Selecciona Edició
Connecta’t
ENTREVISTA | Quim Masferrer

“Als pobles petits hi passen coses molt grosses”

L'humorista i presentador va reivindicar el dret a decidir quan va recollir el premi Ondas pel programa 'El foraster', de TV3

El presentador Quim Masferrer, a Arbúcies.
El presentador Quim Masferrer, a Arbúcies.

Quim Masferrer, més que el foraster, és el pregoner de Catalunya. El presentador se sent com a casa als pobles de menys de 1.000 habitants que recorre amb El foraster, de TV3, premi Ondas al millor programa d'una cadena no estatal. Des del petit poble on viu, Arbúcies, explica que la seva procedència, també rural, i la seva personalitat li faciliten la tasca de recollir el millor de cada lloc en 24 hores i explicar-ho en 20 minuts de monòleg. Sense fer escarafalls, puja muntanyes, navega en vaixells o fins i tot es despulla a la neu per explicar l'essència de la Catalunya profunda. Quan va recollir el guardó, va reivindicar un referèndum per la independència. "Gràcies al jurat per votar-nos, perquè és votant que es decideixen les coses importants", va dir.

Pregunta. Als pobles tan petits sembla complicat que hi passin coses. És difícil fer El foraster?

Resposta. El rodatge és molt dur i has de tenir una molt bona predisposició al fet que passi de tot. Cal gravar molt perquè no saps mai on trobaràs una perla. No hi ha guió. I això també fa que et vagin sorprenent coses. Jo sempre faig un símil. La pick up [la camioneta que fa servir per arribar als llocs] arriba buida als pobles i en marxa plena.

P. Hi ha hagut algun cop que no trobéssiu res per explicar?

R. Si no hi passa res ensenyem que no hi passa res. Recordo un poble de la segona temporada, Arseguell, de només 40 habitants. Hi vam arribar un dimarts al matí. Havia comprat al poble del costat, la Seu d'Urgell. Dels 40, 30 eren al mercat i dels 10 restants cinc dormien i els altres no sabíem on eren. I vam ensenyar això, jo passejant pels carrers dient “aquí no hi ha ningú”. I és molt bonic també ensenyar això.

P. No genera una mica d'ansietat no tenir res a explicar?

R. D'ansietat sempre en tens i vas pensant “no tenim programa, falta lligar-ho, no veiem la banda sonora del poble...” Però és un work in progress. Jo sempre dic que El foraster és molt del moment. Si anéssim al mateix poble un mes després segur que sortiria un programa diferent.

P. Van amb vostè els guionistes?

R. N'hi ha un que ve amb mi, a més de direcció, realització i els càmeres. I després tenim un altre equip de guionistes amb qui, quan s'ha gravat el reportatge, visualitzem tot el que hem rodat, en fem la selecció i amb aquest material fem un monòleg d'uns 50 minuts més o menys, tot i que en l'emissió en surten uns 20 per al programa.

P. Us trobeu gent que no vulgui parlar?

R. Sí. És un tant per cent petit perquè els que no volen sortir directament no se'ns apropen. Jo sempre poso l'exemple que si a mi em ve un paio amb un micro, així de sobte a les vuit del matí, no sé com reaccionaria. El que ens sap més greu és precisament la gent que graves i que després, per a la postproducció no hi cap. La gent és molt generosa, et regala el seu temps, i després pel que sigui no va bé. No m'hi acabo d'acostumar.

P. Creu que algú altre podria fer El foraster?

R. Crec que sí. Per la meva banda, jo sé que a mi m'ha ajudat ser de poble. I amb això no vull dir que algú de ciutat no ho pugui fer. Però crec que t'ajuda saber com s'organitzen aquestes petites comunitats. Als pobles petits hi passen coses molt grosses, sembla una contradicció, però és així. En un poble petit, al llarg de l'any potser hi ha tres noces, però cada una és una festa. L'amistat és molt gran, la solidaritat és molt gran. I també l'odi és molt gran. Tot. Jo això ho he viscut.

P. Creu que anar a pobles petits fa que s'ensenyi només una part de Catalunya i deixa fora la gent que viu a les ciutats, o els catalans que vénen de fora?

R. Bé, el gruix més important de municipis de Catalunya en nombre és de menys de 1.000 habitants. Els programes estan especialitzats. El convidat, de l'Albert Om, deixava de banda la gent anònima, o les sèries de ficció, que solen passar a Barcelona, no representen els pobles.

P. Va ser difícil fer el programa a Madrid?

R. Sí, perquè és una ciutat molt gran, i per qüestions de logística és diferent. En aquest capítol hi va haver producció. Vam fer una crida a les xarxes socials preguntant per catalans que hi visquessin. No podíem anar preguntant pels carrers com aquí.

P. El tema polític va sorgir tot sol?

R. Sí. Ens vam posar en contacte amb en Marc i ens va dir d'anar a casa seva. I allà hi havia els seus amics i ens ho vam trobar sense saber-ho. Ens vam asseure a veure el futbol i jo vaig pensar que era el moment ideal i ho vaig treure. [Masferrer va tenir una conversa amb persones de Madrid en què hi havia diferents opinions sobre el procés independentista. Ell ha manifestat que hi està a favor]. De fet, tenim pendent un dinar amb en Chechu i aquesta gent. És que vas fent amics per tot arreu.

P. El va fer canviar d'idea en alguna cosa, el programa a Madrid?

R. No, vaja, res que no sàpigues. Que sovint els polítics no són un reflex dels que els han votat. I que la gent del carrer ens entenem molt millor.

P. Fa famosos els pobles i després es col·lapsen de turistes?

R. Sí, m'ho diuen. Però sempre en positiu. Penses en tot el que ens ha regalat la gent, tota aquesta generositat, i no saps com fer-ho. I quan et diuen que després del programa ve gent i es fa fotos i busca els personatges que han sortit per fer-se selfies dius “Ostres!, tinc una mica la sensació que hem fet les paus”.

P. Quin poble li ha agradat més?

R. Doncs és molt complicat de dir, encara que sembli un compromís. Jo sempre parlo d'Espolla, perquè va ser el pilot i estàvem acollonits. TV3 encara no ens havia comprat el format i hi havia dubtes. Era una prova. Hi vam anar sense saber quin to havia de tenir i ens vam adonar que la gent ens explicava coses sense que els diguéssim res. Tot això que eren fulls i idees vam anar allà i es va fer realitat. Així que sempre els estaré molt agraït.

La veu de les comunitats petites

Masferrer no només va a pobles molt petits. L'essència del programa és explicar què passa a les comunitats reduïdes. Així, el programa també inclou edicions especials. A més de visitar catalans a Madrid, el presentador va diseccionar Mercabarna, el mercat majorista de mercaderies de Barcelona, o Formentera, l'illa més petita de l'arxipèlag balear.

L'espai ha estat diverses vegades el més vist de Catalunya en la seva franja horària. Després de quatre temporades, l'equip ja roda la cinquena. La notícia del premi Ondas, explica el protagonista, els va sorprendre en plena gravació. Sense ni tan sols saber que s'hi havien presentat, explica que van haver d'interrompre la gravació per l'emoció. Masferrer no revela si hi haurà una sisena edició: “Sóc dels que va partit a partit. Estem començant la cinquena i ara no hi puc pensar! Tinc en compte l'equip. És a dir, no ho decidiré unilateralment sense preguntar-los com van d'ànims”.

P. I el més difícil?

R. Bé, el més difícil no és pel poble, sinó pels saraus on em fico. El foraster té moltes ganes de deixar-se portar pel que passa. I esclar, em poso a fer esquí nàutic o a pujar a la muntanya… Nosaltres, com que no valorem el paisatge, ni si el poble és més bonic o més lleig, podem fer-los tots.

P. No està fart de viatjar?

R. No. Jo he fet molt de foraster abans. He viatjat molt només pels pobles, i ara m'adono que feia el mateix. Mirava l'església romànica, però volia trobar el capellà perquè me l'ensenyés. No em conformava a fer fotos. M'agrada molt parlar amb la gent, això ho he après del meu pare, de l'entorn rural. No hi ha res més especial que conèixer gent. A Sant Joan de Plan vaig anar a conèixer els solters. I vaig conèixer un pastor. Feia quinze dies que havia estat l'atemptat de les Torres Bessones. I parlant amb ell, el paio no se n'havia assabentat i era una persona culta. Simplement va decidir en un moment de la seva vida que no volia estar connectat amb la realitat. I vaig pensar "quina enveja". Al final, la vida és això, conèixer gent, que t'expliquin coses. Tu vas seleccionant la gent amb la qual per mimetisme et trobes més a gust… Amb El foraster és una ganga, és com un càsting d'amistats.