Selecciona Edició
Connecta’t

Una moneda local per estimular l’economia

Ada Colau i Núria Parlon llancen iniciatives de moneda virtual seguint els passos de Bristol, Nantes i altres ciutats

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. EFE

Malgrat els advertiments que en el seu moment va fer el subgovernador del Banc d'Espanya, Fernando Restoy, l'Ajuntament de Barcelona segueix endavant amb el seu projecte de crear una moneda local. S'iniciarà el 2017 amb una prova pilot a tres districtes de l'eix del Besòs i s'estendrà el 2019 a tota la ciutat amb les correccions que aquesta experiència aconselli. Però llavors l'alcaldessa Ada Colau ja disposarà dels resultats d'una altra experiència que, de fet, s'haurà avançat a la de la capital: la moneda local que a partir del gener començarà a funcionar a Santa Coloma de Gramenet. El pla està molt avançat i alguns han batejat la nova moneda amb el nom de parlons, en referència a l'alcaldessa que la promou, la socialista Núria Parlon.

En tots dos casos es tracta d'una moneda virtual, operativa a través de dispositius mòbils i tauletes, i l'objectiu és reforçar el comerç local, dinamitzar l'economia i actuar com a estímul de projectes d'economia social. En tots dos casos, el garant de la paritat amb l'euro és l'Ajuntament, que pagarà en aquesta moneda als funcionaris que ho desitgin. També oferirà la possibilitat d'utilitzar aquesta moneda en les subvencions municipals, crèdits locals i altres transaccions entre el municipi i les empreses proveïdores. Aquests diners només es podran gastar a la xarxa de comerços i serveis locals que s'adhereixin al sistema. Els pagaments municipals actuaran com el motor inicial d'expansió, però l'èxit de la nova moneda dependrà que hi hagi una massa crítica de comerços, empreses i ciutadans disposats a utilitzar-la.

El representant de l'autoritat bancària va sortir al pas de la iniciativa d'Ada Colau dient que el projecte no només era impossible, sinó, a més, indesitjable. Però aquests adjectius no sembla que concordin amb l'experiència acumulada. Fins ara s'han comptabilitzat més de 4.000 iniciatives d'aquest tipus a 35 països, i no deu ser tan impossible quan el pla que llança Barcelona s'inscriu en el programa europeu Urban Innovative Action, que subvenciona la prova pilot.

La moneda de Santa Coloma ja té 108 establiments adherits, una xifra que permet a la seva alcaldessa tenir l'esperança de situar-se entre les experiències amb més èxit. Entre aquestes figura la ciutat de Bristol (Regne Unit), en la qual des del 2012 funciona el Bristol Pound, un sistema al qual ja s'han adherit més de 600 empreses. Els treballadors poden cobrar part del salari en aquesta moneda. Sis ciutats de Sardenya van fer front a la crisi econòmica creant el sardex, que ara es pot utilitzar a tota l'illa i permet obtenir crèdits més barats. El seu efecte multiplicador és ara objecte d'estudi en altres regions d'Itàlia. Nantes té també una moneda virtual amb la qual poden pagar-se des dels impostos fins al lloguer de l'habitatge. A diferència de les primeres iniciatives, aquestes monedes virtuals tenen l'avantatge que són digitals i, per tant, requereixen menys infraestructura. En tot cas, són iniciatives dignes de suport per la innovació social que representen.