Selecciona Edició
Connecta’t

Poe, poesia lògica i matemàtica

Els versos compactes i ben rimats del mestre del terror arriben ara en català

'El corb' és un dels poemes més coneguts de Poe, portat fins i tot al cinema.
'El corb' és un dels poemes més coneguts de Poe, portat fins i tot al cinema.

Edgar Allan Poe (1809-1849), durant la seva curta i precària existència, va tenir temps per ser un mestre de la narrativa de terror, de la de ficció científica, de la d’aventures, amb Les aventures d’Arthur Gordon Pym, i passa per ser l’inventor del gènere policial, amb relats tan cèlebres com Els assassinats del carrer Morguei la creació de la figura del detectiu clarivident: el seu August Dupin prefigura Sherlock Holmes. Va ser, també, esporàdicament, i potser essencialment, poeta. Si no hagués estat un orfe amb males relacions amb el seu padrastre, i no s’hagués hagut de guanyar la vida, amb grans dificultats, escrivint en diversos periòdics, qui sap si no hauria cultivat, més que res, la seva vena lírica.

Sobta, en tota la seva obra, el contrast entre, d’una banda, l’afany de precisió científica en els detalls de la trama i, d’una altra, els sentiments dolorosos i torturats que torben l’ànim dels protagonistes. En el conte La carta robada, el que semblava una recerca d’extrema dificultat acaba tenint una explicació tan simple com acceptable, i en el desenllaç d’El gat negre, quan tot apuntava a una intervenció d’ultratomba, resulta que apareix un ésser real. Però sovint els personatges són presos d’obsessions i voregen la follia; per això Borges diu d’ell que “se entregó solitario a su complejo / destino de inventor de pesadillas”.

POESIA COMPLETA
Edgar Allan Poe
Traducció de Txema Martínez
Quaderns Crema
256 pàgines. 14 euros

Si bé és un romàntic, lector dels contemporanis anglesos, la seva idea de la poesia és que es tracta d’una activitat estrictament racional. El modus operandi, que exposa en l’article Philosophy of Composition, consisteix a fer que “cap punt de la composició no es pugui atribuir a la intuïció, a l’espontaneïtat ni a l’atzar, sinó que l’obra avanci fins al final, pas a pas, amb la mateixa exactitud i la lògica rigorosa pròpies d’un problema matemàtic”. Tot seguit, a partir d’un dels seus poemes més coneguts, El corb, demostra pas a pas que tot estava prèviament calculat, però d’una manera tan exhaustiva que ens fa l’efecte que és més una anàlisi a posteriori que no pas un pla preconcebut.

És autor Poe de 48 poemes, de variable extensió, que es presenten per ordre cronològic. Txema Martínez, en la traducció, ha fet el que ha pogut, que no és pas poc. Tractant-se d’uns textos tan formalment compactes, amb versos rimats, l’intent d’obtenir alguna cosa semblant en català mai no serà plenament satisfactori; només es pot aspirar a assolir un resultat que sigui difícilment millorable. La musicalitat de l’original —algú va qualificar Poe d’“home esquellerinc”— és de mal reproduir en una altra llengua. Les campanes és un exemple extrem d’això: “Hear the mellow wedding bells — Golden bells!” es converteix en “Escolteu les campanes de boda tocant fort, les campanes d’or”. Aquesta edició, amb la traducció acarada al text de Poe, permet retrobar el que l’ambiciosa composició de versos catalans, amb sonores rimes, ha hagut de deixar de banda.

Nascut a Boston, un dels primers grans escriptors americans ha estat més valorat i ha influït més entre els francesos —n’hi ha prou de dir que Baudelaire, Mallarmé i Valéry el tenien en alta estima— que no pas entre els britànics o americans; Anthony Burgess sentencia que “els lectors anglesos troben els seus poemes toscos, sorollosos i mancats de gust”. Els catalans, que ja disposaven de les magnífiques traduccions de Carles Riba de molts dels seus relats, tenen ara l’obra poètica sencera, per fer-se’n una opinió pròpia.

Malgrat que l’apreciació de l’encert dels ritmes i la sonoritat de les rimes sembla pròpia d’un altre temps, la poesia de Poe conserva un poder de fascinació que ultrapassa les modes. No és tant la recerca de perfecció formal com l’atracció pel misteri que sedueix successives i diferents generacions de lectors: els sentiments dolorosos i torturats que captiven l’ànima dels seus protagonistes, les obsessions que voregen la follia, els paisatges remots de bellesa irreal i la nit plena de presagis. Potser molts dels seus poemes van començar essent només un experiment formal, però sap arrodonir-los de tal manera que de cada un en fa un relat ple de seduccions, i aconsegueix que ressoni per sempre en la nostra oïda que “Hi ha certes qualitats, certes coses etèries, amb una doble vida…”.