Dolç empat entre l’Espanyol i l’Athletic

Els blanc-i-blaus frenen Aduriz però s’estavellen davant l’eficàcia defensiva dels de Valverde (0-0)

Espanyol Athletic Ampliar foto
Aarón i Aduriz pugnen per una pilota. EFE

Hi ha empats dolços. No importa que el marcador hagi quedat travat a zero ni que les porteries hagin passat pràcticament desapercebudes. L’Espanyol i l’Athletic s’han quedat muts de gols a Cornellà i ningú s’ha immutat. Per als blanc-i-blaus ha significat plantar cara a un os dur com el conjunt basc i per als nois de Valverde ha simbolitzat acabar sencers una setmana agitada en el calendari. A l’afició de l’Espanyol no li ha importat que encara no hagi vist guanyar el seu equip al RCDE Stadium en aquesta campanya ni tampoc ha afectat l’Athletic, que ja suma 18 anys sense emportar-se els tres punts de la casa blanc-i-blava.

Al partit li ha costat un quart d’hora llarg arrencar. L’Athletic no ha volgut estrènyer la sortida de l’Espanyol ni mossegar en les pilotes dividides; els blanc-i-blaus, acostumats a jugar el duel de la paciència, gaudien del respir. La pilota canviada d’amo, perquè ni Mikel Rico ni el gegant Vesga a l’Athletic, ni Javi Fuego ni Jurado a l’Espanyol s’animaven a prendre el comandament. Llavors ha aparegut Jurado, un futbolista fi, afectuós amb la pilota, que ha començat a fer memòria. Ha despertat el futbol de l’exvolant del Watford i al seu ritme s’han enganxat els seus companys, sobretot Piatti, un punyal a la banda. La va tenir Hernán Pérez, després d’una bona jugada entre l’argentí i el gadità; també Gerard Moreno, després d’una passada entre línies de Javi Fuego. Però el paraguaià s’ha oblidat de xutar la pilota i Moreno ho ha fet tan fort que ho han agraït els nens de la RCDE Escola, situats al Gol Cornellà, en el lloc on habitualment hi ha el grup d’animació La 1900, avui en penitència pels seus reiterats enfrontaments.

L’Athletic semblava adormit, potser amb les cames atordides després del tràfec del dijous passat a l’Europa League. El quadre blanc-i-vermell no acaba de carburar en aquesta campanya, no l’ajuden les rotacions (fins a set respecte de l’últim partit davant l’Osasuna) ni la timidesa d’alguns dels seus nois a Cornellà. Iñaki Williams caminava mandrós i Aduriz, empatxat de gols davant Genk, no ha dit ni piu a Cornellà. El 20, un tipus que sembla viure una situació similar a la de Brad Pitt en El curiós cas de Benjamin Button, que cada dia sembla més jove, no va poder culminar la seva setmana perfecta, en la qual va ser pare i es va posar per primera vegada a la Lliga el braçalet de capità, a la xarxa.

L’Athletic ha buscat agitar Valverde a partir de la banqueta, ha endinsat Muniain i Raúl García per Merino i Aduriz. Però el conjunt basc s’ha contagiat del fred a Cornellà i no ha pogut trobar els ponts per obstruir la ben plantada defensa blanc-i-blava. I quan a l’Espanyol s’ha començat a apagar la pausa de Jurado, Sánchez Flores ha apostat pel vertigen. Ha cridat l’indultat Caicedo (en l’últim duel davant l’Eibar va durar 10 minuts en el partit per doble amonestació i es va guanyar el retret públic de Quique) i Reyes al camp. Però el partit ja estava encallat. Ni la rematada final de Gerard Moreno ha pogut trencar el tauler.

L’Athletic recupera forces i l’Espanyol autoestima, tots contents.