure l'economia social i solidària. Aquesta ciutat de la corona metropolitana ha rebut una subvenció de 132.028 euros de la Unió Europea per implantar aquest sistema de pagament complementari a l'euro.

L'Ajuntament ha elaborat un reglament d'ús de la moneda, que ha rebut l'aprovat del Banc d'Espanya, després d'exigir-los algunes excepcions, i en una primera fase es posarà en circulació a través del pagament de les subvencions a entitats públiques. A partir del gener, el 50% de les partides es transferiran en la moneda local, per fomentar que les associacions utilitzin aquest sistema en part de les seves despeses, i així reverteixin en Santa Coloma. “Volem millorar l'economia local i multiplicar la despesa pública a la ciutat”, aclareix Parlon.

En una segona fase, dins del primer semestre del 2017, els funcionaris que ho desitgin podran percebre fins a un 30% del seu salari d'aquesta manera. Ja hi ha 108 comerços que s'han sumat a aquesta campanya, i 50 s’hi adheriran pròximament.

L'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon.
L'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon.

La moneda local, que és digital, funciona amb els mòbils i a través d’un web i equival a un euro. També es pot canviar per la divisa europea, però si es fa abans de 45 dies d'haver-la rebut, l'usuari haurà d'assumir una quota de retirada anticipada, amb un càrrec del 5% del total. “Es tracta de l’anomenada taxa d'oxidació”, afegeix Parlon, que suposa una petita penalització, i és una mesura que també té la moneda de Bristol.

Parlon explica que l'equip de Gerardo Pisarello ha estat en contacte amb els tècnics que estan treballant a Santa Coloma per convertir-la en pionera de la “moneda local per canalitzar la despesa pública”, segons insisteix, per diferenciar-la d'altres. El projecte també ha produït interès en altres municipis catalans, afegeix l'alcaldessa.

La turuta és una iniciativa ciutadana

En canvi, la moneda social de Vilanova i la Geltrú (Garraf) va sorgir dels ciutadans. Va començar a circular el 2010, impulsada per un grup de veïns que van veure la necessitat d'estimular la producció i el consum locals mitjançant un nou valor d'intercanvi, que van batejar com turuta. Per fer-ho van crear l'associació ECOL3VNG, sigles que recullen les paraules ecosistema, econòmic, ecològic i local, i inspirats pel moviment transition town, els municipis en transició que volen evitar el col·lapse social provocat pel canvi climàtic, el pic de producció de petroli i la inestabilitat econòmica.

La moneda de Colau arribarà a mil famílies

Clara Blanchar

L'Ajuntament de Barcelona ha revelat aquest dimarts que la moneda local, de la qual farà un pla pilot el 2017 i 2018 als barris de l'eix del Besòs, arribarà a mil famílies. Ho ha explicat al final de la seva intervenció el comissionat d'Economia Social i Cooperativa, Jordi Via, durant la comissió d'Economia en la qual el Govern va exposar davant dels partits el pla d'impuls d'aquest sector.

Dels 67.000 habitants d'aquest municipi, 350 són usuaris de la turuta. Tots són socis de l'entitat i aconsegueixen la moneda destinant temps a treballar la terra, en horts urbans; canviant-la per serveis o coneixements, o participant en projectes socials. També és possible canviar euros per turutes a través de la seva oficina de canvi local i una entitat de banca ètica. La moneda es pot gastar en alguna de les 35 botigues del municipi adherides i en mercats que organitza l'associació.

Ton Dalmau, cofundador de la moneda i president d’ECOL3VNG, explica que han creat un model de moneda propi amb l'objectiu d’“avançar cap a la sobirania alimentària i energètica, cap a un model sostenible”. “La globalització està destruint tot allò que és local”, afegeix, per explicar que la seva proposta pretén revertir aquesta tendència. “Si hi ha productes globals, mercat global i moneda global”, detalla, la seva aposta és per als “productes locals, mercats locals i monedes locals”.

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va decidir per unanimitat el 2014 aprovar la turuta com a moneda social de la ciutat. Ara com ara, la turuta és un saldo que s'intercanvia amb una targeta moneder, que fins al moment es modifica amb bolígraf, però està a punt de sortir la seva primera aplicació de mòbil que inclourà un saldo virtual per fer les transaccions.

En estudi a València i en debat a Girona

L'Ajuntament de València ha estat estudiant en els últims mesos l'impuls de la moneda social en algun barri de la ciutat i està ultimant quina seria la millor fórmula per a la seva posada en marxa. La implantació de la moneda social a València respon, segons el Consistori que governa des del 2015 -Compromís, Socialistes i València en Comú-, a tres objectius: l'estímul del comerç de proximitat al barri, els beneficis socials que pot comportar i l'augment de l'autoocupació a les zones de la ciutat més castigades per l'atur.

L'alcalde de València, Joan Ribó, de Compromís, portava al programa electoral amb què es va presentar a les eleccions locals del 2015 la creació d'una moneda social semblada a la que ha anunciat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Girona, on la moneda es va implantar el 2012 com a suport al desenvolupament del creixement local de pimes, té en l'actualitat uns 500 comerços associats en aquest projecte i 1.000 consumidors -el 70%, a la capital gironina-.Enels propers cinc anys, esperen duplicar aquestes xifres.

Aquest dimarts s'ha celebrat a la UdG l'II Workshop Internacional sobre Monedes Virtuals i Complementàries. Entre altres coses, s’ha explicat que a Bèlgica s'està creixent un 25% anual per dos factors: “Hem canviat el model, hem abaixat molt les despeses de participació per als comerciants”, ha explicat el fundador d'aquesta forma de pagament a Bèlgica, Walter Smets. A Girona hi ha 400 associats entre bars, restaurants, hotels i tot tipus de comerços locals i un altre centenar entre Figueres i Olot. L'últim any s’ha crescut entre un 10-15%. El 55% d'usuaris són dones i el 45% homes. El perfil principal, dona de més de 40 anys i mestressa de casa que planifica les compres, és el que gasta més, en divendres i dissabte. Els homes, en diumenge.

MÉS INFORMACIÓ