Selecciona Edició
Connecta’t

Un jutge indaga una estafa amb els nínxols del futbol

Investigat un empresari per apropiar-se dels diners d'inversors per construir columbaris als estadis de diversos equips

Memorial del FC Barcelona al cementeri de les Corts.
Memorial del FC Barcelona al cementeri de les Corts. EL PAÍS

Santiago Bach va donar forma al somni de centenars de bojos del futbol: descansar per sempre a l'estadi on van veure el seu equip guanyar i perdre, on van cridar fins a quedar-se afònics, on van riure i van plorar. Abans de Bach, aquests seguidors eterns confiaven que els seus éssers estimats aprofitessin una visita al camp per escampar, dissimuladament, les seves cendres sobre la gespa. Bach va posar fi a aquesta pràctica amb un projecte empresarial que prometia guanys per a ell i per als clubs espanyols. Però ara hi ha la sospita d'una estafa milionària sobre aquests cementiris del futbol.

Des del 2009, GIEM Sports, l'empresa de Bach, ha signat convenis amb equips de Primera per desenvolupar i explotar “memorials”. A canvi d'una suma, els aficionats de l’Atlètic, el Betis i l’Espanyol poden dipositar les seves cendres a les urnes dels columbaris, espais que es decoren amb imatges dels ídols i les gestes de l'equip. Bach va aconseguir que, el 2012, el Barça s’hi sumés. El columbari blaugrana es construirà al remodelat Camp Nou; en aquests moments hi ha un espai provisional al cementiri de les Corts.

Bach tenia la idea, però no tots els diners. I els inversors que van apostar pel projecte se senten estafats perquè no els han recuperat. I l’han denunciat: d'una banda, dos socis capitalistes; de l'altra, una vintena de petits inversors i socis del Barça. Tot això ho investiga el jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, que manté imputat l'empresari per estafa i apropiació indeguda, confirmen a EL PAÍS fonts judicials.

Dos germans rics van aportar un capital d'11 milions per construir i gestionar columbaris als estadis de futbol i al Circuit de Catalunya. Segons la seva denúncia, Bach ha desviat part d'aquests diners a finalitats personals, com obres a casa seva o comprar-se un cotxe. El juny passat, el jutge va citar Bach com a investigat, però aquest es va acollir al dret a no declarar. En declaracions a aquest diari, l'empresari nega les acusacions i assegura que la denúncia obeeix a un “conflicte societari” que va permetre als germans i qui havia estat la seva persona de confiança, José Huertes, fer-lo fora de l'empresa el maig del 2015.

Bach també va captar estalvis d'una vintena de petits inversors de Sabadell; la majoria són socis del Barça o estan lligats al club. La Fiscalia hi ha vist indicis de delicte i ha remès la seva denúncia al jutge. En aquest segon cas, els socis assenyalen també el FC Barcelona per haver-se beneficiat, presumptament, dels diners.

La història es remunta al gener del 2012, quan el Barça va anunciar, per primera vegada, la seva intenció d'acollir un “memorial” per a 20.000 urnes en “un lateral” del Camp Nou. A canvi de cedir l'explotació de l'espai, el club cobraria sis milions i satisfaria una “demanda històrica” de socis i famílies d'exjugadors, va dir el llavors portaveu del club, Antoni Freixa. El Barça i GIEM van modificar més tard el seu contracte per buscar un “nou espai provisional” (a les Corts) i deixar el columbari definitiu per a la reforma de l'estadi: 30.000 urnes amb “grans murals fotoceràmics” que seran “un viatge per la història sentimental del Barça”, segons va fer publicitat el club dos anys més tard, el gener del 2014.

Rèplica del Camp Nou

En aquell moment, la vintena d'inversors ja havien aportat un total d'1,3 milions. Per contracte, havien d'obtenir un rendiment de 1.000 euros per cada columbari. Però com que s'ha retardat cada vegada més l'execució del projecte, s'han venut pocs nínxols. La denúncia d'aquests socis acusa Bach de seguir un “pla” per donar-los “excuses falses i fictícies” i no retornar-los els diners. L'escrit alerta sobre la “insolvència” i els “deutes” de GIEM Sport i lamenta que el Barça hagi “cedit el seu nom i signatura” a l'empresa. L'aval del club, afegeix, va donar “aparença de credibilitat” als inversors.

Els denunciants asseguren que el Barça ha rebut un milió d’euros de l'empresa i creuen que el club ha d'estar en el procés judicial com a “partícip a títol lucratiu”. Un portaveu blaugrana va desvincular el club de l'afer, encara que va assegurar que està “disposat a retornar l'aval d'un milió si la societat ho autoritza”. Bach, d’altra banda, assenyala que els contractes són “legals i correctes” i que són els “nous administradors” de GIEM (Huertes i els germans) els que han de donar explicacions.

Els socis que han reservat el seu nínxol paguen 3.000 euros per 50 anys de columbari (el doble per 99 anys). Una altra opció, que costa 1.500 euros, és dipositar les cendres en un “àrea comunitària”, que, segons el que es va dir el 2014, serà una “espectacular rèplica a escala del Camp Nou”. La publicitat, amb el logo del club, ofereix “finançament a mesura” i avantatges per a socis, membres de penyes i exjugadors.

"Hi vam invertir perquè el Barça ho avalava"

Julián Fernández és un dels socis afectats per la presumpta estafa. Un amic li va presentar Bach: “Venia la idea molt bé. Em va explicar que buscava inversors per al memorial barcelonista”, explica per telèfon. Fernández hi va posar 50.000 euros per la "garantia" que li oferia la presència del club. “Tot anava amb el logotip del Futbol Club Barcelona. Jo i tots hi vam invertir perquè estava avalat pel Barça. Pensàvem que, si ho portaven mínimament bé, funcionaria”, afegeix.

Fernández esperava obtenir 1.000 euros per cada nínxol. Segons la seva versió, Bach els va explicar que estava convençut de vendre'ls tots ràpidament i que rebrien la seva recompensa al cap d'un any. “Un dia van deixar d'informar-nos de com estaven les vendes o quines accions havien fet. Bach va començar a donar allargs. N'havia venut alguns, però molt pocs”, diu aquest soci del Barça, que segueix convençut que el projecte de columbaris pot ser un èxit: “Hi ha gent molt culer o molt friqui que vol reposar allà”.