El BCE alerta de l’alça proteccionista i de l’era d’incertesa amb Trump

Donald Trump promet un estímul fiscal d'un bilió de dòlars i importants rebaixes d'impostos. Els mercats han reaccionat amb aclamacions: el relat econòmic en voga assumeix que aquesta injecció provocarà inflació i creixement en l'economia nord-americana –i pot ser que en la mundial–, i ha provocat que una enorme massa de diners calents passi del mercat de deute a la borsa: puja la rendibilitat dels bons (que estava sota mínims), pugen en general els tipus d'interès i Wall Street i companyia fan salts d'alegria. El Banc Central Europeu (BCE) avisa que tot això pot ser efímer i fins i tot perillós: "L'economia mundial afronta una vegada més un període d'incertesa anormal", ha assegurat a Frankfurt Vítor Constancio, que la setmana passada ja va provocar una trompada de l'euro en insinuar que l'Eurobanc pot retirar estímuls.

Els analistes creuen que aquesta nova política econòmica pot ser l'adequada per trencar la trampa de liquiditat en què està atrapat l'Atlàntic Nord, però Constancio s'ha entestat a convertir-se en la nova veu de la consciència de la banca central global: "Els efectes negatius de l'increment d'incertesa poden venir posteriorment. Hauríem d'anar en compte a l'hora de treure conclusions precipitades dels moviments als mercats. Pot haver-hi creixement, però en el context de la política d'Amèrica, primer. L'alça del proteccionisme pot reduir sensiblement aquest efecte", ha advertit.

Constancio ha alertat també de les possibles turbulències en les economies emergents per aquest auge proteccionista, que pot ser "dur o tou", això encara s'ha de veure. Europa preocupa també el vicepresident: la primera onada del trumpisme econòmic ha estat favorable per a Europa. L'augment de rendibilitats dels bons i les alces a la borsa afavoreixen l'estabilitat del sector bancari, immers des de fa mesos en un mar de dubtes. En el cas europeu, però, "un ampli rang de riscos polítics podria provocar riscos econòmics", ha assegurat Constancio. Europa ha estat intentant, durant tota la crisi, activar devaluacions internes i créixer via exportacions: el BCE fa una crida per apostar ara per la demanda interna. "Europa necessita polítiques macroeconòmiques més expansionistes", ha explicat Constancio. El problema és que el BCE està absolutament sol: Berlín no vol sentir parlar d'estímuls. La Comissió Europea es mostra còmoda amb una política fiscal neutral per al 2017 i el 2018, tot i que tant el G-20 com l'FMI i el BCE reclamen una altra cosa. "Si no augmenta el creixement, Europa tindrà dificultats", ha assenyalat Constancio.

La política monetària fa anys que és l'únic estímul a Europa. No és estrany que amb aquest panorama la recuperació europea sigui mediocre: el PIB de l'eurozona acaba de recuperar els nivells precrisi, cinc anys més tard que els Estats Units, i l'atur segueix per sobre del 10%, el doble que en l'economia nord-americana. L'eurozona feia anys que aplicava austeritat i reformes; aquesta política econòmica s'ha suavitzat, però la recuperació europea és molt més feble que després d'altres crisis anteriors. "L'economia de la zona euro ha mostrat una forta resistència a la desacceleració de la Xina des de l'estiu passat o al xoc que ha causat el referèndum britànic", ha subratllat Constancio. "Tanmateix, hi ha riscos considerables", que podrien venir d'un retorn de les alces en les primes de risc per les incerteses polítiques o fins i tot d'un ensurt pel flanc del sistema bancari, pels efectes de la persistent "baixa rendibilitat". El BCE està a punt per seguir apostant per les mesures extraordinàries de política monetària. Però demana més política fiscal, per enèsima vegada des d'aquell discurs de Draghi a Jackson Hole, l'estiu del 2014.

Ningú no ha fet gens de cas ni a Berlín ni a Brussel·les. Almenys de moment.