Selecciona Edició
Connecta’t

Els catalans que van descobrir el patrimoni de les Balears

Commemoració de perfil baix dels 100 anys de les primeres expedicions arqueològiques de l'Institut d'Estudis Catalans a les illes

Figura púnica d'Eivissa descoberta per l'IEC.
Figura púnica d'Eivissa descoberta per l'IEC.

El centenari, el 2014, de la dècada prodigiosa de la Mancomunitat (1914-1924) va passar sense pena ni glòria comparat amb les grans festes del Tricentenari de la Guerra de Successió. Aquells deu anys van col·locar les ciències, l'educació i les infraestructures catalanes en el camí de la modernitat europea, però també van fer camí a les Illes Balears. L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va encetar el març del 1916, enguany fa 100 anys, les primeres expedicions arqueològiques amb voluntat científica que consolidarien la recuperació del patrimoni històric de les Balears, dels rics vestigis de l'edat del bronze de Mallorca o l'últim testimoni viu de la cultura cartaginesa, a Eivissa. Aquella fita tampoc se celebrarà amb cap acció institucional de pes.

Ni l'IEC ni el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) –hereu del patrimoni recollit aleshores per l'IEC– han organitzat cap esdeveniment per commemorar l'efemèride. Tampoc el Museu de Mallorca. Només al jaciment d'Antigors, l'Ajuntament de ses Salines (Mallorca) celebra des d'aquest octubre una mostra dels treballs que va desenvolupar-hi l'IEC sota les ordres de l'arqueòleg Josep Colominas. El MAC cedeix 17 peces del Fons Colominas, el primer cop que objectes extrets per l'IEC retornen a les Balears, segons informa el comissari de l'exposició, l'arqueòleg Jordi Hernández-Gasch.

Albert López Mullor és l'acadèmic més esmentat pels experts consultats en aquest reportatge. En un article publicat el 2014 pel MAC, dedicat de manera enciclopèdica a les expedicions de l'IEC a les Balears, López Mullor destacava del jaciment de ses Salines: “Es va treballar al poblat d'Antigors, llavors molt mutilat per la construcció del ferrocarril Palma-Santanyí, entre el 1916 i el 1917. Només hi quedaven tres talaiots i algunes habitacions, que es van excavar. En un talaiot de planta circular, anomenat Talaia Joana, s'hi van trobar restes de la coberta de lloses, que havia estat sostinguda per una columna central. Segons el director de la recerca [Colominas], s'havia fet servir com a lloc d'incineració i enterrament”. A la memòria del 1917 de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC es tracten breument les excavacions a ses Salines: “Els treballs del ferrocarril de Santanyí havien destruït prop de Llucmajor bona part d'un poblat, al lloc dit de son Julià, abans que acabés de desaparèixer enterament, s'ha excavat la part conservada”. La Talaia Joana és avui una icona de les Balears, salvada i protegida gràcies a l'IEC, com la majoria dels jaciments que hi ha a Mallorca, explica Hernández-Gasch.

En un altre article publicat el 2014, els experts del MAC Jordi Rovira i Àngels Casanovas enumeraven la multitud d'iniciatives arqueològiques escomeses durant el segle XIX, “però sempre [l'arqueologia] havia estat analitzada d'una manera fragmentària en forma de part d'estudis comparatius basats en les col·leccions ja existents i en les evidències de restes visibles. Els jaciments, però, no havien estat mai objecte d'excavacions científicament programades”. Aquesta va ser l'aportació principal de les expedicions de l'IEC a les Balears.

El MAC exposa part dels objectes descoberts sota les ordres de Colominas –i de Bosch i Gimpera des de Barcelona–. No s'exhibeix tot el fons del MAC, assegura Hernández-Gasch; la majoria d'aquell patrimoni està emmagatzemat. A la secció de Mallorca i Menorca s'estableix un mapa de 39 jaciments presents al MAC. Hernández-Gasch recorda que els equips de Colominas van treballar en 45 excavacions. La secció d'Eivissa del MAC es basa sobretot en una de les obsessions de Colominas, el jaciment de la necròpolis de Puig de Molins. López Mullor relata en el seu article que Colominas es va trobar a Puig de Molins la presència de diversos equips arqueològics autoritzats per l'Estat i d'altres no oficials que “enrarien l'ambient a la capital pitiüsa, Colominas va abocar els seus esforços cap a Mallorca”. Jordi Principal, conservador del MAC, estima que gairebé totes les peces, dels dos centenars que s'exposen a les dues seccions, procedeixen de les excavacions de l'IEC.

L’últim bastió cartaginès

La informació explicativa de la galeria al MAC, que abasta la cultura púnica del segle VI al II a.C, descriu que Eivissa “va ser un dels motors de la protohistòria de Catalunya”. L'exposició aquí és fascinant: exvots dedicats a déus cartaginesos com Tanit o Bes, del qual Eivissa en deu el nom. La figureta del déu Bes és extraordinària, no només per la seva bellesa salvatge, sinó sobretot pel que explica la professora Margarita Orfila: “Eivissa era l'últim reducte de la cultura púnica quan cau Cartago. Fins i tot havien pactat una federació amb Roma. Eivissa era una fàbrica permanent de vi, vaixelles, de grans comerciants. La cultura púnica era més comerciant que la talaiòtica, que era més guerrera. A Eivissa també s'elaboraven més productes de terracota, per això el déu Bes del MAC és una excepció, perquè és de metall”. D'Eivissa també s'exposa al MAC una col·lecció de guarniments i penjolls de vidre dels segles VI a II a.C. De Mallorca, en consonància amb el que explica Orfila, destaca al MAC una banya de bronze amb un cap de bou incrustat a la punta. Aquesta banya fa pensar en els mítics bous de bronze de Costitx –segles V a III a.C–, al Museu d'Arqueologia Nacional de Madrid.

Per Orfila, professora a la Universitat de Granada, el més remarcable de les tasques de l'IEC van ser les troballes romanes a Mallorca “malgrat que fos per casualitat, perquè en Colominas estava interessat en la cultura talaiòtica, que era més desconeguda; però s'ho van trobar al damunt i això ha quedat”. Orfila i Hernández-Gasch ressalten el salt endavant científic que va suposar l'acció de l'IEC. “Feien dibuixos dels espais, fotografiaven, prenien notes, creaven museus; va ser un avanç brutal”, diu Orfila, que afegeix que la competència amb altres equips arqueològics va ajudar a millorar el treball de tots. Josep Guitart, catedràtic d'Arqueologia de la UAB, explicava en un butlletí de l'IEC del 2007 que aquesta institució va ser pionera a Espanya en la pràctica de l'arqueologia professional “en paral·lel al Museu Arqueològic de Madrid”. Hernández-Gasch opina que a Mallorca, per manca de finançament i d'interès, “es trigarà molt a tornar a tenir campanyes sistèmiques en jaciments arqueològics com les d'aleshores, amb excepció dels treballs actuals a Pol·lèntia”.

L’error funerari de Colominas

Els arqueòlegs consultats també destaquen que, malgrat el progrés de les expedicions de Colominas, avui els treballs no serien iguals: “Ara allò seria una destrossa. Perquè ho buidaven tot, llençaven molta cosa”, diu Orfila. Hernández-Gasch confirma que la manera d'actuar va provocar la pèrdua de molta informació: “Ells buidaven a saco, feien notícies molt sumàries. S'analitzaven les edificacions, es recollien objectes però no s'analitzava el context. Al Fons Colominas, per exemple, el material només ve acompanyat del lloc de procedència, però no diu si es va trobar en un talaiot o en una habitació”. Hernández-Gasch destaca que encara avui molta gent creu que els talaiots eren espais funeraris, perquè així ho va defensar Colominas, malgrat que s'ha demostrat que eren construccions prehistòriques d'ús funcional per al dia a dia.

El 2008 es va intentar des de Mallorca recuperar els bous de Costitx, exposats a Madrid. Arran d'aquesta campanya, acadèmics de prestigi a les Balears van analitzar el patrimoni present al MAC. El professor de Prehistòria de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Víctor Guerrero va dir al Diario de Mallorca que els jaciments “van ser completament berenats, buidats per les brigades de Colominas”. Un altre arqueòleg esmentat com a referència en aquest àmbit, l'exdirector del Museu de Mallorca Guillem Rosselló Bordoy, va lamentar al diari Última Hora que “l'IEC s'ho va endur tot a Barcelona en un moment sense museu a Mallorca”. Hernández-Gasch, membre del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Ciències de les Balears, assegura que actualment no hi ha cap debat al respecte. Orfila, que també és presidenta de l'Ateneu de Maó, considera que no hi ha cap demanda des de la societat civil cap a Barcelona, Nova York o París. “El que va passar és part de la història. Que ningú a Mallorca volgués comprar els bous de Costitx és història. No podem tornar enrere. Crec, però, que estaria bé que s'organitzessin exposicions itinerants perquè aquest patrimoni es pogués veure aquí”.