_
_
_
_
_

L’OTAN s’inquieta davant d’un líder que qüestiona la defensa col·lectiva aliada

Stoltenberg recorda que l'única vegada que es va invocar aquest principi va ser per assistir als Estats Units

Lucía Abellán
Jens Stoltenberg parla sobre els resultats electorals dels Estats Units.
Jens Stoltenberg parla sobre els resultats electorals dels Estats Units.STEPHANIE LECOCQ (EFE)

L'OTAN viu amb por per l'arribada a la presidència nord-americana d'un líder que qüestiona el principi fonamental d'aquesta organització: la defensa col·lectiva. La possibilitat que el principal país aliat es desvinculi de l'obligació d'assistir qualsevol membre de l'Aliança que pateixi un atac, com va suggerir Donald Trump en campanya, s'ha fet més real aquest dimecres. Malgrat les inquietuds latents, el secretari general, Jens Stoltenberg, va optar per felicitar el guanyador i convocar-lo a una reunió ben aviat. Però també va voler recordar que una OTAN forta “és important per a Europa, però també per als Estats Units”.

El tabú de deixar en suspens la pedra angular de l'OTAN, que considera un atac a un Estat aliat com un atac als seus 28 membres, no l'ha trencat cap dels líders incòmodes amb els quals la cúpula de l'Aliança està habituada a bregar. Aliats clau com Turquia i Polònia, amb dirigents autoritaris, tensen sovint la relació a l'OTAN. Però cap d'ells havia vinculat la defensa col·lectiva a l'aportació econòmica que facin els socis, com va fer Trump l'estiu passat.

Llavors la victòria del candidat republicà es considerava improbable i el secretari general de l'Aliança es va afanyar a replicar que la solidaritat entre els Estats era clau per a l'organització. Aquest dimecres, després de conèixer que serà Trump qui marqui el rumb nord-americà en els propers anys, Stoltenberg va evitar fer referències a aquestes declaracions, però va voler deixar clar que Washington és el primer interessat que l'OTAN funcioni. “L'única vegada que s'ha invocat l'article cinc [el que consagra la defensa col·lectiva i que Trump va posar en dubte] va ser després d'un atac als Estats Units, l'11-S. I després soldats europeus van participar en la missió de l'Afganistan, que va ser en resposta directa a aquest atac”, va incidir Stoltenberg en una breu compareixença a la seu de l'Aliança.

Aquesta anàlisi intenta destacar que, tot i que la majoria dels membres aliats no compleixen l'objectiu de destinar un 2% del PIB a la despesa militar, sí que contribueixen a altres compromisos, com els desplegaments a l'exterior. Els Estats Units són, amb diferència, el membre aliat que més recursos destina a la defensa (un 3,59% de la seva economia, respecte a l'1,45% dels aliats europeus). I només el Regne Unit, Grècia, Polònia i Estònia superen la barrera del 2%. Durant el seu mandat, el president Barack Obama ha reduït el nivell d'inversió nord-americana i ha instat la resta d'aliats a elevar les seves xifres, però sense vincular mai la solidaritat a l'OTAN al nivell de despesa militar.

Període d’incertesa

Conscients que el líder republicà serà a partir de gener el màxim responsable de les forces armades nord-americanes, fonts aliades confien que el seu discurs es moderi. I matisen que, en la mateixa entrevista on va qüestionar la defensa col·lectiva, també es va declarar “un gran fan de l'OTAN”, per la qual cosa esperen que aquest discurs prevalgui.

Els recels són, malgrat tot, innegables. Altres fonts consultades alerten que l'organització afrontarà un període d'incertesa fins que el nou president prengui possessió i defineixi les seves polítiques. I encara que el pes de l'Administració pot moderar alguns dels postulats més agressius del candidat Trump, el sistema nord-americà atorga gran marge de maniobra al president.

Més enllà de possibles cites bilaterals, Trump es trobarà amb tots els caps d'Estat o de Govern de països aliats en una cimera extraordinària que l'OTAN ja havia planejat per a la primera meitat de l'any (previsiblement al maig). Encara que les cites són biennals i l'última va ser el juliol passat a Varsòvia, l'Aliança pretenia aprofitar l'estrena de la seva nova seu, que entrarà en funcionament a principis del 2017, per donar la benvinguda conjunta al nou president nord-americà. Quan es va projectar la trobada, els responsables de l'OTAN tenien més en ment Hillary Clinton que no pas Donald Trump.

De manera més imminent, els ministres d'Exteriors aliats es reuniran el 6 i el 7 de desembre per accelerar el reforç que ha fet l'organització en els últims anys. A la cita està previst que hi vagi l'actual secretari d'Estat, John Kerry, tot i que el seu marge de maniobra ja serà molt limitat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lucía Abellán
La redactora jefa de Internacional de EL PAÍS ha desarrollado casi toda su carrera profesional en este diario. Comenzó en 1999 en la sección de Economía, donde se especializó en mercado laboral y fiscalidad. Entre 2012 y 2018 fue corresponsal en Bruselas y posteriormente corresponsal diplomática adscrita a la sección de España.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_