Selecciona Edició
Connecta’t
ANÀLISI

Uns Jocs tocats de mort

L’impuls formidable experimentat pels Jocs Olímpics ha corregut en paral·lel amb la decrepitud dels Jocs Mediterranis

Solar que hauria d'acollir les instal·lacions de les competicions del 2017.
Solar que hauria d'acollir les instal·lacions de les competicions del 2017.

L’impuls formidable experimentat pels Jocs Olímpics, amb l’obertura al professionalisme i el salt qualitatiu que va significar Barcelona 92, ha corregut en paral·lel amb la decrepitud dels Jocs Mediterranis. L’ajornament de la XVIII edició de la cita a la qual estaven cridats els països riberencs banyats pel Mare Nostrum –una adscripció incongruent amb els paràmetres imperants avui en l’esport mundial– suposa un descrèdit per al Comitè Organitzador de Tarragona, per a Espanya i per al Comitè Olímpic Espanyol (COE) i per al Comitè Internacional dels Jocs, englobat en el Moviment Olímpic, però amb poca veu i vot en el Comitè Olímpic Internacional (COI).

El mer recompte de les ciutats intermèdies que han acollit o acolliran la cita –Bari, Pescara, Mersin, Tarragona, Orà– donen una idea sobre el seu impacte, cada vegada més limitat. En l’última edició, fa quatre anys, a Mersin (Turquia), no va haver-hi cap enviat especial de premsa espanyol, algun de francès, algun d’italià i para de comptar. La repercussió de les competicions que pretenen emular els Jocs Olímpics i en les quals Tarragona espera tenir 4.000 esportistes de 26 països, és cada vegada més local. Per a les federacions nacionals, l’esdeveniment es converteix en un compromís que moltes vegades no poden afrontar. Així s’entén que Espanya no estigués representada a Mersin en esports importants per equips, com el futbol, el bàsquet o l’handbol masculí. A la ciutat de la costa sud de Turquia, amb prou feines van competir alguns esportistes de primer nivell, com Craviotto, Lidia Valentín, Eva Calvo, Carolina Rodríguez o Jessica Vall.

A la falta de repercussió mediàtica i d’al·licients esportius, s’hi afegeix ara la gravíssima decisió d’ajornar un any la competició. És inevitable si s’atén a la valenta rebaixa pressupostària, la supressió d’instal·lacions previstes i els retards en els quals ja haurien d’estar a punt. Això suposa un enfonsament per a Tarragona i un cop dur per uns Jocs que van de mal borràs, cada vegada més portats a categoria regional.