Selecciona Edició
Connecta’t

La creació de nous impostos tensa el Govern de Junts pel Sí

El PDECat i ERC evidencien les diferències després d'acordar modificacions fiscals amb la CUP

El vicepresident, Oriol Junqueras, en la reunió amb els secretaris generals de CCOO i UGT de Catalunya, Joan Carles Gallego i Camil Ros.
El vicepresident, Oriol Junqueras, en la reunió amb els secretaris generals de CCOO i UGT de Catalunya, Joan Carles Gallego i Camil Ros.

La negociació dels Pressupostos de la Generalitat ha tornat a tensar les relacions entre el Govern i la CUP. Però no només entre ells. La necessitat d'acordar una bateria de modificacions fiscals també ha qüestionat la unitat de criteri entre les dues formacions integrants de l'Executiu, el Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) i Esquerra Republicana (ERC). El secretari d'Economia de l'Administració autonòmica, Pere Aragonès, ho ha reconegut així aquest dilluns en una trobada mantinguda amb representants sindicals per explicar les línies mestres que tindran els Pressupostos del 2017, en assegurar que els impostos aprovats s'expliquen “per equilibris parlamentaris”.

Així ho ha revelat el secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros, que ha explicat que en la reunió, en la qual va participar el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, els havien traslladat que la nova fiscalitat impulsada s'havia aconseguit fent “equilibris parlamentaris”. Aquesta afirmació no ha estat desmentida després per Aragonès, que ha argumentat que “el primer que hem d'intentar és que s'aprovin” els Pressupostos.

Les diferències arriben bàsicament per la demanda de la CUP, i respectada en part per ERC, de modificar l'impost de la renda (abaixar-lo a les rendes baixes i apujar-lo a les altes) i modificar a l'alça l'impost de successions i donacions i el de patrimoni. Aquestes dues reivindicacions, no obstant això, són dues de les línies vermelles que manté el PDECat, la formació del president Carles Puigdemont. I no s'han introduït en l'esborrany de l'anomenada llei d'acompanyament dels Pressupostos que es remetrà al Parlament. Esquerra s'ha esmerçat en les negociacions per intentar tirar endavant els comptes —fins ara només està garantit el debat al Parlament— la figura de mediador entre la formació de centredreta i els anticapitalistes per poder aprovar els comptes.

Aragonés ha assenyalat que “encara que tot és millorable, la pressió fiscal de Catalunya és la correcta”. El seu departament plantejava fa mig any incloure les modificacions proposades per la CUP per introduir més progressivitat a l'impost. En comptes d'això, en aquesta ocasió l'Executiu i els anticapitalistes han optat per gravar més les rendes altes mitjançant noves figures impositives i alces en algunes ja existents i crear nous tributs amb arguments de salut (gravamen a les begudes ensucrades) i de medi ambient (a les centrals nuclears i als centres comercials).

La coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, va atribuir la creació de noves taxes a l'actual context econòmic, ja que “no hem estat mai favorables a l'augment d'impostos” i va assegurar que, durant el debat al Parlament, “vetllaran” perquè s'introdueixin modificacions per “preservar” les classes mitjanes. El secretari general de la UGT, Camil Ros, considera “un nyap” les reformes acordades, en considerar que es graven tots els nivells de rendes, quan el que calia era apujar la pressió fiscal a les més altes. Experts fiscals i associacions de famílies donen suport a aquest argument per la supressió d'una deducció fiscal de l'1,5% a l'adquisició d'habitatges.

L'Executiu de Carles Puigdemont preveu remetre a la Cambra l'avantprojecte de Pressupostos el proper 29 de novembre, quan aprovarà l'esborrany en la seva reunió del Govern. En les previsions de l'Executiu hi ha poder celebrar el debat parlamentari al desembre i poder aprovar-los definitivament a finals del mes de gener, sempre que la presentació de recursos davant del Tribunal de Garanties Estatutàries no retardi més el tràmit.

Des de l'Executiu es neguen a xifrar la partida de despesa social, els documents interns utilitzats per la CUP perquè les seves bases valorin les negociacions la situen en prop de 1.000 milions d'euros, més del previst als comptes del 2016, vetades.