Selecciona Edició
Connecta’t

Chacón i el PSC, final de trajecte

L'exministra no va assistir al congrés del partit que va apostar per ella durant anys

La presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, i Carme Chacón durant un míting.
La presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, i Carme Chacón durant un míting.

El congrés del PSC celebrat el cap de setmana passat va escenificar les discrepàncies entre el partit i Carme Chacón, exministra de Defensa i d'Habitatge amb José Luis Rodríguez Zapatero, diputada per Barcelona durant 13 anys, que no va passar pel Palau de Congressos de la capital catalana en cap de les tres jornades que va durar el conclave socialista.

El PSC va apostar de manera decidida per Chacón per liderar el PSOE el febrer del 2012, però va perdre davant d'Alfredo Pérez Rubalcaba per 22 vots al congrés celebrat a Sevilla. Després d'aquella derrota es va iniciar un distanciament lent i progressiu entre l'exministra i alguns líders del socialisme català, que ara s'ha fet visible en no acudir a la cita orgànica més important en la vida d'un partit: el congrés ordinari.

Chacón va restar importància a aquesta absència i va explicar a EL PAÍS que "no té cap misteri". L'exministra va esgrimir motius familiars perquè aquest cap de setmana havia de ser a Madrid. Al PSC, no obstant això, l'absència no ha passat desapercebuda i es considera que suposa un final de trajecte en les estretes relacions que havien mantingut durant més d'una dècada.

Chacón va ser diputada del PSC per Barcelona durant cinc legislatures, des del 2000, tres com a cap de llista, i va renunciar a repetir en les últimes eleccions generals del 26 de juny després que l'exsenador Carles Martí anunciés que es presentaria a les eleccions primàries per triar el candidat electoral. En aquestes cites electorals Chacón va obtenir el millor resultat del PSC en unes generals (25 diputats el 2008) i també va viure el progressiu declivi electoral socialista.

El 20 de desembre del 2015 Chacón va encapçalar per última vegada la llista per Barcelona després que Miquel Iceta li demanés que tornés del Miami Dade College, on va marxar el 2013 per impartir les classes de dret que encara manté i que compatibilitza des del febrer amb la seva feina al bufet Ramon y Cajal Abogados.

Va ser en la confecció d'aquella candidatura electoral quan es va produir el distanciament definitiu amb el PSC, ja que l'exministra va fer valer la seva condició de candidata i va vetar Pere Navarro, ex-primer secretari del PSC, com a número dos per Barcelona. A canvi va imposar Germán Rodríguez, col·laborador seu en la seva etapa a Defensa i exdiputat en la legislatura anterior.

Al PSC es va interpretar aquest veto com a inadmissible, perquè a cap ex-primer secretari se li havia dispensat aquest tracte. Quan es van repetir les eleccions del passat 26 de juny Chacón es va quedar gairebé sense suports al PSC i va llançar la tovallola amb l'argument que renunciava per motius "polítics". La va substituir Meritxell Batet, que encara va empitjorar els resultats del PSC obtinguts per Chacón sis mesos abans, i el partit va passar de vuit a set diputats a Catalunya.

El mateix Pere Navarro no es va privar, fa tot just unes setmanes, de recordar el tracte rebut llavors i en una entrevista a RAC1 va assegurar: "Carme Chacón ha tingut un projecte polític molt clar des de sempre i aquest projecte es diu Carme Chacón". L'exlíder del PSC va afegir: "Hi ha persones a les quals els fets les delaten i sempre escullen estar al costat d'elles mateixes".
Chacón ja s'havia rebel·lat contra Pere Navarro el febrer del 2013, quan el líder del PSC va ordenar als seus diputats al Congrés que donessin suport a una resolució a favor del dret a decidir. Va ser la primera vegada que el PSC va trencar la disciplina de vot del grup parlamentari, però l'exministra es va desmarcar dels seus companys i no va participar en la votació. En la segona ocasió que el PSC es va tornar a desmarcar del PSOE en una altra votació similar a finals del 2013 Chacón ja havia renunciat a l'acta de diputada.

L'actuació de l'exministra en la crisi del PSOE que va suposar la defenestració de Pedro Sánchez va acabar d'intensificar les discrepàncies amb el PSC, un partit que no va dubtar a fer costat fins a l'últim moment a l'exsecretari general del PSOE. L'exministra era, juntament amb Pere Navarro i Meritxell Batet, la quota del PSC a l'executiva del PSOE de Pedro Sánchez, però Chacón va anar per lliure i no va fer cas de l'estratègia del socialisme català.

D'aquesta manera, Chacón va ser una les 17 persones de l'executiva que va dimitir per forçar la sortida de Sánchez i ho va fer d'esquena a Miquel Iceta, que es va assabentar de la renúncia per la premsa abans que Chacón l'hi comuniqués. L'exministra no va acudir al consell nacional del PSC del passat 26 d'octubre en el qual es va ratificar el no a Rajoy amb 242 vots a favor i una sola abstenció.

Al PSC consideren que ja ha passat el moment polític de l'exministra, almenys com a representant dels socialistes catalans, i que, en tot cas, la seva carrera política podria reprendre-la sota les sigles del PSOE.