Selecciona Edició
Connecta’t

França protesta per l’aval al “dret d’autodeterminació de la Catalunya Nord” del Parlament

El Quai d'Orsay envia una nota oficial a l'Ambaixada d'Espanya a París

El ministre d'Exteriors francès, Jean-Yves Le Drian, amb Manuel Valls. Ampliar foto
El ministre d'Exteriors francès, Jean-Yves Le Drian, amb Manuel Valls. AFP

El Govern francès, que segueix amb atenció i preocupació el procés independentista llançat per forces nacionalistes a Catalunya, ha advertit oficialment que no deixarà passar les iniciatives que afectin el seu territori. En aquest cas, a la regió catalana del sud-est del país. Per això, el Ministeri d'Exteriors ha enviat aquest dimarts una nota de protesta a l'Ambaixada d'Espanya a París en la qual recorda al Parlament català que "no pot ficar-se en assumptes interns francesos".

La nota, el contingut de la qual ha estat difós per fonts diplomàtiques, afegeix que França "deplora que aquesta instància [Parlament] emeti resolucions que atemptin contra la seva sobirania" i agrega que el Quai d'Orsay transmetrà la mateixa queixa al delegat de Catalunya a París, Martí Anglada i Birulés, "quan es presenti l'ocasió". És a dir, no preveu expressament citar-lo al ministeri. Per contra, l'Executiu francès utilitza per a la seva protesta la via diplomàtica habitual de relacions amb l'Estat espanyol.

La Generalitat evita valorar la queixa

Dani Cordero

El Govern català assegura no tenir constància de la queixa expressada pel Govern francès i ha evitat aquest dimarts valorar la nota verbal, a la que el Ministeri d'Afers Exteriors ha donat entrada aquest matí. La portaveu de l'Executiu, Neus Munté, ha obviat la polèmica assegurant que la resolució que ha irritat a França va ser aprovada pel parlament català, per la qual cosa s'ha emparat en "la separació de poders" per no responsabilitzar-se del text, aprovat gràcies al suport de la coalició de govern Junts pel Sí i de la CUP.

El descontent francès arriba en un moment en el qual, segons fonts de la Generalitat, havien avançat notablement les relacions entre les autoritats gal·les i la Generalitat, que estan intentant internacionalitzar el procés polític català. El Govern català evita com pot xocar amb la CUP, responsable de l'esment a la "Catalunya Nord", formació amb la qual intenta tirar endavant els Pressupostos de la Generalitat de l'any vinent.


La nota francesa porta data del dilluns passat, encara que va entrar en el registre de l'ambaixada a les 11.00 d'aquest dimarts. El text es refereix a la resolució adoptada pel Parlament de Catalunya els passats 5 i 6 d'octubre relativa al "dret d'autodeterminació de la Catalunya del Nord".

La resolució diu textualment: "El Parlament de Catalunya manifesta que el conjunt de territoris dels Paísos Catalans tenen dret a l'autodeterminació. Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Pitiüses, la Catalunya Nord i les comarques catalanoparlants de la Franja tenen el dret a decidir el seu estatus polític".

L'incident es produeix mig any després que hagi culminat a França un reagrupament de regions —s'ha passat de 22 a 13— i una nova denominació. La Catalunya francesa, abans inclosa a la regió dels Pirineus Orientals, ha quedat més difuminada dins d'una regió molt major nascuda de la fusió de Llenguadoc-Roussillon i Midi-Pyrénées.

Després d'una consulta popular, la nova regió ampliada va passar a dir-se oficialment Occitània abans de l'estiu, en contra de l'opinió dels moviments catalanistes dels Pirineus Orientals. Els seus representants al Consell Regional —Parlament de la zona— han denunciat el que consideren "una pèrdua d'identitat". A causa de la seva pressió, el consell ha admès que al nom oficial se li pugui afegir el de "Pirineus-Mediterrani".

És una lleu cessió en un país de marcat caràcter centralista en el qual les institucions i una majoria de la població repudia tot moviment que afecti la unitat de França. El seu Govern ha estat fins i tot denunciat per instàncies internacionals per no respectar la salvaguarda de les llengües regionals.

L'incident es produeix també tres setmanes després que el president de Catalunya, Carles Puigdemont, realitzés la seva primera visita oficial a França, on no va ser rebut per cap representant del Govern. Les autoritats franceses —especialment el seu primer ministre, Manuel Valls, nascut a Barcelona— han mostrat en reiterades ocasions la seva preocupació pel procés independentista català.

MÉS INFORMACIÓ