Ramon Casas, pintor de les mil cares

Va ser en un viatge a París, el març del 1906, quan en una parada obligatòria del camí a les cotxeres de Moià, el pintor Ramon Casas va fer una fotografia: vells carruatges tirats per cavalls en un rafal desfet. La imatge va ser la que després li va servir per fer un gran llenç: a un costat del rafal va reflectir aquells cavalls i els carruatges amb unes persones dempeus que representaven la societat més tradicional –una dona amb vestidures fins als peus i mocador, un capellà, un mosso i un mosso d’esquadra!– i a l'altre costat, un flamant cotxe –un Delaunay-Belleville– sota el mateix sostre amb una llum que inunda el fons de l'escena. La cotxera és el nom d'aquesta tela que representa la modernitat i l'antic, dos mons amb els quals va conviure l'artista, un dels grans del modernisme, que es pot contemplar a l'exposició Ramon Casas. La mirada moderna, a la galeria Gothsland de Barcelona. I comprar, si es disposa d'uns 500.000 euros.

La cotxera és una de les peces més singulars de la mostra, perquè no s'ha exposat des del 1976 i per la seva grandària: és un gran oli d'1,45 x 1,93 metres que Casas va pintar el 1907, un any després que realitzés aquell viatge en companyia d'un dels seus inseparables amics, Pere Romeu. Anaven a París a recollir el xassís del vehicle que l'artista havia adquirit al fabricant francès.

Els viatges que va realitzar Casas van ser molts; i a ells es refereix sovint en l'abundantíssima correspondència que creuava amb els seus amics, entre ells un altre fenomen del modernisme, Miquel Utrillo. A aquest explicava, per exemple, que aprofitant el temps lliure que tenia en les sessions per retratar el rei Alfons XIII, s'escapava pels voltants amb el seu cotxe, amb el qual va aconseguir pujar a l'Alto del León, a Guadarrama. On, com en les cotxeres de Moià, també va fer fotos que després va utilitzar per pintar l'oli La dama del visó. Una obra que li va servir de model, a partir del juny del 1904, per il·lustrar la primera emissió de les accions de la Hispano-Suïssa en les quals es veia una dona embolicada en un abric de visó amb el morro del cotxe de fons. Perquè Casas pintava, amb freqüència, escenes que ell havia viscut en els seus viatges, com el que va fer amb motiu de l'Exposició Universal de París el 1900, on va estar una temporada, prou per comentar en les seves cartes les presses dels últims dies. I criticar, també, la lletjor de la Porta Monumental de l'exposició, sobrenomenada Binet, nom que se li va donar en honor a l'arquitecte francès René Binet, el seu autor.

Són informacions i curiositats de la vida de Casas que es detallen en un prolix catàleg de l'exposició. “Hem dedicat bastant a la investigació per conèixer més a fons la personalitat d'un geni que mantenia una intensíssima correspondència amb els seus amics. Gairebé a carta diària”, explica Gabriel Pinós, propietari de la galeria i comissari de la mostra. I així va descobrir que Casas va atropellar un home a El Escorial i que va intentar esquivar el pagament d'una indemnització de 20.000 pessetes al ferit.

L'exposició està dividida en quatre parts: Roda el món i torna al Born (la dels viatges que va fer Casas), Retrats de l'íntim i el Públic, Imatges fi de segle d'un ideal femení i Pèl i Ploma, que se centra en algunes de les il·lustracions de l'artista que va publicar en aquesta revista. La mostra, que es podrà veure fins al 5 de gener, és l'última que se celebra a Barcelona en el marc de l'Any Ramon Casas, que es va iniciar amb Ramon Casas. La vida moderna, en el Museu del Modernisme de Barcelona, també comissariada per Pinós.

Aquí són 40 obres de Casas les que es poden veure (i comprar), algunes inèdites, com La cotxera i Chula, un dels retrats que l'artista va pintar (el 1899) de dones cobertes amb mantons i mocador al cap. Uns llenços que mostren l'evolució de la visió de Casas sobre les dones: desafiadores unes; senyores amb posi de revista de moda, unes altres. Una sèrie en la qual no falta Júlia, la que va ser la seva musa i companya de vida en un dibuix de carbonet sobre paper que recorda La Sargantain, que es va poder veure en l'exposició Júlia, el desig. Ramon Casas al Cercle del Liceu, la primavera passada.

Alguns dels retrats són de l'entorn més proper a l'artista, com els de la seva germana Elisa, la seva neboda Glòria Codina i el seu marit, Artur Riera, i el que va ser el seu gran amic, Santiago Rusiñol. I en la part de la mostra dedicada a Pèl & Ploma, la revista que va néixer per promocionar la creació artística de l'època, destaca el gran dibuix a carbonet de Pere Romeu, que després va ser el cartell de Els Quatre Gats. Entre el 1899 i el 1903, Casas va realitzar una àmplia col·lecció de dibuixos per a aquesta capçalera; sis d'ells es poden veure a l'exposició. “El 1901, la revista va dedicar un dibuix de Casas, originals signats, a cadascun dels subscriptors. Uns dibuixos de traços ràpids, precisos malgrat la improvisació”, apunta Pinós, que lamenta que la gran majoria, probablement, s'hauran perdut “pel poc valor que se'ls va donar en aquell moment”.