Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

La detenció de Berga, una avançada del que ve

Seria contradictori que el conflicte català quedés fora de la política de diàleg anunciada per Rajoy

Per breu que fos –unes poques hores– la detenció, el divendres passat, de l’alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, és un incident que permet l’aprofitament polític per als dos bàndols confrontats i alimenta una espiral d’acció-reacció que tots dos consideren profitosa per a les seves finalitats. El partit de l’alcaldessa, la CUP, l’utilitza com a demostració pràctica que és factible la desobediència com a mètode per a la ruptura amb les institucions de l’Estat espanyol. Ho veuen com una avançada del gran moment de la desobediència massiva, que per la seva magnitud no podria ser continguda. L’altra part, els polítics del PP tipus García Albiol aplaudeixen el que presenten com a prova de la fermesa del seu partit i el seu govern davant els independentistes i els seus intents de desbordament polític i legal.

A tots els serveix, a més, per presentar-se com els protagonistes del conflicte: uns com a avantguarda, uns altres com a muralla, i per pressionar els qui els critiquen des dels seus respectius flancs. Al PP li va molt bé per fer oïdes sordes a les contínues trucades del PSC al diàleg i a emprendre una reforma federal de la Constitució. Al PDECat el disgusta que li posin en un compromís des del bàndol independentista, però al conseller d’Interior, Jordi Jané, li permet presentar el seu govern i el seu partit com a garants del compliment de la legalitat, fins i tot quan no els agrada: persones d’ordre, al cap i a la fi.

Més encara, a la CUP l’incident de Berga li permet distanciar-se de Junts pel Sí i reclamar-se més conseqüentment rupturista als ulls dels qui s’han enlluernat amb l’aposta independentista. Li serveix per acusar el partit del president Carles Puigdemont de doblegar-se als requeriments de la justícia espanyola, fet que segons ella demostra la blanor de la dreta catalana nacionalista quan arriba l’hora de la confrontació directa amb les institucions de l’Estat.

La transparència del dirigent de la CUP, Benet Sallellas, quan va retreure al conseller Jané la discreció de la policia en la conducció de l’alcaldessa davant el jutge és d’agrair: la CUP volia una detenció amb avís previ per tenir temps de convertir-la en propaganda, amb manifestants de suport, concentració de líders, càmeres de televisió, etcètera. Més o menys, fet que es va dur a terme a la tarda del mateix dia a Berga i altres ciutats, però una mica més calenta. Un sector del moviment independentista aspira a convertir les places de ciutats i pobles on és fort en “nous Tahrirs”, focus de la ruptura que no s’apaguen fins que triomfen. Qualsevol espurna pot provocar l’incendi. Des d’aquest punt de vista, l’incident de Berga ha estat una ocasió perduda, i d’aquí la queixa de Salellas.

L’atzar va voler que l’incident coincidís amb la presentació del nou Govern de Mariano Rajoy, i es confirmés el que era esperable. La vicepresidenta Sáez de Santamaría s’encarrega de la carpeta catalana, amb la qual les especulacions sobre un eventual reenfocament del conflicte deixen de tenir molt sentit. La debilitat parlamentària del nou Govern, no obstant això, l’obliguen a substituir l’ordeno i mano amb què va actuar durant la passada legislatura pel diàleg constant amb altres forces polítiques. I en convertir-se el diàleg en l’instrument necessari per abordar tots els problemes polítics, també hauria de valer per al conflicte català. El contrari seria una contradicció inassumible per almenys algun dels partits amb els quals Rajoy haurà d’entendre’s.

La introducció d’aquesta variant pot incidir en el curs dels esdeveniments a Catalunya. La tensió està garantida, ja que els mesos van passant i el moment per al “referèndum sí o sí” s’acosta inexorablement. Per si amb això no n’hi hagués prou, la nòmina de dirigents independentistes que estan en mans dels jutges és rellevant, i l’agenda judicial oferirà ocasions de sobres per a la mobilització dels seus partidaris: Artur Mas, el llançador del procés; Francesc Homs, la seva mà dreta; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; les exconselleres Rigau i Ortega; més les autoritats locals que, com l’alcaldessa de Berga, protagonitzen la guerrilla de les banderes estelades. Hi ha 400 ajuntaments apuntats a la marea independentista.

En el full de ruta independentista hi ha un moment previsiblement explosiu: l’aprovació i posada marxa del paquet de lleis que prepara per a la transició de la legalitat espanyola per una legalitat catalana. És cosa de mig any, més o menys. Si s’arriba a aquest moment, serà perquè el conflicte català haurà quedat fora de la política de diàleg i negociació anunciada per Rajoy.