Selecciona Edició
Connecta’t

Rajoy encomana a Santamaría el control polític sobre Catalunya

La vicepresidenta espanyola ja va parlar divendres passat amb el vicepresident Oriol Junqueras

La ministra de la Presidència i per a les Administracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría. Ampliar foto
La ministra de la Presidència i per a les Administracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría. EFE

Mariano Rajoy ha encomanat a la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría el control i la coordinació política de tot l’Executiu per al seu segon i últim mandat, amb especial fixació a construir una estratègia davant del desafiament independentista a Catalunya. La mateixa Santamaría va ratificar aquest dilluns aquesta tasca com la primordial de la nova legislatura en la seva massiva presa de possessió com a titular de la cartera d’Administracions Territorials. A continuació, va llançar un missatge que “l’Estat és cosa de tots” i que intentarà escurçar distàncies amb la Generalitat. Divendres ja va parlar amb Oriol Junqueras.

Quan va acabar la més que simbòlica presa de possessió de Soraya Sáenz de Santamaría de la cartera de ministra d’Administracions Territorials a les mans del seu antecessor, Cristóbal Montoro, un grup de periodistes li va preguntar directament per quin havia de ser el relat del nou Govern de Mariano Rajoy i que el president encara no ha volgut fer perquè no ha comparegut ni ofert cap explicació. Santamaría sí que va voler esplaiar-se i en les seves paraules va oferir pistes de quin és el paper que Rajoy li ha encomanat i de per què sent que ara especialment li fan costat. “L’objectiu del primer Govern Rajoy en la primera legislatura era econòmic, salvar Espanya de la crisi i evitar el rescat; el d’ara és més un objectiu polític i territorial”, va indicar Santamaría.

Trucada a Junqueras

Quan se li va demanar precisió sobre quina havia de ser la meta d’aquests propers anys, la vicepresidenta no va eludir respondre que posar una mica d’ordre en la qüestió territorial i es va mostrar molt satisfeta de dur a terme aquesta tasca en la seva responsabilitat com a ministra d’Administracions Públiques. Santamaría va comentar que divendres, després d’accedir als seus nous càrrecs, ja va trucar al vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Oriol Junqueras, que no va contestar d’entrada, però després va retornar la trucada.

La relació personal i política entre Santamaría i Junqueras va millorar una mica al final de l’anterior mandat, després de mesos d’interrupció total de les converses, i el vicepresident català va arribar a despatxar a la Moncloa per sondejar la possibilitat d’evitar, tant com sigui possible, haver de dirimir tots els conflictes i divergències entre les dues institucions als tribunals i provar a activar una mica més la comissió bilateral. Gairebé no va haver-hi temps que aquest compromís fos explorat en l’últim any del Govern en funcions.

La vicepresidenta vol aprofundir aquesta via i d’altres, que dilluns no va voler anticipar quan se li va qüestionar per si tenia prevista una nova reunió a curt termini amb Junqueras o algun líder polític català.

En públic, durant el discurs que va oferir a l’abarrotada concurrència que va acudir a l’acte de la seva presa de possessió al Palau del Ministeri de Presidència en ple passeig de la Castellana de Madrid, sí que va aprofitar per emfatitzar alguns missatges adreçats clarament a Catalunya, encara que ampliables a altres aspectes del període polític que s’acosta.

“El meu objectiu serà intentar escurçar les distàncies que ens separen i enfortir els vincles que ens poden seguir unint”, va ser la proclama que es va reservar Santamaría per finalitzar la seva intervenció.

“Parlarem molt en aquesta legislatura”, va comentar abans de redefinir la seva reforçada vicepresidència com la del “diàleg parlamentari i territorial” i per fixar també els límits d’aquest diàleg: “El millor instrument és el marc constitucional de convivència”.

El missatge fonamental de la compareixença va ser per demanar la implicació de tots els actors polítics del país: “Tots som Estat, les Corts, els poders, el Govern, les comunitats autonòmiques i els ajuntaments i diputacions, tots som competents de la nostra part alíquota per fer una legislatura col·laborativa”. Després va prometre “esforç, empatia i imaginació” per dur a terme aquest repte.

El de Santamaría i Montoro no va ser un traspàs normal ni tampoc moderat. No es van intercanviar carteres ministerials completes sinó parcel·lades. I els protagonistes han estat en aquests anys amics més que companys. En el seu reconeixement a “l’enormitat” de la tasca desenvolupada per Santamaría, el ministre Montoro la va posar com a únic exemple d’allò que admira en política: “Vocació, rigor i coneixement”. A la sala hi havia vuit ministres més i nombrosos alts càrrecs del Govern i el PP.

A més, malgrat que Montoro ha perdut aquestes competències polítiques i territorials, tots dos hauran de seguir treballant junts en aquesta àrea perquè el repartiment del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), altres concessions econòmiques a les autonomies i el Consell de Política Fiscal i Financera seguiran depenent del ministre d’Hisenda. Santamaría sí que podrà renovar el secretari d’Estat d’Administracions Públiques perquè l’actual, Antonio Beteta, es jubila de la política.

El “traspàs del moneder” per un temps millor

J. C., MADRID

El traspàs de la cartera d'Administracions Territorials de Cristóbal Montoro a Soraya Sáenz de Santamaría va ser estrany, perquè va semblar més cosmètic que no pas real. Montoro gairebé no té perfil polític per negociar amb les autonomies, amb les quals ha tingut enfrontaments reiterats, i se suposa que aquest serà ara el punt fort de Santamaría. El ministre sortint no li va donar la seva cartera amb aquesta competència i la vicepresidenta va fer broma demanant millor “un moneder”.

Santamaría no va desaprofitar l'oportunitat, envoltada per vuit ministres i totes les autoritats de l'Estat, per reivindicar els seus poders, visibles i intuïts. El seu discurs no va ser només protocol·lari i d'agraïment a l'encàrrec i la feina del seu ampli equip.

Santamaría va recollir el guant de l'optimisme econòmic que va prometre Montoro (“El nou temps no serà tan difícil, ni punt de comparació amb l'assumit i passat el 2011 i el 2012, serà exigent però anem cap a un temps clarament millor”), va oferir moltes hores de despatx i va augurar que la seva coordinació interna serà fàcil, perquè ja han fet “molta mili de treball conjunt”.