Selecciona Edició
Connecta’t

L’escola innovadora es consolida

El projecte Escola Nova 21 aglutina gairebé 500 col·legis a Catalunya

Alumnes de primària a l'escola Els Encants.
Alumnes de primària a l'escola Els Encants.

No hi ha aules com de costum ni pupitres en fila índia a l’Escola dels Encants de Barcelona. Tampoc hi ha un mestre que ori des del púlpit per als seus alumnes. És divendres i la meitat del col·legi ha sortit d’excursió. A l’entrada de l’últim pis, un armari de fusta acull els abrics i les sabates dels alumnes més veterans, de cinquè de primària (el centre va començar fa vuit anys i encara no té alumnes de sisè). L’espai és diàfan i alegre, amb quatre sales obertes de bat a bat. Una vintena de nens, calçats la majoria amb esclops –es canvien les sabates per estar més còmodes–, van d’un costat a un altre amb papers, caixes i trossos de cartró, cadascun al seu. Els mestres estan en un segon pla. “Ara estan amb el seu pla de treball”, explica Agnès Barba, directora d’aquesta escola pública. El centre és un dels gairebé 500 col·legis catalans que pertany a l’Escola Nova 21, un projecte d’educació innovadora que trenca amb els estereotips tradicionals.

“Des de la LOGSE el 1990 es diu a les escoles que han de treballar per desenvolupar competències, no adquirir coneixements. Però en la pràctica no s’ha fet. El que acaba passant és que el propòsit de l’escola és passar unes proves i això ha de canviar. Els nens han de desenvolupar competències per a la vida, no adquirir coneixements de forma preventiva”, resumeix Eduard Vallory, director del programa Escola Nova 21 i president del Centre Unesco de Catalunya. Aquest projecte, impulsat per la Fundació Bofill, l’Obra Social La Caixa, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i el Centre Unesco de Catalunya, és una de les iniciatives innovadores més paradigmàtiques de Catalunya. “A Catalunya ja hi havia un petit ecosistema de centres que, en els últims cinc o deu anys, havien començat a utilitzar metodologies científiques i vam veure que tenien molt potencial. I vam pensar: “I si intentem determinar una metodologia alternativa a l’escola tradicional perquè la puguin utilitzar totes les escoles?”, recorda Vallory.

Entorn de la idea de fer un gir al concepte educatiu tal com es concep i adaptar els recursos a les necessitats i al ritme d’aprenentatge de l’alumne, es van aglutinar 25 escoles, ja de referència pel seu projecte pedagògic innovador. Els impulsors de l’Escola Nova 21 les van prendre de punt de partida i l’any passat van obrir una convocatòria per 200 centres més que volguessin unir-se a la causa. “S’hi van apuntar 460 centres i vam decidir acceptar-los a tots”, celebra el director del projecte.

Atesa l’envergadura del projecte, els impulsors han optat per començar el procés de canvi amb 30 centres i muntar una “xarxa d’aprenentatge horitzontal” amb la resta. “Volem seleccionar una mostra representativa de 30 escoles per desenvolupar i provar la metodologia de canvi”, apunta Vallory. Amb els altres centres, l’Escola Nova 21 planteja “generar instruments que els ajudin a avançar cap al marc de l’escola avançada, interaccionant entre ells”, conclou l’expert.

Als Encants fa vuit anys que hi són. Al laboratori de biologia, un alumne busca en una pissarra digital informació sobre els tucans i el seu nom científic –Ramphastidae, diu la pàgina de Google que ha obert–. Dos xavals més malden per mesurar i retallar una cartolina de foami: “És que es van queixar que les portes del lavabo no arriben a terra i alguns miraven per sota, així que ells van buscar una solució, que és enganxar això [la cartolina] a la part de sota la porta perquè no es vegi res però tampoc molesti en netejar”, explica Farra. Al col·legi no hi ha exàmens i es prenen les proves de competències que fa el Departament d’Ensenyament a quart i sisè com “una gimcana”. Els docents avaluen “tot el procés d’aprenentatge” i fan una coavaluació amb els xavals per veure com es valoren ells mateixos. “Nosaltres donem recursos que motivin els nens a aprendre i que els ajudin en el seu benestar emocional. Els fem responsables i autònoms perquè han d’aprendre a prendre bones decisions”, assenyala la directora.

Amb tot, malgrat l’auge que ha tingut l’Escola Nova 21, el projecte encara està a les beceroles del que pretén ser. La xarxa d’aprenentatge horitzontal –a través de la qual els centres compartirien experiències i idees per preparar-se per al canvi de model– no s’ha constituït i l’instrument d’autodiagnòstic dels col·legis, que servirà per situar on està metodològicament i on vol anar cada centre, no estarà a punt fins al desembre.

Algunes veus, com CCOO, han mostrat reticències, com que es generin “etiquetes” entre les escoles innovadores i les que no ho són. “No hi tenim res en contra. Ells han recollit les inquietuds dels centres, però cal deixar clar que la responsabilitat de les polítiques educatives, de donar una innovació amb totes les garanties, és del Departament. Cal saber quin és el paper d’Ensenyament en això”, apunta Dolors Vique, de CCOO.

En aquest sentit, Vallory matisa que tenen el suport del Departament, però no intervé en el desplegament. Ensenyament, per la seva banda, afegeix que cada centre té llibertat per desenvolupar el seu propi projecte educatiu i “participa” tant de l’Escola Nova 21 com dels altres 23 projectes que desenvolupen innovació educativa en algun àmbit. Segons el Departament, hi ha 1.251 col·legis catalans participant en algun programa d’innovació.