Superlluna (gairebé) a la vista
Demà es veurà la lluna més gran i brillant des del 1948 i fins al 2034, encara que serà molt difícil apreciar la diferència de grandària
Cap planeta del Sistema Solar manté una relació relativa tan important amb un satèl·lit com ho fa la Terra amb la Lluna. Tal vegada els humans tractem de retornar-li el cor que va perdre quan es va separar violentament del nostre món. El poder d'atracció és enorme, fascinant. Ella, juntament amb el Sol, exerceix el seu sobre la Terra: les marees. El pròxim 14 de novembre, fixarem de nou els nostres ulls a la Lluna que, per la seva brillantor i proximitat, anomenem “Superlluna”. Un terme, per cert, que respon, des de fa tan sol uns cinc anys, als centenars de noms que venim donant al nostre exclusiu satèl·lit des que vam ser capaços d'observar-lo. La Lluna, després de tot, és de la família.
Durant les Superllunes, el diàmetre de la Lluna plena pot augmentar fins a en un 14% i la seva lluentor, al voltant d'un 30%, respecte a una Lluna plena en l'apogeu
Durant les Superllunes, el diàmetre de la Lluna plena pot augmentar fins en un 14%, i la seva lluentor, al voltant d'un 30%, respecte a una Luna plena en l'apogeu (màxima distància a la Terra). La pregunta és: Podem percebre el canvi de grandària a simple vista? La resposta és que serà molt difícil apreciar-lo, encara que la Lluna serà més brillant.
Per respondre, hem de calcular el canvi angular aparent (grandària aparent que té la Luna al cel si l'observem a simple vista) en la Luna plena. En el millor dels casos, la diferència de grandària en el cel de la Luna plena en l'apogeu i en el perigoni (Superlluna) és de quatre minuts d'arc.
Com a referència, podem prendre la grandària que ocupa (al el cel) el nostre dit menovell quan l'observem amb el braç estès (veure figura 1), que és de seixanta minuts d'arc (un grau). De mitjana, la Lluna plena té una grandària angular (grandària al cel) de 30 minuts d'arc (la meitat del dit menovell!).
El 14 de novembre del 2016, la Luna plena es produirà a les 13h52m UT
La Lluna gira al voltant de la Terra amb un període d'aproximadament 28 dies, encara que la seva òrbita no és circular -es tracta d'un el·lipse-, per aquest motiu la distancia Lluna-Terra no és sempre la mateixa. A més, els paràmetres orbitals de la Lluna varien amb el temps, arran de principalment les influències gravitatòries de el Sol i els planetes. Per aquesta última raó, sempre que es parli d'alguna característica de l'òrbita lunar caldrà referir-se a un determinat període de temps.
Si prenem el període de 5.000 anys, des del -1999 fins al 3000, la distància del perigeu lunar (mínima distancia Terra-Lluna) ha variat entre 356.355 i 370.399 km, mentre que l'apogeu lunar (màxima distancia Terra-Lluna), entre 404.042 i 406.725 km (Five Millennium Catalog of Solar Eclipses, Espenak and Meeus, 2009).
Prop del perigeu
Per definició, es produirà una Superlluna si la Lluna plena passa prop del perigeu lunar (normalment a menys de dos dies). Matemàticament, podem definir la distància relativa de la Lluna plena per a una òrbita determinada (R Dfm) com:
La Superlluna més gran del segle XXI es produirà el 6 de desembre de l'any 2052, amb el nostre satèl·lit a una distància de 356,429 km
RDfm = (Da-Dfm) / (Da-Dp), on Da és la distància Lluna-Terra en l'apogeu lunar; Dp, la distancia Lluna-Terra en el perigeu lunar; i Dfm, distància Lluna-Terra en el moment de la Lluna plena.
Si la Lluna plena passa en el moment del perigeu, llavors RDfm és igual a 1 , mentre que si la Lluna plena transcorre en l'apogeu, RDfm és igual a 0 . Per definició, tindrem una Superlluna si RDfm és igual o més gran que 0,9.
Si bé és cert que durant les Superllunes l'atracció gravitatòria lunar és més gran, l'únic efecte sobre el nostre planeta l'observarem en marees més vives. L'increment gravitatori segueix sent massa feble per causar pertorbacions geològiques (terratrèmols, tsunamis...).
Freqüència
Si fem els càlculs, podem adonar-nos que no és estrany que la Luna plena succeeixi prop del perigeu. De fet, sol haver-hi de 3 a 5 Superllunas en un any (de les 12-13 possibles, vegeu la taula d'astropixels.com). Durant l'any 2015 vam tenir cinc Superllunes, mentre que l'any 2016 se'n produiran 4 (setembre, octubre, novembre i desembre).
La diferència de grandàries més a simple vista de les Llunes plenes en 5.000 anys és de 4 minuts d'arc, la quinzena part de la grandària angular del nostre dit menovell
El 14 de novembre del 2016, la Lluna plena es produirà a les 13h52m UT (Temps Universal). Serà la Lluna plena més gran en 86 anys (1948-2034) i estarà situada molt prop del perigeU (distància Terra-Lluna plena serà de 356.523 km, mentre que en el perigeu lunar serà de 356.512km). La Superlluna més gran del segle XXI serà el 6 de desembre de l'any 2052, amb el nostre satèl·lit a una distància de 356,429 km.
En la situació més favorable, una Superlluna tindrà un diàmetre de 4 minuts d'arc major que una Lluna plena en l'apogeu, és a dir, l'increment de diàmetre angular de la Superlluna és de només la quinzena part de la grandària angular del nostre dit menovell. Realment molt difícil distingir-ho a simple vista (vegeu figura 2).
També podem comparar la variació de grandàries de les Superllunes anuals més grans entre els anys 2001 i 2038. La diferència màxima es produeix entre la Superlluna de l'any 2017 i la del 2016 i és de tan sol 8 segons d'arc. És impossible percebre aquesta variació a simple vista, com es mostra a la figura 1.
Miquel Serra-Ricart és astrònom de l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC), doctor en Ciències Físiques i Administrador de l'Observatori del Teide. Forma part del Grup d'investigació del Sistema Solar de l'IAC dirigit per Javier Licandro.
Isabel Paz Menéndez Periodista. Actualment s'encarrega de la comunicació del canal del cel sky-live.tv .
