Quan falta un dia per tornar a fer història

Clinton tanca la campanya on els pares fundadors van adoptar la Declaració d'Independència

Barack Obama i Hillary Clinton a Filadèlfia.
Barack Obama i Hillary Clinton a Filadèlfia. REUTERS

Els Estats Units estan a punt de tornar a fer història. Ho va dir la primera dona negra a exercir de primera dama respecte de qui podria ser la primera dona presidenta del país en una nit freda a Filadèlfia. Això va ser abans que el primer president negre presentés Hillary Clinton, davant més de 40.000 persones, segons els organitzadors, a la ciutat on es van fundar els Estats Units.

Miressis on miressis, no hi havia ni un mil·límetre d'espai, milers de persones congregades, fent pinya amb Clinton i contra Trump allà on els pares fundadors van adoptar la Declaració d'Independència i la Constitució del país.

Amb l'Independence Hall com a escenografia, Hillary Clinton va demanar a la ciutat de Filadèlfia que tornés a fer història. Quantes vegades durant la nit es repetiria aquesta grandiloqüent paraula. Quantes vegades es tornarà a repetir aquest dimarts 8 de novembre passi el que passi, tant si una dona arriba a la Casa Blanca com si l'home més mal preparat de la història per ocupar el Despatx Oval –entre moltes altres desqualificacions– arriba al poder.

Hillary Clinton va mostrar múscul polític en reunir al mateix escenari el seu marit, l'expresident Bill Clinton, el president Barack Obama i la primera dama, Michelle Obama. Va ser el gran comiat de la campanya demòcrata –encara que Hillary acabés la maratoniana jornada amb un míting gairebé a mitjanit a Carolina del Nord–, que evidencia la importància d'aquest estat.

Si Clinton va dir que els millors dies encara havien d'arribar, Obama va recordar que escollir Hillary era perpetuar el seu llegat. “Convertim el ‘sí que podem’ en ‘sí que ho vam fer’”. Es volia combatre amb optimisme la por de la possibilitat de despertar-se a l'Amèrica de Trump. Obama va rebutjar aquesta perspectiva: “Aposto que els americans demà diran no a la por i sí a l'esperança”.

Michelle Obama va declarar que no acceptava les coses a mitges. La primera dama va dir que no era moment de quedar-se a casa i no anar a votar. Com tampoc era el moment d'exercir un vot de càstig. “Si demà anem a votar, Hillary serà presidenta”, va finalitzar, per presentar després el seu marit, el president dels EUA, com l'amor de la seva vida.

Si Clinton qualificava Trump de bomba de rellotgeria, Obama es mofava del candidat republicà en explicar que si el seu equip de campanya no confiava en ell per piular –els seus assessors li han tancat el compte– com podria ser que el país pogués confiar-li els codis de les armes nuclears. “L'elecció en aquests comicis és clara, cal triar entre divisió o unitat”, va declarar Clinton.

Teloners d'excepció de dos presidents i dues primeres dames van ser Jon Bon Jovi i Bruce Springsteen. Tots dos van aportar la seva frase per a la posteritat. Bon Jovi va animar els presents –com si calgués– a fer-se fotos perquè tenien un seient de primera fila a la història. Springsteen va parlar, en un to seriós, del perill que representa un candidat misogin, racista i intel·lectualment mediocre i va dir que era allà per poder dir un dia que havia estat del costat correcte de la història. Aquesta història amb majúscules que està a punt de succeir. Queden hores.

MÉS INFORMACIÓ