Selecciona Edició
Connecta’t

Així va rentar la seva fortuna el cap dels ultres del Barça

Ricardo Mateo, líder dels Casuals, va blanquejar 800.000 euros amb negocis de samarretes, dècims de loteria i comptes a Andorra

Ricardo Mateo, entre dos mossos, en un judici contra els Casuals el 2012.
Ricardo Mateo, entre dos mossos, en un judici contra els Casuals el 2012.

Ricardo Mateo, Lucho, ha liderat els Casuals, la facció més violenta dels Boixos Nois del Barça, des dels anys 90. En dues dècades, ha estat condemnat per extorquir, traficar amb drogues, apallissar per encàrrec i robar narcotraficants, entre altres delictes lligats a la violència ultra. Amb 45 anys, Mateo també ha fet servir el seu lideratge per acumular una fortuna que ha intentat mantenir amagada. La Fiscalia ha posat al descobert, per primera vegada, l'extensa xarxa de blanqueig de Lucho, que va arribar a obrir comptes al mateix banc d'Andorra on la família Pujol guardava els diners.

Mateo afronta una petició de cinc anys de presó per blanqueig de capital. Els seus ingressos des de fa gairebé dues dècades procedeixen “de forma exclusiva de l'activitat delictiva” dels Casuals, segons una investigació per blanqueig dels Mossos. La Fiscalia acusa també la seva dona, Eva C., de 43 anys, i demana per a ella tres anys de presó perquè era “perfecta coneixedora” de l’“origen il·lícit” dels diners. Entre els dos van engegar una xarxa de blanqueig: van obrir una botiga dedicada a la venda de samarretes d'estètica neonazi, van ingressar diners procedents d'una presumpta butlleta premiada de loteria, van comprar cotxes i motos i van invertir en accions d’Endesa i Altadis. La xifra total ascendeix a gairebé 800.000 euros.

‘Lucho’ va dipositar els diners al mateix banc que la família Pujol

Andorra ha estat el refugi en què, tradicionalment, la classe burgesa catalana poc amiga de pagar impostos ha dipositat els seus estalvis. Mateo no va voler ser menys i va començar a traslladar diners allà el 1998, quan va obrir un compte de gestió de fons d'inversió. Quatre anys més tard en va obrir un altre a Andbank. L'entitat no va advertir que els diners procedien del botí delictiu dels Casuals, un front d'animació que va néixer a les graderies del Camp Nou i que es va convertir, amb el temps, en un grup de delinqüència organitzada liderat tenaçment per Mateo.

Una jutge de Barcelona va enviar una comissió rogatòria a Andorra per conèixer el patrimoni ocult de Mateo el setembre del 2014, gairebé al mateix temps que una altra jutgessa feia el mateix amb la família Pujol. Andbank va informar que Mateo havia cancel·lat els seus comptes i que els saldos (que van arribar a acumular 256.950 euros) havien “desaparegut”. De la investigació andorrana deriva aquesta nova acusació contra Mateo, tot i que la veritat és que la indagació patrimonial del líder dels Casuals va començar el 2009. Els Mossos d'Esquadra llavors anaven darrere seu per extorquir amos de locals d'oci nocturn per quedar-se amb el negoci de la seguretat privada. Un any després el van detenir.

Mateo va obrir una botiga a l'avinguda Riera Blanca, al límit entre l’Hospitalet i Barcelona, i no lluny del Camp Nou, per vendre samarretes de la marca Thor Steinar, que es va convertir en l'uniforme oficial de molts dels aficionats radicals del Barça. La firma està prohibida en alguns organismes oficials alemanys perquè presumptament les seves peces inclouen missatges filonazis en clau, una cosa que la marca nega.

Condemnat per extorquir, apallissar o robar narcotraficants, afronta ara una petició de cinc anys per blanqueig

Segons la Fiscalia, les vendes que va declarar Mateo no es corresponen amb la realitat perquè el negoci no era més que una tapadora, una “empresa instrumental” que pagava “de forma fraudulenta” a Eva C. com a treballadora. La botiga era titular d'un Mercedes 320, que, en realitat, utilitzava en exclusiva Mateo per a finalitats personals. Mitjançant aquesta via, la parella va blanquejar 153.522 euros més, sempre segons l'escrit d'acusació de la fiscal Ana Gil, al qual ha tingut accés EL PAÍS. Quan els Mossos van escorcollar la botiga, el febrer del 2010, hi van trobar una pistola automàtica, un arma curta modificada, munició, 36,4 grams d'haixix i 11.462 euros.

El dècim de loteria premiat és un altre mètode clàssic del blanqueig i Mateo i Eva C. també ho van intentar. La parella va ingressar 180.000 euros en efectiu el gener del 2010 en un compte de Caixa Penedès a nom de la dona. “Mitjançant un certificat fals”, assegura la fiscal, van fingir que els diners provenia d'una butlleta premiada de la Loteria Nacional (el 69.897). El mes següent, un dia després de la detenció de Mateo a càrrec dels Mossos, la seva dona va traspassar els diners al compte d'una altra societat pantalla (dedicada, presumptament, a la “promoció immobiliària”) com a “ampliació de capital”. El compte bancari va acabar bloquejat per un jutjat de l’Hospitalet i Eva C. va arribar a ser detinguda.

A nom d'ella estava també la caixa de seguretat de La Caixa que el jutge va ordenar obrir. A dins hi van trobar quatre rellotges Rolex, un Bulgary, un Hublot i un Cartier. També hi havia una polsera, un penjoll i dos anells. La parella va comprar cotxes, com un Porsche Cayman S Coupé valorat en 50.000 euros; va hipotecar l'habitatge familiar, a l’Hospitalet, i fins i tot va adquirir fons d'inversió d’Altadis i accions d’Endesa i de Melià. Uns mètodes que li van permetre amagar els seus ingressos reals.

La parella va guardar rellotges de luxe en una caixa de seguretat i va comprar accions d’Endesa

Els ingressos declarats no tenien res a veure amb la realitat: consta que el líder dels Casuals guanya 11.986 euros com a assalariat d'una empresa propietat de Santiago Royuela, Barcelona & Catalunya Inversión. Royuela és un licitador que va ser condemnat juntament amb Mateo per irrompre en els jutjats el 2008 armats amb punyals de porcellana, per no ser detectats en passar per l'arc de seguretat, i apunyalar una persona perquè no es presentés a una subhasta.

Aquest és un episodi més en l'historial violent de Mateo, que va començar a acumular condemnes fa més de 20 anys. Va ser jutjat per assaltar narcotraficants, i fins i tot per intentar tallar-li el dit a un d'ells, a Vic i a Cambrils. Va haver de respondre en dues ocasions per ser el líder de la banda de malfactors a sou. La primera vegada, van anul·lar les escoltes telefòniques, però en la segona Mateo va ser condemnat com a cap indiscutible dels Casuals.

Amb els anys, Mateo va diversificar el negoci i es va valer dels anomenats minicasuals: nois molt joves que van extorquir els locals d'oci nocturn més emblemàtics de Barcelona: Razzmatazz, Opium, Discotheque… O pagaven, o cada nit tenien baralles assegurades, creades per l'exèrcit d'adolescents de Mateo. Tan elevada era la seva sensació d'impunitat, que la segona vegada que van ser jutjats a l'Audiència van intercanviar cops i empentes amb els Mossos a la sala de vistes, i van intentar fugir dels jutjats. Ja abans, preveient la pitjor situació que pogués passar, van ser escortats de la presó a l'Audiència pels GEI, el cos d'elit de la policia catalana. La presidenta del tribunal, Elena Guindulain, es va conformar a renyar-los i fer-los prometre que es portarien bé.