Selecciona Edició
Connecta’t
José Manuel García-Margallo | Exministre d'Afers Exteriors

“Sé que ha tingut un cost no callar davant del secessionisme”

L'excap de la diplomàcia espanyola demana "fer política" i no respondre només amb la llei al repte català

L'exministre d'Afers Exteriors José Manuel García-Margallo, durant l'entrevista.
L'exministre d'Afers Exteriors José Manuel García-Margallo, durant l'entrevista.

Només deu dies després d'haver traspassat la cartera d'Afers Exteriors i Cooperació, José Manuel García-Margallo (Madrid, 1944) està promocionant el seu últim llibre Europa y el porvenir (Ediciones Península), escrit a quatre mans amb el secretari d'Estat per a la Unió Europea, Fernando Eguidazu.

Pregunta. Però Europa té futur?

Resposta. N'ha de tenir, tot i que es troba en un punt d'inflexió. Hi ha qui creu que és perquè hem anat massa de pressa en la construcció europea. La meva tesi és la contrària.

P. El Brexit planteja que Europa es pot desconstruir, que el procés és reversible.

R. Per això, o fem un salt endavant o entrarem en una deriva molt complicada. Hi ha intents de renacionalització de polítiques i estan creixent els moviments euròfobs i populistes.

P. Què es penedeix de no haver fet com a ministre d'Exteriors?

R. No he tingut temps de modernitzar el servei exterior espanyol, que respon al món de fa 50 anys.

P. I no es penedeix de no haver callat en alguna ocasió?

R. Jo crec que la política és pedagogia, els ciutadans tenen dret que els polítics els expliquin el que fan i jo he intentat complir aquest deure.

P. No l'han cridat mai a l'ordre des de la Moncloa per parlar massa?

R. No... Per ser concret, la meva idea de reformar la Constitució no era compartida. Rajoy va entendre que no era el moment oportú i no en vaig tornar a parlar. He estat atrevit en els plantejaments, però disciplinat quan s'ha pres una decisió.

P. Durant molt de temps vostè va ser l'únic ministre que parlava del repte català, la consigna general semblava ser que calia ignorar l'assumpte, no entrar en matèria...

R. El que em va preocupar des del primer moment és que el terreny es deixés lliure perquè els partidaris de la secessió poguessin expandir el seu relat sense que n'hi hagués cap d'alternatiu per contrarestar-lo. A més, el repte català es juga a l'exterior, a Nacions Unides i a la Unió Europea...

P. Però sentia que tenia el suport del Govern?

R. Tenia el suport de la meva consciència. Si haguéssim estat més insistents, no hauria augmentat tant el sentiment separatista i molts catalans que s'han sentit indefensos s'haurien sentit protegits. Ho vaig fer, sé que ha tingut un cost important, en sóc perfectament conscient, però jo crec que en política el silenci no és or, pot semblar aquiescència. Jo no tinc cap por de defensar les meves idees.

P. Vostè no era partidari d'afrontar el repte català només amb l'aplicació de la llei.

R. Jo crec que cal fer política. La unitat d'Espanya estarà molt més assegurada si s'assenta en els cors i no només en la llei.

P. Les seves divergències amb la vicepresidenta es van limitar a l'enfocament del repte català?

R. Això no l'hi diré. Són divergències puntuals i normals en qualsevol organització. Jo li he exposat les meves opinions, que no són d'ara. Correspon a qui no estigui d'acord explicar per què. Però això ja no té cap importància. El que importa és que el Govern l'encerti.

P. Alguna vegada s'ha sentit desautoritzat des de la vicepresidència?

R. No directament. No em va trucar mai per dir-me que no compartia les meves opinions.

P. Què va ser el G-7?

R. Una reunió de ministres que ens coneixíem d'abans: Pastor, Cañete, Arias, Wert, Soria... després es van incorporar Catalá, Tejerina. Gent amb experiències vitals i efectes compartits. En una etapa tan dura poder compartir el teu estat d'ànim amb persones que volen que l'encertis és molt gratificant. Això va ser el G-7, no n'hi ha hagut cap més, tot i que després se'ns va voler identificar amb una mena de lògia maçònica.

P. Es va dir que aspirava a succeir Rajoy.

R. Això va ser una infàmia convenientment difosa.

P. Sent que la seva amistat amb Rajoy s'ha deteriorat aquests anys?

R. Espero que no.

P. Entre els que s'han alegrat del seu cessament hi ha les autoritats gibraltarenyes.

R. No en tinc cap dubte, i això vol dir que l'he encertat, però crec que és una alegria prematura. Estic segur que cap Govern espanyol desaprofitarà l'oportunitat que planteja el Brexit.

P. Donald Trump és un perill?

R. És clar. Algunes coses de les que ha promès no les pot fer perquè són impossibles. El que m'espanta és que tanta gent hagi avalat una opció populista com la que representa.

MÉS INFORMACIÓ