Selecciona Edició
Connecta’t
canvi climàtic

Acord de París: claus del pacte sobre el canvi climàtic

Preguntes i respostes sobre el pacte mundial contra l’escalfament global

L’Acord de París contra el canvi climàtic entra en vigor aquest 4 de novembre. Ho fa en un temps rècord després de l’impuls donat pels governs de la Xina i els Estats Units, els dos principals països emissors de gasos amb efecte d’hivernacle del món. El pacte persegueix que l’augment de la temperatura al planeta a final de segle es quedi entre 2 i 1,5 graus per evitar així conseqüències catastròfiques.

Hollande, Fabius i Ban Ki- Moon celebren l'acord el 12 de desembre de 2015.
Hollande, Fabius i Ban Ki- Moon celebren l'acord el 12 de desembre de 2015.

Què és el canvi climàtic?

Els anomenats gasos amb efecte d’hivernacle, principalment el diòxid de carboni (CO2), s’acumulen a l’atmosfera i impedeixen que les radiacions infraroges que emet el planeta en escalfar-se surtin a l’espai. Això fa que la temperatura del planeta pugi. Aquests gasos sempre han estat presents a l’atmosfera. El problema, segons el consens científic, és que les activitats humanes han contribuït a trencar l’equilibri. La indústria, el transport i els usos del sòl han augmentat la concentració d’aquests gasos i la temperatura global puja.

Quines conseqüències té el canvi climàtic?

Els científics del grup IPCC, que assessoren l’ONU, assenyalen que, si l’ésser humà continua amb el ritme d’emissió de gasos sense prendre mesures de mitigació, la temperatura mitjana global pujarà entre 3,7 i 4,8 graus el 2100 respecte al nivell preindustrial. A més de provocar un augment de la temperatura i del nivell del mar, els científics sostenen que també afectarà els fenòmens climàtics extrems, com ara inundacions, sequeres i ciclons.

Què és l’Acord de París?

L’Acord de París és el pacte mundial de lluita contra l’escalfament global signat el 12 de desembre del 2015 en la Cimera del Clima celebrada a la capital francesa. Ho van acordar 195 països, pràcticament la totalitat dels governs del món, i l’objectiu que es persegueix és que l’augment de la temperatura a final d’aquest segle es quedi entre els 2 i els 1,5 graus respecte als nivells preindustrials. Aquesta és la frontera, fixada pels científics, perquè les conseqüències de l’escalfament no siguin tan desastroses. Per aconseguir aquest objectiu els països signataris de l’acord es comprometen a reduir les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

Quan entra en vigor l’Acord de París?

El pacte entra en vigor aquest 4 de novembre, un mes després que s’hagi aconseguit el quòrum suficient de països que han ratificat l’acord. Es necessitava que almenys 55 països, que aglutinessin almenys el 55% de les emissions mundials, el ratifiquessin. A principis d’octubre, menys d’un any després de signar-se a París, es va aconseguir el nombre de països suficients. El pacte sobre canvi climàtic anterior, el Protocol de Kyoto (1997), no va entrar en vigor fins al 2005, set anys i deu mesos després de signar-se. Entre els primers països que han ratificat l’Acord de París hi ha els dos principals emissors mundials: la Xina i els Estats Units. La Unió Europea, en conjunt, també ho ha fet. Però només set dels 27 l’han ratificat individualment; el Govern espanyol, com que està en funcions, encara no ho ha fet.

Quins països han de reduir les seves emissions?

A diferència del Protocol de Kyoto, en què només els països desenvolupats estaven obligats a aplicar reduccions de gasos amb efecte d’hivernacle, ara tots els signants de l’Acord de París han de presentar plans de mitigació. Però aquests plans són voluntaris i no s’imposen des de fora; és a dir, cada país es fixa la meta de reducció d’emissions que considera oportuna.

Quan es comencen a aplicar les retallades d’emissions de l’Acord?

Les retallades voluntàries d’emissions contemplades en l’Acord de París es començaran a aplicar a partir del 2020 i contenen objectius per al 2025. Cada cinc anys s’han de presentar nous plans. Mentrestant, en el període anterior al 2020, seguirà aplicant-se el Protocol de Kyoto, del qual es van quedar fora la Xina i els Estats Units. Els pròxims quatre anys també seran molt importants per l’Acord de París, perquè s’han d’establir mecanismes clars de control i comptabilitat de les emissions mundials o el finançament per a les polítiques d’adaptació. A partir del 2020 haurà d’existir un fons d’almenys 100.000 milions de dòlars –que posaran principalment els països desenvolupats– per ajudar els Estats més vulnerables enfront del canvi climàtic.

Són suficients els plans de reducció d’emissions presentats?

No. El departament especialitzat en canvi climàtic de l’ONU va presentar al maig un informe d’avaluació dels plans que ja han presentat 189 dels països signataris de l’Acord de París. I la conclusió és que les reduccions d’emissions que preveuen aquests plans no són suficients per complir amb l’objectiu que l’augment de la temperatura a final de segle es quedi per sota dels 2 graus. Amb els plans que hi ha sobre la taula, aquest augment estaria entre els 2,9 i 3,4 graus centígrads, segons els càlculs de l’Agència de Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP).

Com se solucionarà aquesta bretxa?

En l’Acord de París i el seu annex es reconeix que aquests esforços no són suficients. El 2030, es necessitaria que les emissions mundials de gasos amb efecte d’hivernacle rondessin les 40 gigatones anuals. Però, per a aquest any, la projecció dels plans d’aquests 189 països situa les emissions en 56,2 gigatones. Els signants del pacte s’han compromès a revisar a l’alça els seus programes de reducció de gasos amb efecte d’hivernacle el 2018.

L’acord contempla sancions?

No. L’Acord de París no contempla sancions. I les reduccions no s’imposen des de fora, sinó que és cada país el que diu fins on està disposat a retallar els seus gasos amb efecte d’hivernacle. Durant anys, les negociacions per aconseguir el pacte mundial sobre canvi climàtic s’han embussat, precisament, per la força legal de l’acord. Finalment, s’ha renunciat a les sancions i al fet que les reduccions siguin vinculants perquè els principals països emissors, amb els EUA al capdavant, estiguin en aquest acord.

MÉS INFORMACIÓ