Selecciona Edició
Connecta’t

Les monges de Sixena hauran de comparèixer davant del jutge

La demanda interposada pel Museu de Lleida reté les 44 obres fins que no n’abonin les despeses de conservació des del 1999

Les tres arques policromades del segle XIV de les monges de Sixena.
Les tres arques policromades del segle XIV de les monges de Sixena.

No només és la localitat de Vilanova de Sixena i la comunitat d’Aragó els que utilitzen la justícia per solucionar el cas Sixena. També la part catalana tracta de retenir les obres d’art dilatant el litigi. En aquest cas es tracta del Consorci del Museu de Lleida, integrat per l’Ajuntament, l’arquebisbat i la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i la Generalitat que, utilitzant una pirueta legal, reclama una compensació per les despeses ocasionades per la conservació i millora de les 44 obres que posseeix des de l’any 1983 després d’adquirir-les per 10 milions de pessetes, entre elles les tres tombes de fusta policromada del segle XV valorades, només aquestes, en vuit milions de pessetes de llavors. La demanda, no obstant això, només reclama compensació dels últims 17 anys, des de l’any 1999, any de creació del consorci.

El 20 de juliol passat, sis dies abans que sortissin rumb a Sixena els 53 objectes lliurats pel MNAC i la Generalitat a Aragó, es va saber que el Museu de Lleida havia presentat una demanda contra les monges santjoanistes, assegurant que les 44 peces lleidatanes es retindrien fins que la comunitat religiosa abonés les despeses de conservació. Si no hi havia compensació no hi hauria peces, en una clara estratègia dilatòria del procés. Doncs bé, el jutjat número 2 de Rubí (al qual pertany la seu social de l’orde de santjoanistes de Sixena que es van instal·lar el 1974 a Valldoreix, encara que ara resideixen a Àlaba) ha acceptat a tràmit la demanda per la qual obliga els representants d’aquesta ordre a comparèixer al jutjat a explicar el seu posicionament sobre el litigi. La representant legal de l’ordre santjoanista a Espanya és la presidenta federal de l’orde, Virginia Calataiud, la mateixa que va cedir el dret a reclamar les pintures de la sala capitular al Govern autònom d’Aragó.

La nota facilitada pel museu, després d’assegurar que el nou procediment no significa que es comparteixi la sentència del jutjat d’Osca que declara nul·la la compravenda dels objectes, sinó tot el contrari, s’assegura que la quantitat de compensació està pendent de determinar a través d’un peritatge econòmic.

No serà la primera vegada que les monges santjoanistes han d’acudir al jutjat a declarar. Es dóna la circumstància que en la primera demanda realitzada pel Govern d’Aragó i l’Ajuntament de Sixena les monges de l’orde santjoanista eren una de les parts demandades per la venda de 97 objectes a la Generalitat i el MNAC. Al final, la jutgessa les va exculpar, mentre que en l’altre plet, el que enfronta les dues comunitats per les pintures murals de la sala capitular de Sixena, les mateixes monges són part demandant després de cedir el dret a reclamar les pintures al Govern d’Aragó.

Independentment del valor de compensació que es reclama per retornar les 44 obres, hi ha un altre valor que les monges haurien d’abonar en cas que la sentència sigui ferma i ratificada per instàncies judicials superiors. Es tracta de la devolució de l’import que la Generalitat va pagar per les peces, cosa que la sentència del 2015 passa per alt, però que al final del procés s’haurà d’abonar. El preu pagat el 1983 va ser de 10 milions de pessetes, que actualitzat ascendeix a 202.179 euros.