Selecciona Edició
Connecta’t

L’Advocacia de l’Estat acumula 400 litigis contra alcaldes sobiranistes

Les entitats independentistes convoquen aquest diumenge una concentració contra la judicialització del procés secessionista

Joan Coma, regidor de la CUP, durant l'acte de concentració a Vic després de negar-se a declarar a l'Audiència Nacional.
Joan Coma, regidor de la CUP, durant l'acte de concentració a Vic després de negar-se a declarar a l'Audiència Nacional.

El procés judicial contra l’independentisme no es limita només al judici contra Artur Mas i les seves exconselleres per la consulta del 9-N. O contra Carme Forcadell o els regidors de la CUP. El conflicte, més soterrat, es dirimeix diàriament als jutjats. L’Advocacia de l’Estat ha presentat uns 400 recursos contenciosos administratius contra 259 Ajuntaments –n’hi ha 947 a Catalunya– per no hissar la bandera espanyola o pagar quotes a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). La Delegació del Govern sosté que persegueix el compliment de la legalitat mentre els consistoris apel·len a la llibertat d’expressió. Les entitats sobiranistes han convocat aquest diumenge al migdia a Barcelona un acte de suport als càrrecs electes.

Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova, del Partit Demòcrata Europeu Català, presidenta de l’AMI que té 800 municipis associats que representen el 50% la població catalana, considera que l’Estat està intensificant els “atacs” als regidors en constatar que s’està en la recta final cap a la secessió. “Estem en una fase diferent”, diu posant l’accent en què la protesta fa una crida no només als secessionistes sinó a tots “els demòcrates”, en una clara picada d’ullet als comuns. En plena escalada sobiranista, el president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, va convidar els alcaldes a retirar el mateix dia la bandera espanyola poc abans que se celebri el referèndum que impulsa Carles Puigdemont. El PP va deplorar que cridi a la desobediència.

Banderes, quotes i sobirania fiscal

Llei de banderes. L’Estat ha presentat entre 130 o 140 recursos i diu que els ha guanyat gairebé tots. L’AMI té registrats 103 casos, saldats així: 20 sentències a favor de l’Estat i una en contra (defecte de forma). La resta estan pendents de recurs.

Quotes a l’AMI. La Delegació ha impulsat un centenar de recursos i diu que la majoria de vegades guanya els casos. L’AMI hi discrepa: dels 83 que té comptabilitzats, diu que els jutges n’han arxivat 13 i donat la raó a l’Estat en 12.

Sobirania fiscal. L’AMI diu que són 106 recursos i que els jutges n’han desestimat 80 –22 amb sentència ferma del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya– i donat la raó a l’Estat en 8. La Delegació admet un centenar de recursos.

El conflicte es remunta al 2011 quan Llanos de Luna va assumir el càrrec de delegada del Govern amb l’objectiu de fer complir la llei i que l’Estat lluís a Catalunya. Si el 2014 els litigis eren 270, ara en són uns 400, segons dades de la Delegació. La batalla jurídica se centra, entre 130 i 140 casos, en l’incompliment de la llei de banderes –“cap bandera ha de ser més gran que l’espanyola si n’hi hagués”, diu la llei del 1981–; un altre centenar són per pagar amb fons públics les quotes de l’AMI; d’altres per sobirania fiscal, que és ingressar els impostos a l’Agència Tributària Catalana que després els traspassa a l’espanyola i uns 70, per declarar a Catalunya “territori lliure i sobirà”.

L’AMI comptabilitza 349 casos més 60 requeriments a consistoris per haver obert les portes el 12 d’octubre. Les dues parts coincideixen que els litigis aniran a més. Fonts de l’AMI ho atribueixen al fet que les xifres no quadren –calcula menys litigis que l’Estat– perquè els consistoris més grans no requereixen els seus serveis. Governats per CiU, ERC o la CUP, la majoria de municipis afectats són petits i mitjans, com Sitges, Sant Cugat o Igualada. Cinc tenen quatre litigis –entre ells, Girona, la ciutat de Puigdemont; Berga i Vic, on es visualitza la desobediència de la CUP–; 16, tres litigis i 43, tres.

Fora de la batalla jurídica queden els grans municipis metropolitans governats pel PSC. Amb tot, hi ha una desena d’ajuntaments socialistes com el de Palafrugell, obligat a hissar la insígnia espanyola després de perdre el recurs. “Mai hi havia estat. Només hi havia la de Palafrugell, la senyera i l’europea”, diu l’alcalde Juli Fernández, primer secretari del PSC a Girona. “Vam perdre i vaig complir la sentència. Judicialitzar un conflicte polític és un error. I flac favor se li fa a la justícia si la polititzem”.

L’Advocacia de l’Estat sempre guanya –excepte casos excepcionals– la denominada guerra de banderes. Però l’èxit és relatiu. A Vic només està hissada la del municipi, el la balconada penja una estelada geganta— i a Berga només llueix la independentista. Ol cas de Begues: l’Ajuntament va perdre el litigi i en una de les seves façanes pengen l’espanyola i la senyera, i en una altra… l’estelada. “No ens n’amaguem. Defensem el nostre patrimoni, llengua i cultura. Quan treus el cap, van a l’abordatge”, diu l’alcaldessa Mercè Esteve, del PDCAT.

El recurs per l'absència del retrat del Rei

L'Advocacia de l'Estat ha presentat cinc recursos per no figurar en el saló de Plens la imatge de Felip VI. Els afectats són, entre d'altres, l'Ajuntament de Vic, el de Torredembarra —va perdre el recurs i va posar una foto del Rei de la grandària d'un DNI— i el de Barcelona. El govern municipal d'Ada Colau va retirar el bust del Rei Joan Carles però no va col·locar la fotografia, com a marca la llei, de l'actual monarca. El Consistori esgrimeix que va aprovar en la sessió plenària acordar que seria la corporació la que decidiria la simbologia. A més d'aquests recursos, la Delegació de l'Estat també va recórrer —i va guanyar— un recurs contra l'Ajuntament de Girona —llavors l'alcalde era Puigdemont— per pagar trens per acudir a la Diada.

L’advocat de l’AMI, Josep Gascón, admet que la llei és taxativa però que en stricto sensu res impedeix penjar una estelada sempre que hi figuri l’espanyola. El lletrat recorda que en l’època d’Aznar l’Estat no litigava i apunta que en molts altres consistoris de la resta d’Espanya s’incompleix la llei perquè pengen només la bandera republicana o del municipi sense que siguin denunciats. “Els jutges accepten l’argument però al·leguen que ells dirimeixen un cas concret”, afirma.

El paquet de la “sobirania fiscal”, per contra, bascula en favor de l’AMI. De 106 casos, diuen que els jutges n’han desestimat 80. Fa temps que l’Estat ja no insisteix en aquesta via. El cas de l’Ajuntament de Ripoll és il·lustratiu: va ser denunciat per ingressar els tributs a l’agència catalana i paral·lelament va rebre el beneplàcit d’Hisenda. El balanç sobre els recursos per pagar quotes a l’AMI –d’entre 60 i 1.000 euros a l’any– és més discutible: la Delegació diu que sol guanyar-los perquè no es pot pagar amb diners públics una entitat secessionista. L’AMI diu que ha guanyat 13 casos. En els recursos, l’Estat en discuteix la quota però no l’existència en si de l’entitat, reconeguda en el registre d’entitats de la Generalitat en virtut de les seves competències. Hi ha casos tan dispars com el de Caldes de Montbui: en una quota anual un jutge va donar la raó a l’Estat i en un altre, no. “Se m’ocorren mil formes perquè l’Estat ajudi els municipis en lloc de gastar recursos així”, diu Jordi Solé, alcalde i diputat de Junts pel Sí.

L’últim gran paquet és el de declarar el municipi “territori català lliure i sobirà” –65 casos segons l’Advocacia de l’Estat i 47 per l’AMI–. L’entitat afirma que els jutges han arxivat 27 d’aquests casos i donat la raó a l’Estat en vuit. Les seves dades tornen a contrastar: la Delegació comptabilitza 25 denúncies estimades, dues de desestimades i vuit d’inadmeses. El sobiranisme ha convocat avui un acte de suport als electes afectats.