Selecciona Edició
Connecta’t

Arxivat el cas de la ‘flashmob’ que va sembrar el caos i el pànic a l’agost a Platja d’Aro

La interlocutòria conclou que des d’un punt de vista jurídic “no té cabuda dins l’àmbit sancionador del dret penal"

El Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) ha arxivat el cas de la Flashmob que va generar el pànic entre milers de persones la nit del passat 2 d’agost a Platja d’Aro. La interlocutòria que decreta l’arxiu de la causa conclou que tot i que la conducta de les cinc monitores, “desafortunada i imprudent”, va ocasionar una estampida de gent amb el resultat de danys materials i personals, des d’un punt de vista jurídic “no té cabuda dins l’àmbit sancionador del dret penal perquè no reuneix els caràcters necessaris per subsumir-se dins de cap dels articles del codi penal”. Les monitores alemanyes havien estat denunciades per un delicte de desordre públic.

Segons el jutge, tot i que la fiscalia i l’acusació particular, exercida per la FECASARM, patronal de l’oci nocturn, argumentaven que l’activitat recreativa organitzada per les noies –fer córrer un centenar de persones simulant una persecució pel passeig del Mar–, en un lloc replet de gent durant un període de màxima alarma social després del atemptats de París i Niça, amb una situació de risc de nivell 4 per amenaça terrorista era un delicte contra l’ordre públic, “del propi atestat policial ja es desprèn que el que van fer –simular perseguir un suposat famós amb càmeres de fotos, mòbils i pals de selfies– no queda inclòs en cap delicte”.

Així, apunta en l’interlocutòria que tant de la declaració de les monitores com dels testimonis que apareixen a l’atestat dels mossos “no es desprèn l’existència de cap acte de violència sobre les persones o les coses que hi havia al lloc dels fets”. Recorda, a més, que “els danys físics patits per algunes persones i els nombrosos danys materials –que la Fecasarm va quantificar en més de 150.000 euros entre vaixelles trencades i àpats i consumicions que no es van pagar perquè tothom va sortir corrent–, van ser conseqüència de la fugida de gent que es trobava al passeig, però no de la conducta delictiva de les investigades”. En aquest sentit també destaca que “no hi ha cap indici que les cinc monitores incitessin els participants en l’activitat a cometre actes violents”.

L’escrit conclou que la conducta de les monitores "no té cabuda al Dret Penal" i recorda als perjudicats que poden demanar danys i responsabilitats per la via civil. Per tot el relatat, el jutge Javier Ponte disposa “el sobreseïment lliure i l’arxiu de les actuacions”.

L’advocada de les noies, Sònia Carbó, s’ha mostrat d’acord amb aquesta decisió perquè manté que "les monitores van fer una activitat prevista per l’empresa organitzadora, que a més ja s’havia fet altres anys i no van incitar res”.

Per la seva banda l’advocat de la Fecasarm, Joaquim Boadas, no ho veu igual i ja ha anunciat que dimarts que ve recorreran la decisió del jutge a la que ha qualificat de “precipitada i equivocada”. Per Boadas no es pot arxivar en una fase tan inicial de la instrucció sense haver investigat i manté que sí que hi va haver relació de causa-efecte entre l’acció del grup d’alemanys, que ells calculen en uns 300, i els danys físics i materials. Ja ha anunciat que si cal recorreran davant l’Audiència.

MÉS INFORMACIÓ