Un boig a càrrec del manicomi

Trump serà un Cantinflas en el paper de Calígula en una versió moderna de la caiguda de l'imperi

Un simpatitzant de Trump, a Nova York, amb un dels eslògans de la campanya.
Un simpatitzant de Trump, a Nova York, amb un dels eslògans de la campanya. AFP

Ha passat el que era impensable. Vist des de la resta del planeta Terra, els nord-americans han comès un suïcidi polític col·lectiu.

Eren allà, a dalt de tot de la Trump Tower mirant cap avall, pensant si saltaven o no. Van sentir els que els pregaven que no ho fessin, però no els han fet cas. La bogeria s'ha imposat a la raó. S'ha fet el salt al buit. El deliri s'ha fet realitat.

Trump a l'ala oest de la Casa Blanca serà, en el millor dels casos, un Cantinflas interpretant el paper de Calígula en una versió moderna del declivi i la caiguda de l'imperi. En el pitjor dels casos, representa una amenaça per a l'estabilitat mundial.

Abans fins i tot del resultat electoral, davant la mera possibilitat que el bufonesc magnat novaiorquès pogués guanyar les eleccions, la resta del món mirava als Estats Units amb una barreja de riure i espant. Una història dilluns a The New York Times explicava que el règim iranià havia trencat amb la seva tradició de censura i havia permès la retransmissió en directe a la televisió estatal dels debats entre Donald Trump i Hillary Clinton durant la campanya electoral. El Gran Satanàs, calculava, es ridiculitzava tot sol.

Els analfabets polítics que van votar Trump han caigut en el que la història jutjarà com un acte d’irresponsabilitat criminal cap al seu propi país

A la mateixa conclusió deuen haver arribat avui els polítics i altres habitants de la majoria dels països del món. Però ara ben pocs es posaran a riure. Als Estats Units bona part de la nació plorarà: entre ells molts dels que tenen un nivell educatiu més alt que el de la mitjana, dels que saben distingir entre els fets i les mentides, dels que s'interessen pel que passa fora de les seves fronteres, sense excloure diversos alts càrrecs del partit republicà que Trump en teoria representa. El desconsol serà immens; la divisió dins del país, abismal; la ferida social que s'ha obert, impossible de cicatritzar a curt termini.

La victòria de Trump és, entre altres horrors, una victòria per a la supremacia blanca. Se sentiran incòmodes o vulnerables al seu propi país els negres, els hispans i els musulmans.

Els analfabets polítics que van votar Trump han caigut en el que la història jutjarà com un acte d'irresponsabilitat criminal cap al seu propi país i, encara que pocs ho entendran, cap al món sencer. Que una nació tan pròspera amb una democràcia tan antiga hagi comès un disbarat com aquest qüestiona més que mai la noció sagrada a Occident que la democràcia representativa és el model de govern que ha de seguir la humanitat.

Amb la victòria de Trump ens trobem de sobte sense brúixola en terra desconeguda. L'electorat nord-americà ha preferit un narcisista ignorant, vulgar, racista i descontrolat com a president a una dona seriosa, intel·ligent i capaç com Clinton. Ha posat un boig a càrrec del manicomi: tot això faria riure si no ens aturéssim a pensar que el manicomio en qüestió és la potència nuclear número u del món.

MÉS INFORMACIÓ