Selecciona Edició
Connecta’t

Delphi rep l’aval per descontaminar la seva planta a Sant Cugat

La Generalitat, l'Ajuntament vallesà i les companyies busquen una data per presentar oficialment l'acord que salvarà 208 llocs de treball

Planta de Delphi a Sant Cugat del Vallès.
Planta de Delphi a Sant Cugat del Vallès.

Superat l’últim escull burocràtic per a la reindustrialització de la planta de Delphi a Sant Cugat. La casa matriu de la companyia de components d’automoció ja ha enviat l’aval econòmic per fer-se càrrec de la descontaminació del sòl on hi ha la factoria, van explicar fonts sindicals. Es tracta d’un requisit indispensable perquè les noves empreses s’hi instal·lin i ara la Generalitat, l’Ajuntament vallesà i les companyies busquen una data per presentar oficialment l’acord que salvarà 208 llocs de treball.

“Delphi ja s’havia compromès amb les garanties subsidiàries, però hi havia incompatibilitats entre les legislacions europea i nord-americana que s’havien de revisar. Només estem pendents d’una nova data de presentació”, va explicar José Antonio Morán, president del comitè d’empresa. Fa una setmana, la signatura del pla es va posposar a última hora, literalment, perquè no s’havia aportat el document on s’estipulava el compromís financer. La llarga activitat industrial de Delphi —abans Lucas i Condiesel— ha produït l’acumulació de residus en el subsòl, provinents principalment d’olis industrials. L’empresa nord-americana, va assegurar Morán, realitza proves periòdiques per comprovar els nivells de contaminació, però els nous veïns volen blindar-se en el cas d’algun problema futur.

La descontaminació és només una de les peces d’un trencaclosques que l’empresa de components, les administracions i les noves companyies han hagut d’anar muntant per evitar la pèrdua de l’activitat industrial. Delphi va anunciar el març d’enguany un ERO d’extinció després de decidir que deslocalitzaria la producció de bombes d’injecció. La decisió va deixar 540 treballadors sense feina, als quals acomiadarien durant aquest any.

La plantilla i la Generalitat van començar a buscar un pla B. Tres mesos després, J. Juan, Gutmar, Isee y Guilera van acordar destinar fins a 12 milions d’euros per implantar a la fàbrica de Sant Cugat noves activitats, com la fabricació de frens, l’assemblatge de components electrònics i una línia de soldadura per a peces aeronàutiques. L’operació permetia salvar 208 llocs de treball. “Mai s’ha retardat el pla”, defensa Morán. En tot aquest temps les noves empreses s’han dedicat a adaptar les plantes i s’espera que aquest mes acabi la selecció dels treballadors que es reenganxaran. És possible que les activitats de totes les empreses s’encavalquin fins que Delphi se’n vagi definitivament.

Quan Delphi era Condiesel

Una assemblea a la fàbrica Condiesel de Sant Cugat.
Una assemblea a la fàbrica Condiesel de Sant Cugat.

Josep Catà

Quan, als anys setanta, la fàbrica de Sant Cugat Delphi Diesel Systems era la companyia de bombes d’injecció Condiesel, la vida dels seus més de mil treballadors estava marcada per la possibilitat que s’obria de lluitar per unes condicions de treball més dignes. Amb la fi dels sindicats verticals franquistes, ressorgia una allau de sigles (CCOO, UGT, CNT) que intentaven posicionar-se als comitès d’empresa. Un llibre autoeditat per jubilats de l’antiga Condiesel explica com, en algunes fàbriques, els treballadors van optar per organitzar-se en assemblees i allunyar-se de la burocràcia dels sindicats. La casualitat va voler que, quan va començar a veure la llum el volum Anem junts. El Consell de Fàbrica de Condiesel, una història de lluita obrera, Delphi anunciés al febrer la seva voluntat de tancar la fàbrica de Sant Cugat.

“Tot el que conquistem se n’ha anat en orris, i dic ‘conquistem’ perquè cap cap et regalarà el que aconseguim”, deia Luis Prieto, un dels col·laboradors d’Anem junts en l’última presentació del llibre, a l’ateneu de Nou Barris, a Barcelona.

El llibre, escrit per 60 jubilats de Condiesel i editat per l’historiador Enrique Tudela, explica l’ambient que hi havia a les grans fàbriques a la Transició: de la por de la repressió que encara perdurava, a la valentia que portaven els nous temps. En algunes fàbriques, com Condiesel, Roca Radiadores o l’Editorial Bruguera, els treballadors van decidir organitzar-se al marge dels sindicats en consells de fàbrica i posteriorment en un sindicat propi, que atenia a les necessitats específiques dels treballadors, el Col·lectiu Obrer Popular (COP) de Condiesel.

L’efervescència d’aquest tipus de col·lectius alternatius als sindicats va ser un moviment social de gran importància, i un reportatge en aquest diari la va batejar com “el discret encant de l’assemblea”. “Les nostres reivindicacions no es limitaven a un augment de sou, que també era important, però intentàvem anar més enllà”, detalla un dels treballadors, José Manuel Ruiz, que aclareix que els nous sindicats “no eren sectaris”. El primer assoliment del COP de Condiesel va ser la readmissió de 25 treballadors acomiadats per la vaga general del 1973.