Selecciona Edició
Connecta’t
ENTREVISTA

“S’equivoca qui vulgui construir un problema de seguretat amb el ‘top manta’”

Amadeu Recasens és el màxim responsable de la Guàrdia Urbana de Barcelona des del juny del 2015

Amadeu Recasens, màxim responsable de la Guàrdia Urbana.
Amadeu Recasens, màxim responsable de la Guàrdia Urbana.

Ada Colau va nomenar el juny del 2015 Amadeu Recasens màxim responsable de la Guàrdia Urbana. El top manta ha estat des de llavors la principal font de problemes i polèmiques en matèria de seguretat per al Govern municipal. S’han desmantellat mercats il·legals; els manters s’han organitzat en una espècie de sindicat; un regidor, Josep Garganté (CUP), va aparèixer en un vídeo coaccionant, suposadament, un metge perquè atribuís les lesions d’un manter a una actuació policial. I el tinent d’alcalde Jaume Asens (BComú) va suggerir a l’advocada d’un agent ferit que no demanés que empresonessin el seu agressor, també manter.

Pregunta. El top manta té solució?

Resposta. La solució no pot ser només policial.

P. Els agents anticolau l’han utilitzat?

R. En la construcció del discurs del top manta s’han utilitzat interessos legítims i il·legítims. No he percebut cap animadversió, com a cos, cap a l’alcaldessa.

P. La crisi de Garganté, la d’Asens… tot té a veure amb la venda il·legal?

R. Si el top manta és el gran problema de seguretat a Barcelona, ens podem donar per satisfets. Barcelona és una ciutat segura. Mai hi havia hagut una percepció de la seguretat tan alta com ara. Si algú vol construir un problema de seguretat amb el top manta, s’equivoca.

P. Jaume Asens va actuar malament en trucar a l’advocada?

R. Va actuar en l’àmbit de les seves competències i no va haver-hi cap ingerència en la defensa de l’agent.

P. En el cas Garganté, els agents van dir que no els havia defensat.

R. El meu compromís amb la defensa de la Guàrdia Urbana no és cap secret.

P. La CUP diu que és un cos repressor i racista.

R. La Guàrdia Urbana és un cos professional. Si hi ha excepcions es tracten de manera rigorosa a través del règim disciplinari o per la via judicial. Cal corregir situacions i no demonitzar col·lectius.

P. Com era la Guàrdia Urbana de Trias i com és la de Colau?

R. La Guàrdia Urbana és de l’Ajuntament, no és ni de Trias ni de Colau. Tot i així, la política de l’alcalde Trias estava dirigida a una Policia d’ordre públic i d’intervenció en situacions de crisi. El plantejament del Govern actual és de prevenció, d’impedir que les coses succeeixin.

P. Va haver-hi errors en el passat?

R. Sempre es cometen errors. L’important és detectar-los i corregir-los.

P. Vostè ha suspès dos agents per agredir un motorista.

R. Si hi ha mala praxi es corregeix a través del règim disciplinari i als jutjats.

P. Quin és el seu pla per la Guàrdia Urbana?

R. Modernitzar el cos. D’una banda amb polítiques públiques basades en la proximitat, la territorialitat i la transparència.

P. I el Pla Director?

R. Amb el Pla Director de la Guàrdia Urbana hem reestructurat la Policia per fer-la moderna i adaptada a les necessitats de la ciutat. El Pla Director no es tancarà mai i estarà en contínua evolució.

P. Quin és el seu model de Policia?

R. No tinc una Policia de referència. Hi ha bones pràctiques adaptables, però no importables. Vull un cos que tingui un contacte més fluid amb el ciutadà. Al ciutadà no se’l pot abordar dient que col·labori amb la seguretat posant reixes i alarmes. El que cal demanar és que es coresponsabilitzi fent polítiques conjuntes. Cal preguntar-los què necessiten.

P. Es dotarà els agents de la Guàrdia Urbana de pistoles elèctriques?

R. Les funcions policials que realitza la Guàrdia Urbana no necessiten l’ús de les tàser, ni canons, ni armes llargues, ni espases…

P. Aclareixi’ns. La Urbana té antidisturbis o no?

R. Mentre jo estigui aquí, la Urbana no farà funcions d’ordre públic. En el passat sí que va fer actuacions com a antidisturbis. Ara no. Això no vol dir que per a la protecció d’edificis, personalitats, grans esdeveniments… hi hagi d’haver agents que coneguin l’ús de cascos, escuts…

P. Hi ha cooperació amb la resta de cossos?

R. Sí. Els Mossos tenen unes funcions i la Guàrdia Urbana en té d’altres. Tot el que sigui superposar-se és perdre recursos.

P. Què opina del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE)?

R. Serveix per a alguna cosa? Si no serveix per res, és millor tancar-lo.

P. Què és un guàrdia urbà?

R. Un servidor públic que manté i ajuda a mantenir les regles de convivència.

P. Vostè és un polític?

R. Tota la meva vida he lluitat perquè existeixi una raça de politècnics. En aquesta societat és necessari que els tècnics dialoguin amb polítics. No pertanyo a cap partit, m’han penjat el clixé de ser del PSOE, de CiU… depenent dels càrrecs que he ocupat en la meva vida laboral.

P. Vostè va apostar per un exèrcit català?

R. En una ponència que vaig fer a invitació de l’Assemblea Nacional Catalana vaig dir que en el cas que Catalunya vulgui ser independent, haurà de plantejar-se un model de seguretat –que jo no crec que hagi de ser un exèrcit– adequada en conflictes asimètrics. És a dir, estructures que impedeixin que Catalunya sigui un espai obert a narcotràfic, crim organitzat o terrorisme.

MÉS INFORMACIÓ